lunes, 8 de junio de 2015

On és la cova? Cala Bóquer

Un dia de sol i calor soportable.
Un dia de juny que pareix de juliol avançat.
Una nova ruta organitzada per en Toni (Fantrekking).
Un nou grup de gent per passar un bon dia de ruta mar_i_muntanya.
Un parell (petit) d'hores de caminar amb tot el baté de sol, perquè el camí no està adornat amb cap arbre ni un.
Unes vistes espectculars.
Blaus intensos tan a la mar com al cel impecable, ni un nigul a la vista.
Camíns de pedra. I pedra esculpida. Hem aprofitat per fer una visita a la necròpolis de la Cala de Sant Vicenç amb les seves coves artificials.
Seguim la ruta, ara toca visitar les Coves Blanques anat pel camí dels presos. Camí que feren els presos republicans. Quaranta minuts llargs de camí, buff, no me vull ni imaginar lo dur que va ser construir-lo.
Hem entrat a les coves i hem seguit trescant una mica pels voltants, on hen gaudit d'unes vistes de la sota espectaculars.


















Un petit descans per admirar el paissatge i reprenem el camí cap a Cala Bóquer. Arribam a la cala una mica cansats, acalorats, i amb una fam que ems menjariem a les cabretes que venen a veure si repleguen alguna cosa de les nostres motxilles. El cazador cazado, jajaja.

Però... som cinc agosserats que decidim primer fer un bon bany, i començam a nedar cercant la cova blava. La il·lusió per veure aquest fenomen de la natura ens empeny, però arribats a la primera punta, som 3 que cedim. En Toni no té massa clar si la cova és per aquí. Així que el deixam a ell i a en Quique que segueixin.
En Paco, na Neus i jo, tornam. Vaja excurssió acuàtica!!! quasi dues hores en remull.
a la sortida, bocata, panada, pa i vi, a més d'un soleiet molt agradable que convida a tombar-se una estoneta. Una estoneta que no ha estat massa llarga perquè en Nadal ha perdut una ungla i hem hagut de partir abans d'hora.

Per rematar la jornada, hem acabat fent la cervesseta en un chill-out de la platja de muro.













viernes, 5 de junio de 2015

Passant pàgines d'un nou llibre: "La bibliotecaria de Auschwitz".

Gràcies al blog "loslibrosyyo" m'estic retrobant amb el món dels llibres que no són manuals tècnics. Ara estic encantada de gaudir dels meus moments "lectura"

Aquesta vegada, m'he deixat dur de nou per una de les lectures que va fer l'autora del bloc abans esmentat, i sobretot per les seves ressenyes i comentaris.
A tot això hi afegeixo que em trobo de nou amb una etapa en que connecto amb el tema dels camps d'extermini que crearen i gestionaren de manera tan cruel els membres del règim nacional-socialista alemany. No se perquè, perquè aquesta lectura l'he feta amb el cor estret al llarg de moltes de les seves pàgines. A més l'he acompanyada amb el visionat de la pel·lícula " La ladrona de libros", que em va mantenir desperta i atenta de principi a fi., i jo som de les que es dorm a la mitja hora d'haver començat a veure-la.

No tenc paraules per explicar el que he llegit. Per això deixo la referència del bloc que ara segueixo i allà la seva autora ha fet una molt bona aportació del llibre i la seva temàtica.






Na Penyal (Son Servera, tardor 2014)

I seguim avançant, i fent camí, i per descomptat fent rutes i descobrint nous llocs.
Aquesta vegada cap al llevant de Mallorca. el punt de trobada ha estat el municipi de Son Servera. Allà després de fer un cafetó a la plaça de l'església, hem fet una visita a l'església nova, que es tan nova que no està acabada. Val la pena fer-li una visita, i si algun dia hi topam un concert, ni temps per pensar-s'ho, asseguts i a escoltar, l'acústica del lloc és increïble i el lloc, com escenari, és irrepetible.

Feta la vista, partim amb calma a cercar el puig de Na Penyal, que no en tenim ni idea d'anar-hi, ni els que avi hi volem pujar, ni els propis serverins, perquè les seves indicacions no ens varen dur a bon lloc.
Però ho trobarem. La idea era fer la ruta circular que proposa el propi ajuntament de Son Servera, i ho varem intentar, però al final, perdérem el camí i acabarem fent de cabretes per la muntanya. Tanta sort que al final, un veïnat de la zona ens va sentir i va venir a rescatar-nos, recalcant-nos que ho feia perquè hi havia nins. Aquesta vegada només puc dir que, Quina surt que avui hem vengut amb els nins!!! Acabarem el dia a vorera de la mar, a S'Illot concretament, per fer una visita al poblat talaiòtic que hi ha en el propi nucli urbà.

M'ha agradat molt descobrir un bocinet més d'aquest redol. La part de pedra de la muntanya és espectacular, i les vistes de la zona costera valen la pena. El dia estava molt clar i la mar oferia el seu millor blau sota la il·luminació dels rajos del sol.