La màgia d'una nit doblement especial

My little hero!!

Un nin que m'ha donat una lliço magistral només amb cinc anys. Li desig el millor en el seu recorregut vital, s'ho  mereix.

D'Orient a Santa Maria, fent una aturada a l'Avenc de Son Pou

Una ruta més aconseguida. Aquesta també estaba a la meva llista de prioritats senderistes. I com sempre amb temps i paciència tot arriba.

Sortirem el dia de la segona festa de Nadal, era bon moment per estirar les cames, fer devallar l'excés de menjars i beures dels dies passats, desconnectar una mica de tot el trui familiar i nadalenc, i quedar amb els amics, gairebé per acomiadar l'any.

Ferem un bon grup, i a més tenguerem una nova incorporació, na Paula, un bitxet de 4 anys que no havia sortit mai d'excurssió i que va aguantar com una campiona. en arribar al poble, l'energía encara li vessaba per tot.

Pot ser si que som així

Text de na Marta Aubà, autora del blog Trossets del que penso,
No sé si el seu blog és un reflex de la seva vivència, però aquest trosset me'l faig meu perquè m'hi sento molt identificada,

Jo sols sóc 
una persona normal 
que es mulla amb la pluja
i camina descalça
esperant al destí, 
a la que li agrada la lluna
i somieja desperta
que potser algun dia,
els somnis,
la trobin dormint.
Jo sols sóc 
la que compta deu 
per no enfadar-se,
la que plora sense cap motiu,
aquella que al Nadal 
se li escapa una llàgrima
i sempre pren el sol a l'estiu.
Una més o una de tants,
un bocí d'un gran pedaç,
el sud d'algú que està al nord,
la dona,
la filla, 
la mare,
l'esquitx,
a vegades l'onada
que mor sense fer soroll,
i d'altres, l'huracà que fent l'amor,
no en té prou amb el llit.
Una personal normal
que camina descalça
i es mulla amb la pluja
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i potser aquesta un dia,
amb una mica de sort,
la trobi amb tu dormint.
Jo sols sóc...