domingo, 28 de abril de 2024

ABRIL 2024 - Consolidació laboral

Tenc 55 anys. Treballo ininterrompudament d'ençà que en tenia 18.

Son molys d'anys, de fet, quan reviso la vida laboral, fa por, especialment quan es llegeix el resum del format dels dies, pareix una sentància, jajaja

Bé, una mica de sentència si que té, perquè la socientat en la que ens ha tocat viure, ens fa necessari tenir una feina.

Però bé, sempre he dit, i espero que sigui sent així fins que arribi elfinal de la vida laboral, que he tengut molta sort, que les feines sempre m'han anat bé. Que els moments m'han afavorit.

Ha estat una sort poder fer sempre feina en jornada continuada. Tant a l'empresa privada , com a la pública.

Després de tants d'anys, i després de les ordres que Europa ha donat a Espanya, si vol rebre una partida presupostaria, ha arribat el moment de complir la llei i estabilitzar a les persones que fa mes de tres anys que estan ocupant el mateix lloc de feina i no han passat a contracte indefinit.

En el meu entorn, no ha estat ben bé així. L'administració ha estabilitzat places, enlloc de persones en la plaça que ha ocupat els darrers anys. 

El procés ha estat un camí molt llarg, però tot l'esforç, i el temps dedicat ha tengut la seva recompensa.

S'han ahgut de presentar documents, revisar informació de puntuació, estar pendent de llistes provisionals i llistes definitives. Estar pendent de la comunitat i del ministerio. 

Coneixer al srivals a les llistes. Ordenar opcions, ...

Hem demanat, hem pregat, i hem creuat els dits perquè el resutlat fos favorable. I ha estat, i molt.

El nomenament ofcial es  va publicar al BOE: https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/13/












La plaça aconseguida en el concurs de trasllats es va publicar en el BOIB: https://www.caib.es/eboibfront/ca/2024/11906/seccio-ii-autoritats-i-personal/473







Dit tot això, només puc afegir un GRÀCIES.

Gràcies a la vida, gràcies a la gent que he tengut al costat en tot aquest camí, especialment, al meu company de feina, en Ramon, que ha tengut idees molt bones per anar repinyant punts per poder escalar llocs a la llista de sol·licitants del concurs de trasllats, que era obligatori, per ser el primer després d'assolir la condició de funcionari.

martes, 12 de marzo de 2024

Reflexió personal - Relacions interpersonals - Situacions familiars (Fets del 21 de febrer de 2023)

 Ja fa molt de temps que va passar, de fet, ara mateix he mirat la conversa del whatsapp, i he vist que tot va explotar el mes de febrer del 2023.

També és cert que li he donat moltes voltes i que me n'ha fet donar moltes. 

A l'estiu de 2023, a vorera de la mar, vaig tenir un moment de calma i inspiració i vaig escriure una bona estona i un bon grapat de pàgines. Des d'aquell dia, he tengut pendent voler recollir aquelles paraules en aquest espai, però tot eren impediments i autoexcuses.

Avui, 11 de març de 2024, no sé ben bé per què, mentre feia tasques de jardineria, he decidit que ja era hora. Em rondaven idees i pensaments que han fet que agafés el teclat i comencés a picar tecles.

Miraré de fer transcripció del que vaig escriure aquell dia, i segurament, en una altra entrada, faci un resum del que realment vull fer arribar-te.

 



Anem per feines.

El temps ajuda a reposar les coses. I també afavoreix els moments de reflexió. Que és el que he fet aquests darrers sis mesos.

Hi ha fets.

Les ferides obertes es curen. 


He treballat molt les paraules que vaig rebre ara ja fa uns mesos i he arribat a algunes conclusions que deixo aquí recollides.

Només són reflexions. Això no és cap retret, des del moment en què tens clar que jo "no en sé".

El que escric ho faig amb intenció de res. Just és que considero que necessito exposar algunes coses associades al que em vares dir.

Cada persona és un món, i el teu i el meu són completament diferents i estan en nivells que no tenen res a veure un amb l'altre. Però això passa entre qualssevol dues persones. Simplement, és que, a vergades, per les circumstàncies que sigui s'apropen més o manco, fins a poder arribar a pensar que ens movem en el mateix.

En la meva opinió diria que el que ens té en aquesta situació és la incapacitat de demanar ajuda quan la necessitam.

