I van 2: Torrent de Mortitx

Per Pasqua va ser el meu bateig en aquesta modalitat de conèixer altres recons de Mallorca. I dia 25 d'octubre ha estat el dia per fer una nova descoberta en el paisatge de la nostra Serra de Tramuntana. He fet el Torrent de Mortitx.

Passar per llocs d'una bellesa tal, fan que el cos i l'ànima embogeixin de gust i això encara fa gaudir molt més tot el que ha estat aquest camí d'aventura.

He acompanyat a na Tere o ella m'ha acaompanyat a jo. Ella emprava el seu regal, jo assolia un nou desig dels que hi ha a la meva llista personal. Tot plegat ha estat un èxit.

Avui he sortit de nou amb la gent de Mòn d'Aventura. Un grup que es dedica a aquest tipus d'events i on el seu
personal cuida al màxim a tots els participants. Estan pendents de tot i de tots. És un gust tenir-los de guies.

El grup d'avui també ha estat molt bo. Hem compartit amb mola alegria i diversió tot el recorregut. Hem caminat, hem suat, hem botat, hem cridat, ens hem banyat i hem gaudit al màxim tot l'entremat de bots i gorgs que aquest magnific torrent ens ha regalat. I és per això que en vull deixar constància amb les següents imatges.

Espero ben aviat, poder endinsar-me de nou en un altre recorregut per la Serra. Serà  Na Mora???

 

Aquestes imatges queden complementades i molt bé, amb el vídeo que ens ha fet en Grant. Des d'aquí moltes gràcies.

Homenatge personal

No som molt donada a parlar i molt manco quan es tracta de posar paraules a sentiments profunds, d'aquells que toquen l'ànima.

Em costa molt deixar anar les paraules per dir que sento en situacions personals, que qualifico de delicades, perquè només sentir-les em ve una sensació de dolor o tristor que no se manejar.

Seria més feliç o tal vegada em sentiria millor amb mi mateixa o em quedaria en pau, si fos valenta i deixàs anar tot el que em bull al cap i al cor, però em falten les forces. La por me guanya.

Però amb les paraules sobre un full en blanc, me'n desfaig prou bé. Aquesta línia de dialeg amb l'altre, on només hi participo jo, considero que és també una manera vàlida d'expressar-me, i de permetre que en el moment que vesso els meus pensaments i sentiments sobre el full, hi ha alguna energia que les fa arribar al que és el receptor del meu missatge, tot i no ser-hi present. Ara el meu receptor ets tu, en Martí.

Els acomiadaments no són el meu fort. Els vincles que estableixo amb les persones que m'envolten inestimo, és massa fort per pronunciar un adeu sense deixar que les llàgrimes m'ofeguin les paraules, i impedint posar un somriure als meus llavis per indicar que desitjo el millor a l'altre en el seu nou camí.

Dit això i esperant que d'alguna manera m'entenguis, aquí deixaré les meves paraules per a tu.

Tota la meva vida i un poc més de mitja de la teva, hem anat fent camí plegats, i hem establert uns vincles que només coneixem tu i jo. Dues persones que s'han prodigat poc amb paraules, però que al mateix temps no ens han fet falta. Sempre ens hem entés. I ara, que m'agradaria parlar, emmudeixo cada vegada que estic davant tu. Només som capaç d'estar al teu costat, mirar-te, i seguir fent-te companyia en silenci. Tu fas el mateix. De tan en tan, aixeques el cap, obres els ulls, mires i tornes a la teva posició inicial.

Reconec que aquesta situació em dol, perquè des del lloc on te tenc guardat en el meu cor, hi ha una veueta que crida deseperadament per animar-me a dir-te el que sento, però no puc. O no vull, per no rompre la nostra manera de fer, i així me justifico a mi mateixa, estalviant-me una situació a la que no me vull enfrentar.

Però basta de paraules sense contingut que no condueixen a res. És moment de ser valenta i dir-te que accepto la teva decissió de partir.

Avui és vuit d'octubre. Des de l'agost la teva presència física es va deteriorant a passes de gegant. No sé que és el que te dona forces per respirar i despertar un dia més, que en el teu cas, crec que no m'equivoco, si dic que per a tu ja no és un regal, però per si acàs, no vull ser jo i el meu egoisme per no perder-te, el que te manté en un lloc, del que m'arriba que ja no hi vols estar. Per la meva part, només vull que sàpigues que te deixo partir. Que te deixo partir perquè t'estimo i no tenc dret a ser egoista i demanar-te que te quedis.

Em quedo amb els records. Em quedo amb el que he viscut amb tu. Em quedo amb el que hem compartit. Em quedo amb la teva presencia de vigilant discret i a l'ombra preocupant-te per jo. Em quedo amb el que ha suposat la teva figura a la meva vida. Em quedo amb que m'has estimat, i m'estimes. Em quedo amb el que t'he estimat i t'estimo.

M'has fet plorar de rabia quan m'has fet bromes o m'has cantat cançons que sabies que me feien enrabiar. Me fas plorar ara, mentre escric, perquè dic adeu quan m'estimaria més no dir-ho.

Espero haver sabut estar al teu costat, o millor, espero que m'hagis sentit molt aprop teu al llarg de tot el camí que hem fet plegats.

Ara te dic adeu, perquè l'estada en el cos físic s'acaba. Però sé que serem capaços de mantenir la nostra relació més allà de lo humà.

Ara te dic adeu, perquè els batecs del teu cor indiquen que no marcaran massa més passes al meu costat.

Ara te dic adeu, perquè t'estimo i necessito dir-te-ho ara que encara ets al meu costat.

Ara te dic adeu, perquè sé que vols partir.

Som afortunada d'haver-te conegut.

Som afortunada perquè m'has estimat.

Parteix en voler. Ara crec que ja estic preparada per dir-te adeu.

Adeu sincer de la teva tercera filla, na Cristineta.

Has decidit partir el 25 d'octubre i tots hem estat al teu costat. Bon viatge!!