Diumenge, 15 de setembre, aprofitant que va lluir el sol, vàrem decidir anar a cercar les restes d'Almallutx.
Varem fer una bona passejada vorejant el Gorg Blau seguint les indicacions que en José Maria havia agafat de la xarxa. Un recorregut per un paisatge natural d'una bellesa indescriptible. Passàrem per una albereda, que ens va regalar uns moments de frescor, que ja ens eren necessaris, perquè el sol pitjava fort en aquells moments. Arribarem a les cases i férem una aturada per fer un mos, i en acabar, a seguir l'aventura de trobar el jaciment. Caminàrem una estoneta més, pujarem per la muntanya, davallàrem de nou a vorera del gorg. Endavant i endarrera, cercant i...no trobant. 
En el camí de cerca, trobarem una cavitat de bellesa espectacular d'on brollava un filet d'aigua. Un lloc idíl·lic per aturar-se una estona a deixar la ment en blanc i dedicar tots els sentits a escoltar els sons que ens regalava aquell lloc.
Finalment decidírem reprendre el camí de tornada, i en un cop d'ull arbitrari, vàrem divisar, ja en la llunyania, les dues columnes o pilars que havíem estat cercant al llarg de tot el dia i que indicaven ell lloc exacte del jaciment. Una llàstima no haver pogut trepitjar aquell lloc i contemplar el que fou un assentament temps enrere. Ens hem hagut de conformar en veure les restes des de l'altra vorera del gorg i intentant captura imatges del descobriment.
Aquí hi ha una petita mostra del que vàrem veure i del que hi ha. Les imatges ens recorden que hi hem de tornar.