Estic agraïda d'haver rebut les teves paraules perquè així, almenys, tenc una referència o un punt de partida per saber que ha fet que la distància marcada sigui quilomètrica. El bessó del que ens separa és no saber el que fa falta quan fa falta.

Dit això, aprofito aquest moment per establir una rèplica al que em reclames, perquè penso que tenc dret a exposar la meva opinió.

En primer lloc, et donaré completament la raó quan dius que pot ser els darrers anys  han estat molt durs i t'han passat factura.

A més et puc donar la raó de que jo no en sé. Agraeixo que ho hagis plantejat així, perquè anys enrere ja em vares reclamar el mateix i pensava que després de la conversa mantinguda, havia quedat clar el que jo no en sabia i que tu demanaries.

De les teves paraules estrec que:

T'has sentit i et sents tota sola, desbordada, enfadada, i trista amb les situacions viscudes que tenen a veure amb na S, i amb en PPL, i ta mare. I segurament és així, i no tenc ni idea fins a quin punt has arribat.

Amb relació a na S, en el moment que escric encara és hora de saber que és el que realment té diagnosticat. Que li ha passat realment i quina és la situació del moment actual.

D'aquesta ajuda que dius em demanaves, recordo que en un moment donat em vares dir que passava per un moment d'anorèxia, que havia estat ingressada i si la podia treure de ca teva a estones. Ho vaig intentar. I just ho vaig aconseguir un dia o dos. Però quan vaig voler saber que passava, no em vares donar resposta. En un altre moment, quan va tenir una etapa de regressió, vaig tornar a interessar-me per l'estat de salut i de nou vaig tenir silenci com a resposta. Davant això, és bastant complicat donar suport.

La sort que tenc és que tenc bona relació amb ella i em puc permetre el luxe de saber d'ella per ella mateixa.

Amb en M em passa un poc el mateix. Em vares demanar que li cerqués feines a ca meva per treure'l de l'ambient en què estava. I ho vaig fer com em vares demanar. Però com que em vares dir que no havia d'enterar-se de res, evidentment no va funcionar. Sempre tenc notícies quan ja està tot explotat.

Demanar-me col·laboració sense saber o sense poder dir, no funciona.

En el moment actual, només puc dir que estic molt orgullosa de tot el que ha aconseguit fins el dia d'avui.

El fet d'haver acabat els estudis havent perdut al seu pare en aquest període d'estar fora de casa, i passant per una etapa evolutiva de creixement i maduresa personal difícil, es mereix tot el meu respecte i admiració. Té idees i ganes de fer i espero que arribi a aconseguir-ho en un futur no massa llunyà.

En el cas de la malaltia d'en PPL, reconec que les teves paraules m'han ferit, i molt. Però és clar, això és com ho he viscut jo. Penso que tu ho has dit des de la ràbia i l'enfado del què has viscut tu amb la seva pèrdua, a més del procés de dol que no has conclòs.

Però aquesta vegada si que t'he de rebatre. Voldria que anessis cap enrere i recordessis com ho vaig saber jo. També t'ho puc recordar jo, Era al bar Venecia perquè celebràvem el teu aniversari. Em vares treure a la terrassa i em vares dir que estava ingressat i molt malament per un procés d'infecció desconegut. No recordo bé els detalls de la qüestió patològica.

En acabar de donar-me la notícia, el primer que em digueres fou "que ma mare no s'enteri de res. No demanis res als nins que ho duen fatal". I jo ho vaig respectar. Em digueres que m'aniries dient coses. I algunes sí que en digueres.

Aquí si que et faré un retret. I és que ja feia quasi un mes que en PPL estava ingressat. Jo no tenc poders sobrenaturals per estar assabentada de les coses si aquestes no em són dites. Vull dir, que sense informació, tampoc hi pot haver acció (o ajuda, que és el que has trobat a faltar).

Quan ho vaig saber li vaig comentar a na Mari Maru, i ella ja ho sabia. Reconec que em va doldre (però això és el meu problema). Just ho dic perquè vegis que no dones informació. A vegades penso que un cop tu exposes una situació, penses que els altres respondrem segons les teves expectatives o necessitats, i això no és així; perquè no les coneixem, i  que potser, se't genera un sentiment de frustració o desengany que fa que et sentis tal com m'has fet saber.

En PPL seguia hospitalitzat, i jo et demanava per ell i les teves respostes sempre eren tan telegràfiques que vaig optar per cercar informació per altres canals. 

