martes, 23 de diciembre de 2014
miércoles, 17 de diciembre de 2014
Un altre cim de més de 1000: Puig de Sa Rateta
Ara m'ha pegat la brusca de sortir a la muntanya cada vegada que pugui o que em trobi en condicions. I així ho faig. La darrera sortida per la Serra de Tramuntana ha estat pujar al cim del Puig de Sa Rateta (14 de desembre), des d'on hi ha unes vistes espectaculars dels dos gorgs que abasteixen d'aigua a part de la població de l'illa. La llàstima ha estat que el dia no ha acompanyat. Ja hem sortit de Palma amb niguls, i niguls que des de la carretera es veien com anaven davallant. I en començar a pujar ja preveiem que les vistes serien pràcticament nul·les, i talment. En el moment en que hem fet cim la boira no ens ha permès veure res de res, quasi bé no es veia ni a la part del grup que havia coronat primer. La petita sort es que aquests han capturat alguna imatge abans que la boira fos la madona del cim.
La boira i el vent, que era gelat, ens han fet repensar el camí de tornada. No hem estat ni 10 minuts en el cim. Hem tornat pel mateix camí, però en algun moment hem perdut les fites de vista i hem arribat al camí camí, fent de cabretes per les roques i bosc. Però ha valgut la pena.
Per acabar, una aturada a l'àrea de descans de la font d'es Noguer per dinar aviadet,perquè el fred i la roba humida per la sor ens conviden a partir aviat.
Per acabar un cafetó al restaurant de la carretera i cap a cases.
A veure on faré el les següents passes.
La boira i el vent, que era gelat, ens han fet repensar el camí de tornada. No hem estat ni 10 minuts en el cim. Hem tornat pel mateix camí, però en algun moment hem perdut les fites de vista i hem arribat al camí camí, fent de cabretes per les roques i bosc. Però ha valgut la pena.
Per acabar, una aturada a l'àrea de descans de la font d'es Noguer per dinar aviadet,perquè el fred i la roba humida per la sor ens conviden a partir aviat.
Per acabar un cafetó al restaurant de la carretera i cap a cases.
A veure on faré el les següents passes.
lunes, 15 de diciembre de 2014
Ses Fonts Ufanes
També conegudes per SES UFANES. Fonts localitzades al municipi de Campanet, ben aprop del nucli urbá i al costat de l'ermita de Sant Miquel i les Coves de la localitat.
Anys i anys fent el mateix comentari, sempre després d'haver vist l'article al diari. Ja han tornat brollar i jo sense poder anar-hi. Però com tot, arriba el dia en que els comentaris i els desitjos es fan realitat. Aquesta tardor pareix que es vol acomiadar passada per aigua, i tanta d'aigua a fet que les fonts ens regalessin aquest espectacle de la natura.
Un llit pedregós per on l'aigua discorre amb molta força, energia, soroll de vida...em vaig quedar bocabadada contemplant aquella meravella de la naturalesa. Aigua que cau del cel, i que retorna la terra perquè empeny tan fort que no pot quedar continguda a la capa freàtica.
La saviesa de la natura ha creat el seu propi camí, que deixarà que l'aigua acabi el seu recorregut a la nostra estimada albufera.
Després de molts de dies de niguls i pluja, el dissabte 6 de desembre va sortir el sol, i aprofitant que era el primer dia d'un cap de setmana llarg, cap allà vaig partir, perquè com es sol dir, "Cap allà que falta gent". Però realment el que va passar es que en sobrava, jajaja. Però entenc que un espectacle d'aquesta magnitud atreu a milers de visitants.
Aquesta és la meravella que varen gaudir tots els meus sentits.
Anys i anys fent el mateix comentari, sempre després d'haver vist l'article al diari. Ja han tornat brollar i jo sense poder anar-hi. Però com tot, arriba el dia en que els comentaris i els desitjos es fan realitat. Aquesta tardor pareix que es vol acomiadar passada per aigua, i tanta d'aigua a fet que les fonts ens regalessin aquest espectacle de la natura.
Un llit pedregós per on l'aigua discorre amb molta força, energia, soroll de vida...em vaig quedar bocabadada contemplant aquella meravella de la naturalesa. Aigua que cau del cel, i que retorna la terra perquè empeny tan fort que no pot quedar continguda a la capa freàtica.
La saviesa de la natura ha creat el seu propi camí, que deixarà que l'aigua acabi el seu recorregut a la nostra estimada albufera.
Després de molts de dies de niguls i pluja, el dissabte 6 de desembre va sortir el sol, i aprofitant que era el primer dia d'un cap de setmana llarg, cap allà vaig partir, perquè com es sol dir, "Cap allà que falta gent". Però realment el que va passar es que en sobrava, jajaja. Però entenc que un espectacle d'aquesta magnitud atreu a milers de visitants.
Aquesta és la meravella que varen gaudir tots els meus sentits.
Puig Tomir, cim aconseguit!
A la fi!!!! Feia anys que demanava fer aquesta excursió, i a la fi, i de rebot, vaig trobar un grup de gent que feia la pujada. i tot i que feia mesos que no sortia per la muntanya ( des de l'agost al parc natural de Picos d'Europa).
Me digueren que era una ruta moderada, perquè era curta en temps,però que tenia certa dificultat de pujada. I així va ser, però ho vaig aconseguir.Vaig arribar bé a dalt.
La ruta me va encantar, a més tenguerem molt bon dia i molt bona temperatura. Vaig aconseguir aquest nou desig el dia 23 de novembre.
