No puc deixar passar el dia d'avui sense passar per aquí.
Avui m'he despertat i com sempre he connectat amb un primer pensament del dia.
Avui de manera conscientment inconscient he dedicat el meu primer pensament a mon pare. Avui, 28 de març fa anys, molts d'anys que el vaig perdre. La suma de tots els dies que he viscut sense ell sumen 43 anys. Són molts sí, i al llarg de tots ells han passat moltes coses a la meva vida. Coses bones i no tan bones. Alegries i penes s'han repartit en tot aquest temps. Sorpreses inesperades. Pèrdues necessàries.
Però per altra banda, des de fa relativament poc, 15 mesos, ha entrat a formar part d'aquest camí que segueix la meva vida un nou projecte. Tal vegada el projecte personal més important acomés a la meva vida. El projecte de fer CA MEVA. I aquest projecte també té un pensament diari per a ell.
I mira tu per on, que avui mateix he rebut la bona notícia que l'ajuntament m'ha concedit la llicència d'obres.
L'alegria ha omplit tot el meu cos, vesso felicitat per tots els porus de la meva pell. Està clar que tot arriba, i ara ja és cert que tot el que fins ara era un projecte sobre paper, ara ja està a punt per prendre la seva forma real, per convertir-se el que pareixia un somni en realitat.
Així que crec que el millor que puc fer és agrair l'arribada d'aquest regal i oferir-li com a tribut al meu pare.
Està clar que quan una cosa acaba, és perquè una altra comenci. I encara que entre ambdos fets hagin passat 43 anys, tenc clar que hi ha una certa relació.
Ara el meu NOU DESIG es que tot vagi bé, que tot el procés de construcció arribi a bon port sense cap problema respectant uns terminis coherents.
Espero poder obrir una nova entrada en obrir le portes de la casa acabada.
GRACIES a tots els que m'heu acompanyat i acompanyau per embestir aquest projecte amb confiança i il·lusió.