Una mostra de que estam en diferents nivells és que a mi m'arribava que jo et molestava si demanava, i pel que has dit tu, ty estaves demanant ajuda de manera no explícita. i les dues vàrem callar.

Va arribar Nadal i vàrem mirar de passar el moment.

Arribat el nou any ens va deixar. I ho vaig sentir molt. Em va saber molt de greu per en M i na S, perquè ell era un referent a les seves vides. Hi havia molta complicitat entre ells, i crec que en M hi tenia un vincle molt estret, de moltíssima complicitat. I que sé, per ell, que l'enyora moltíssim.

Quan parles del final d'en PPL, especialment de les cendres, no admet les teves paraules. Aquí vas molt errada. Aquí revisa ben bé el que va passar aquell dia perquè vares o vareu canviar els plans pràcticament hora per hora. Havíeu d'anar a la Colònia de Sant Pere el dematí. Jo feia feina i ja m'havia organitzat per venir, però no sé perquè ho passareu a l'horabaixa, i jo no tenia opció de poder canviar el meu torn de feina.

De nou he de dir que he tengut la sort que n'Aina em va contar com havia anat el moment de l'acomiadament. De boca d'en M i na S, també he tengut detalls.



Amb relació a ta mare, deixaré que em diguis tot el que penses, i massa raó tendràs.

no obstant això, aquí hi ha part de raó per cada una de les parts implicades. Ara bé, dels darrers temps si que et faré dos retrets: Operació ulls i operació caderes.

Com ja he dit abans, i repeteixo, si no tenc informació, no puc actuar. I tampoc és qüestió de demanar un parte diari.

De l'operació dels ulls en vaig tenir constància per ella pocs dies abans de l'operació. I és més, fou en el taller de les herbes de les majorettes i vaig veure que tu i n'Aina en xiuxiuejàveu, però no vàreu comentar res. Aquell dia em vaig sentir al marge. tal vegada m'hi vareu deixar sabent, ara, que no ofereixo ajuda, ja no calia saber-ho. Aquí vaig començar el meu propi procés de reflexió.

La següent dificultat de salut fou la cadera. Va coincidir quan jo partia de viatge. Aquesta vegada vaig contactar amb vosaltres dues per oferir el meu temps amb dies i moments. I just n'Aina em va respondre amb un "OK, gràcies" 8 ara crec que veig que tu ja havies abandonat el whatsapp del grup família).

Aquesta vegada el meu sentiment fou "ajuda rebutjada, ja ens arreglarem nosaltres".

De llavors ençà, la comunicació amb tu ha estat nul·la. Haver sabut que havies sortit del grup de família em va trastocar, però de nou era davant d'una situació que m'afectava a mi, perquè  just va ser una decisió amb una acció.

Quan t'ignoren, tenint-te al costat, i sense saber el que passa, fa mal. Però de nou comento que això em fa mal a jo, i jo m'ho he estat treballant. Jo he de respectar la teva decisió d'ignorar-me. No l'entenc, però he decidit respectar-la.




Jo assumeixo les teves paraules de que jo no he estat a l'alçada del que tu dius que has demanat o necessitat. No m'han agradat, ho reconec, però les he agafades per fer un treball personal que imagino m'ajudarà a col·locar-me on em toca en el teu àmbit personal.

A tot això, afegiré que tens molta gente que t'estima i que et vol oferir ajuda o vies d'ajuda, i ho rebutges. El teu entorn et percep enfadada, dolguda i trista, i m'atreviria a dir que quan t'ho diuen ni ho escoltes.

Diria que no saps per on partir per resoldre o compondre la manca d'energia que t'ha provocat tot el que has viscut aquests darrers anys.

Jo en seguire treballant les meves mancaces i limitacions de comunicació per intentar saber estar a l'alçada per si algun dia ens retrobam sense distàncies.

A vegades he pensat que així com sols penjar segons quines coses al whatsapp, com un mme, o que ets de viatge o que en M es gradua, tenint així un canal obert per comunicar i donar informació, a mi m'hagués despert o tret de la meva ignorància,  i m'hagués fet passar a l'acció de manera més activa, dinàmica i propera, si haguessis comunicat els fets que he indicat, dels que no he tengut coneixement de manera clara i directa.

Em vares donar la possinilitart de parlar, i ho hagués fet, però havent llegit que tu no tenies res més a dir, no ho vaig trobar adequat en aquell moment.