Aquí deixo un enllaç que em pareix molt bo per si algun dia hi he de tornar, perquè amb el meu sentit de l'orientació no arribarem enlloc: http://www.balearsnatura.com/pdf/Tomir_ESP.pdf
I com sempre que conec un lloc nou, és moment de deixar l'empremta gràfica.
Me digueren que era una ruta moderada, perquè era curta en temps,però que tenia certa dificultat de pujada. I així va ser, però ho vaig aconseguir.Vaig arribar bé a dalt.
La ruta me va encantar, a més tenguerem molt bon dia i molt bona temperatura. Vaig aconseguir aquest nou desig el dia 23 de novembre.
Aquí deixo un enllaç que em pareix molt bo per si algun dia hi he de tornar, perquè amb el meu sentit de l'orientació no arribarem enlloc: http://www.balearsnatura.com/pdf/Tomir_ESP.pdf
I com sempre que conec un lloc nou, és moment de deixar l'empremta gràfica.
Santueri: Castell roquer
Mallorca té tres castells roquers: El d'Alaró, el Castell del Rei a Pollença i el de Santueri a Felanitx.
Coneixia els dos primers, i feia molt de temps que volia pujar al de Felanitx, i al final ho he aconseguit.
Ara està rehabilitat i està adequat per conèixer una mica la seva història. Les fotos són una petita mostra del que m'ha cridat l'atenció. La visita fou el dia 25 d'octubre.
Una esplèndida vista panoràmica de 360º permet veure pràcticament tota la illa.
domingo, 16 de noviembre de 2014
Diada motera
Hi ha moltes maneres de veure i recòrrer món, i avui ha estat un bon dia per fer un recorregut per un bocinet de la Serra de Tramnuntana amb MOTO, i per primera vegada he anat de paquet. Bé, avui, segons el vocabulari que fa servir la gent amb la que he compartit el dia, he estat un koala. I per concretar una mica més he estat el koala d'en Rafel, un jove que vaig conèixer fa poquet i que m'ha convidat a fer el recorregut amb la seva moto, un model de trail i una cilindrada gran.
Ha estat una passada. Per a l'organització hem anat una mica lentos, però jo, ha estat perfece perquè he pogut anar relaxada. Bona conducció, intentar acoplar-me al pilot i gaudir del paissatge. i tant n'he gaudit que fins i tot avui he descobert el cementiri d'Esporles. Tota la vida anant per allà i no l'havia reparat mai.
Avui ha estat la meva primera sortida amb aquest grup de moteros i més. I que vol dir més? Doncs que es un grup de gent VIVA, amb ganes de fer, de conèixer, de divertir-se, de fer coses, d'aprofitar moments d'oci per compartir una xerradeta, una festa o el que calgui. I això és el que tenc ganes de fer aquests dies.
La sortida que hem fet tenia com a lloc de concentració el polígon de Son Castelló, d'aquí el camí ha anat cap a la carretera vella de Bunyola, direcció S'Esglaieta. Carretera d'Esporles i canvi de sentit cap a Establiments per agafar la carretera de Puigpunyent. Ens hem botat arribar a Galilea i ens hem desviat cap a Calvia. Aquí hem fet una aturedeta per hidratar la gola, i quina no ha estat la meva sorpresa que he begut un PALO amb SIFON, que feia anys que no havia tastat. Aquí hem estirat una mica les cames, hem fet un grapat de fotos i hem aprofitat per coneixer-nos una miqueta amb alguns dels participants. En acabar hem enfilat cap al punt final de la ruta, Santa Ponça, per dinar tots plegats. En diant a Ca'n Perico. Un bon menú i molt bona companyia. Es pot demanar més per passar un bon diumenge de tardor? Diria que no. Així que a veure quan ens tornam retrobar.
I aquí hi ha una petita mostra del que ha estat el dia,
Ha estat una passada. Per a l'organització hem anat una mica lentos, però jo, ha estat perfece perquè he pogut anar relaxada. Bona conducció, intentar acoplar-me al pilot i gaudir del paissatge. i tant n'he gaudit que fins i tot avui he descobert el cementiri d'Esporles. Tota la vida anant per allà i no l'havia reparat mai.
Avui ha estat la meva primera sortida amb aquest grup de moteros i més. I que vol dir més? Doncs que es un grup de gent VIVA, amb ganes de fer, de conèixer, de divertir-se, de fer coses, d'aprofitar moments d'oci per compartir una xerradeta, una festa o el que calgui. I això és el que tenc ganes de fer aquests dies.
La sortida que hem fet tenia com a lloc de concentració el polígon de Son Castelló, d'aquí el camí ha anat cap a la carretera vella de Bunyola, direcció S'Esglaieta. Carretera d'Esporles i canvi de sentit cap a Establiments per agafar la carretera de Puigpunyent. Ens hem botat arribar a Galilea i ens hem desviat cap a Calvia. Aquí hem fet una aturedeta per hidratar la gola, i quina no ha estat la meva sorpresa que he begut un PALO amb SIFON, que feia anys que no havia tastat. Aquí hem estirat una mica les cames, hem fet un grapat de fotos i hem aprofitat per coneixer-nos una miqueta amb alguns dels participants. En acabar hem enfilat cap al punt final de la ruta, Santa Ponça, per dinar tots plegats. En diant a Ca'n Perico. Un bon menú i molt bona companyia. Es pot demanar més per passar un bon diumenge de tardor? Diria que no. Així que a veure quan ens tornam retrobar.
I aquí hi ha una petita mostra del que ha estat el dia,
Suscribirse a:
Entradas (Atom)