CFGS Direcció de cuina - això ja està fet: Setembre 2018 - setembre 2022

 Ha estat un periple llarg, però ara arribat al seu final.

Fa 4 anys vaig decidir ser novament estudiant, i amb la meva companya de feina A.C. ens varem enrolar en aquesta aventura d'estudiar per aprendre que ès el món de la cuina.

He estat estudiant aquest cicle encara no sé ben bé perquè, però un cop dedins ja ha estat un repte, i com sempre, amb la intenció d'arribar al final amb l'objectiu complit.

Dos cursos de formació repartits en 4 anys acadèmics. 

Curs 2018-19 - Dada anecdòtica amb en Julian. El professor demana a l'alumna, que som jo, que li faci una valoració de la seva feina. GLUPS, em va caure el món a sobre, però la vaig fer.

Amb en Miquel G, ha estat un aprenentatge de vida d'estudiant espectacular. M'hi he deixat la pell a les seves matèries, però la recompensa ha estat una bona nota, i a més saber que ell s'esforça, ell dóna facilitats, però no perdona errades, ni valora no fer feina, però si la fas, i la fas ben feta, respon. Ara bé, a primer, per 0.1 décimes em vaig quedar amb un 8.

Curs 2019-20-->PANDÈMIA!!!!  una llàstima fer únicament PECU i per mor del coronavirus me falten els 3 mesos d'estar davant els fogons. Així que hauré de practicar a partir d'ara, jajaja

Curs 2020-21 - A tope de nou amb les matèries teòriques. He disfrutat d'estar amb en Claudio. Ha estat molt divertit anar a les classes de na Verónica. Ha estat un suplici tenir de professor a en Pere. Que males de passar han estat les seves 5 hores seguidos. Millor dit ha estat un infern estar amb ell i tenir-lo de professor. La seva substituta, na Maria ha fet el que ha pogut i sabut, i el més graciós es que un dels examens ha estat recomanació meva.

Curs 2021-22 - Enguany, la idea era tenir un curs dolç, no només pel fet de que l'únic mòdul erta pastisserai, sinó perque era/és l'any del final. I no ha estat així. Tenc la sensació de que m'ha explotat a la cara pel tema de no haver-me deixat fer les pràctiques en empresa d'una tirada acollint-me al període extraordinari.

Pràctiques FCT al resturant Botànic.

8 de juny de 2022 - presentació i defensa del projecte. considero que està més que superat i amb nota, ara només queda veure quina nota me posa na Laura. Profe que presenta mancances d'inexperiència, i que no ha volgut passar per damunt els seus companys, i que no ha tengut massa ma per saber conduir el projecte. Però ara ja està tot llest. Només demano que ho deixi tot perfecte per poder iniciar segon període de places i acabar definitivament.

https://sites.google.com/view/manducare-palma/inicio

COVID 19 , me pillaste!

 Avui és diumenge, i hauria de ser a vorera de mar per celebrar l'arribada del mes de juny, que l'estiu és aprop, que els dies ja demanen desconnectar de la rutina, etc etc

Idò no, res més lluny de tot això. Som a casa i la única companyia és el que en el carrer s'anomena "el bicho".

Si, es tracta del virus del covid-19. Tot aquest mal són de l'arribada d'aquest virus va començar en el tercer trimestre del 2019. M'he protegit tot el que he pogut o he sabut. He anat esquivant ono rera ono, i mira tu per on, que ara que fa dos mesos que ja no duim mascareta, i que s'estan aixecant quasi toters les restriccions, ara va, i m'gafa.

És possible que m'hagi trobat amb un moment amb que les meves defenses no estan en el seu millor estat. L'estres que m'està provocant el final de cicle de FP amb les pràctiques i el projecte, que m'estan "robant" la vida personal, pens que és targeta de visita suficient per aquest virus.

Bé, no queda altra que esperar a que e debiliti i tornar a la vida de diari.

Tot va començar el dimarts, 31 de maig de 2022,vaig tenir tos a la feina, però no hi vaig fer gaire cas. Havia anat a fer feina amb moto, i havia passat fred, i l'aire acondicionat de la feina, ajudava a pensar que la tos estava provocada per aquests factors.