El desitjo el millor d'ara en endavant, com sempre he pensat que feia. Et mereixes que el teu dia a dia es suavitzi i el puguis disfrutar amb alegria, il·lusió i energies renovades al costat de tots els de teu entorn més proper i de tots els que et coneixen i t'estimen.

Una abraçada.

domingo, 28 de enero de 2024

Rehabilitació olfativa: recuperant l'olfacte que COVID em va prendre.

 Gener 2024. Dia 19 per ser més concrets. Em posen les tires al nas amb el PRF. 

Mentrestant, rehabilitació olfactiva, 6 mesos.

Avui, 28/01, diria que ja es nota certa millora, almenys, en el moment de cuinar, ja sento l'olor que deixa el flaire del cuinat a la casa.

En el moment de recollir la roba de l'estenedor, ja m'arriba un suau aroma del suavitzant.

Vaig per bon camí. Endavant les atxes!!















2024 confio en que seràs de nou, un molt bon any. Gràcies per endavant.

 


L' Amant

Abans de començar a escriure aquest tercer bloc, fent al·lusió al títol d’aquest escrit, que recull tres paraules (persona, amic, i amant), m’he entretingut cercant idees que m'ajudessin a posar-hi paraules.


He volgut començar per rellegir alguna cosa del blog de la nostra amiga, na Marta Aubó, i saps quina sorpresa me n'he duit? Doncs que ella va començar a escriure el mateix any que tu i jo vàrem coincidir. Això certament m’ha fet molta gràcia. I per fer-li un petit homenatge, comparteixo amb tu el text d’un dels seus primers escrits en què el títol m’ha encaixat perfectament amb el que és i suposa aquest escrit.



Amistats perilloses

Tot serà el que nosaltres,

voldrem que sigui.

Dissimulat o enganyat,

en petits fets o paraules.

Vestit de misteris i petites intrigues.

Amistat que desitges,

es transformi en realitat,

d'aquell que sempre espera,

que l'amor truqui a la porta,

en un moment inesperat.

El que no entén de distàncies,

si no del batec del seu cor.

Estimar-te és més fàcil,

que dissimular-ne l'estat,

després de transmetre emocions

quan estic al teu costat.

Quan penso que el temps s'escapa,

més ràpid del que jo vull,

sento que ja t'enyoro,

des del primer minut.

L'amistat és disfressa,

i es posa una cuirassa,

per no tornar a patir.

Tenir-te és un instint,

que camuflat en amistat,

ha començat a créixer en mi.

Les trampes cacen, 

a qui es deixa caçar.

Atrapa'm.

La presència ja no és suficient,

per tenir-te al meu costat.


D’ella, també he rescatat aquest escrit, en el que t’hi identifico en quasi tot el seu contingut:


Quan faig l'amor amb tu...

I no saps les ganes que en tinc

de passejar-te la boca

per tot el cos,

sense deixar-me cap racó.

I recordar cada centímetre

de la teva pell

per quan em faci falta.

Olorar-te i tastar la poesia

que escrius al moure't,

per si mai amb tu,

em quedo sense paraula.

Resseguir el teu coll

passant per l'esquena,

besar-te la panxa.

Morir al lloc,

on el plaer ens mata.

Fer camí

fins que l'èxtasi arriba

i dir-te a cau d'orella

mentre et faig l'amor,

que tu, ets qui em dona vida.

Retenir-te en la mirada

i tenir-te nua,

nua d'ànima

on la pell es toca

sols de mirar-la.

Pararé el temps

en infinit orgasme

vestit de petons,

acariciant-te.

Per tornar a repetir

quan l'alè ens torni

per que d'això,

sempre en tenim ganes.

Tancaré els ulls i seré teu

com el foc,

cremant-me.

I quan tot s'acabi,

allargaré la mà

i tocaré el que amb el plaer s'excita

i dormiré als teus braços

fins que de nou

arribi el dia.

I no saps les ganes que tinc

de que això passi,

i no sigui un somni

sinó realitat de vida.

Quan faig l'amor amb tu

fins i tot,

respirar se m'oblida.


Ets amant, som amant. Som amics, som amants. I seguint un poc més la cerca, he trobat el següent text que diria que ens retrata.


Amants per gaudir del cos en estones furtives on només hi ha erotisme i pell. Amants per compartir la ment, gaudir d’un llenguatge oblidat pel pas dels anys o gaudir-ne d’un de nou.  