Dimecres, estava aixi aixi, però vaig anar a Botànic, amb mascareta i vaig aguantar el torn. No vaig passar massa bon vespre.

Dijous, a la feina ja amb mascareta, el cos dolorit, tupat, cansat. El cap sense concentració i presionant. Tos. Malestar, etc etc. Aguanto fins a les 14 i ràpid a casa. Abans aturada a la farmàcia per comprar test. No te bona pinta, però he de confirmar,

Bufff, velocitat de la llum han tengut les gotes sobre el reactiu, POSITIU!!!!!

He estat tot l'horabaixa al sofà. Fred, calor, suor, febre, fins a 39, mal de cap, mal de cos, mal estar. Dormo , me desperto i me torn a dormir.

Divendres, no me donen opció a fer teletreball, aixi que cap a la feina. M'he despertat molt millor. Una bona dutxa i a puesto. He passat bastant bé el dematí. Però a les 14 cap a casa per tornar al sofà. No vaig a Botànic. 

Dissabte. Tot el dia a casa. La tos és persistent i molesta, especialment el vespre. En el moment d'adoptar postura horitzontal, les vies respiratòries s'embossen. En el decurs del dia em vaig trobant millor de simptomatologia, pero me sento cansada, sense energia.

Diumenge, que és avui, quan estic escribint. Em trobo bé. El vespre és millorable, però pareix que estic de remontada. Però....taxan...M'acabo d'adonar que pateixo un dels efectes secundaris. 

NO TENC OLFACTE.

Acabo de fer un café, i no he sentit ni l'olor, que és tant característica i que sempre omple la sala en estar fet.

Crec que és més que obvi, evident i verificat que el que estic vivint és la lluita delcovid amb les meves defenses.

Espero remontar en breu, i donc gràcies perquè la seva visita ha estat de les que es poden qualificar de lleus.

SALUT, molt i bona

53 53 53 53 53 53 53 53 .......

 

Repeteixo el número al títol, perquè certament no m'ho crec. Me costa creure que he arribat a aquesta xifra. I no sento que en tengui tants ( o tan pocs quan pugui llegir això en el 2050, jajaja)

13 de febrer de 2021 -- Caminant per Mallorca: Del Castell de Santueri al Puig de Sant Salvador

Un desitjat itinerari, que s'ha fet realitat.

Feia anys que comentava per fer aquesta ruta, però no hi havia manera de fer quadrar agendes o ganes de fer-la, i de cop i volta na Tonyi m'avisa per sortir a caminar i me proposa fer aquesta ruta. Certament un no, no podia ser, si hagués tengut algun altre esdeveniment a la meca agenda l'hagués anul·lat.

Pujam amb el cotxe fins al Castell, on podem aparcar sense problema i des d'allà anirem a cercar l'inici del camí, uns quantes metres bastant més avall i per asfalt, que a la tornada s'han fet feixucs.

Hem fet la ruta pràcticament totes soles, exceptuant el bocí apte per bicicletes de muntanya, que ha estat un poc estressant, baixen molt aviat i quasi no hi ha temps de reacció per aturar i apartar-se per tal d'evitar que ens atropellin. 

El dia està mig i mig. Sol i niguls, però fa bon caminar. El paisatge és molt particular, molt agradable a la vista i bo de dur. Cert és que hi ha una pujada pronunciada, però no ha estat tremenda. A mesura que pujam el paisatge es va obrint i quasi no hi ha horitzó. La situació geogràfica és excel·lent per poder contemplar quasi tota l'illa. Amb un dia clar, hagués estat redó.

Arribam al Puig, estam sorpreses, pareix que mai hi haguéssim estat. 

Guaauuu!!! les vistes són fabuloses.

Hi ha molta gent, i fins i tot tenim una mica d'espectacle, hi ha dos joves que intenten enlairar-se amb un parapente, però les corrents d'aire no els hi són favorables.

Guaitam a l'interior del monestir, cap a la capella. El lloc és preciós. Molt recollit i coquetó. Feim la visita i sortim. Cercam lloc per dinar aprop de l'entrada del monestir. Hem vist una màquina de café, ummm, podrem fer alguna cosa calenta abans de reprendre el camí de tornadda, ja que ara el vent comença a bufar fresquest, i els niguls ens han tapat el sol.

Una ruta molt recomanable.