Amants per fer més suportable una vida de tedi i rutines que ha estat tan difícil de construir que ara encara és més difícil de destruir. 

Amants per poder sortir d’una relació i saltar en una aparent caiguda lliure, amb la xarxa de seguretat que suposa tenir algú al costat. 

Amants per ser enamoradís i entusiasta de les persones i les seves diversitats.

Amants per saber-se, per reconèixer-se, per seguir tenint la capacitat d’atrapar mirades de desig que diuen que encara existim.



I després de tot això que la gent escriu, viu, sent i comparteix, podria deixar-ho aquí, o seguir, i aportar el meu propi text. 


M’he decidit per la darrera opció. Ja és sabut que m’agrada escriure, opinar, i compartir pensaments traduïts a lletres.

Mentre llegeixes, et recomano que no perdis de vista que tu n’ets una part de la història


Mai a la vida havia pensat que podria ser amant. Tampoc que podria tenir un amat. Històries furtives, i fugaces, sí. Però una vivència de llarga durada com és aquesta, diria que era impensable. De fet, em costa creure que hagi passat, passi, i tal vegada, seguirà passant. 


Haver-te trobat, ja he dit alguna vegada, que va ser com un nou despertar. Com un retorn a allò que estava arraconat, i descuidat. Una retrobada amb allò que havia perdut prioritat. Per això, no puc dir res més que no sigui, gràcies.


Ser amant ha despertat moltes coses.

Tenir un amant ha provocat molts de canvis en la ment i en el cos.


El que he viscut fent l’amor amb tu, ha estat com una carrera de fons. No se n'és conscient de la capacitat que es té per millorar fins que es comença. S’ha d’estar pendent de com s'avança, i s’ha de valorar a on s’arriba. 


La por inicial. Els dubtes i el desconeixement de què podia passar no varen durar res.

Ben aviat, la complicitat es va fer present, i amb ella varen venir les ganes de repetir. De provar. De sorprendre. De gaudir. De jugar. 


Els amants es troben. Els amants entren en una dimensió desconeguda. Els amants fan l’amor. Els amants desconnecten de la realitat quotidiana. Els amants juguen. Els amants creen plaer. Donen plaer. Gaudeixen del plaer. Aquests amants som tu i jo.


Ets el meu amant. Has triat ser-ho. T’hi has convertit. Em va bé. Et va bé. Ens va bé. 


He volgut que siguis el meu amant. El llarg camí recorregut, des d’aquell encontre sota les arcades de l’ajuntament n’és la mostra.

Has volgut ser el meu amant. Tu has pogut triar, i has decidit ser-hi i seguir.


Ets un amant respectuós. Has sabut entendre moltes coses.

Ets un amant capaç d’adaptar-te a les circumstàncies i als moments. En aquest aspecte, jo, igual que tu.

Ets un amant disposat a jugar.

Ets un amat que no posa pegues. M’agrada que et deixis fer. M’agrada que vulguis experimentar.

Ets un amant que ha après a mirar.

Ets un amant que ha après a parlar. Tot i que encara ho has de treballar un poc més.

Ets un amant 365-4-7-24.

365, perquè la trajectòria amatòria suma anys. I ja són un bon grapat.

4, perquè no hi ha estació de l’any que se’ns resisteixi. Fred, calor, pluja, trons, neu, caiguda de fulles, foganya i ventilador.

7, perquè qualsevol dia de la setmana és bo per sentir el contacte dels nostres cossos provocant-se per gaudir un de l’altre.

24, són les hores del dia que tampoc han tengut límit. No recordo els, dies, però si moments i llocs que, sumats, fan que hàgim estat plegats les vint-i-quatre hores.


Som amats, que ens ajustam, com les mans als guants, i aconseguim fer meravelles amb les nostres agendes.

Som amats que es toquen, i fan l’amor

Som amants que fan l’amor i riuen.

Som amats que fan l’amor i criden.

Som amants que fan l’amor i senten més enllà d’una sensibilitat coneguda.

Som amants de moments delicats. 

Som amants de moments locos.

Som amants, som addictes.


Com amant, algunes coses encara em fan gràcia o em desconcerten.

Que em demanis si et pots córrer, … no ho entenc.

Que em diguis que hi ha coses que només et passen quan estàs amb jo,... em desconcerta

Que embogessis per menjar-me, em sorprèn.

Que no indiquis que t’agrada rebre i com, … és mal d’entendre.

Que escoltis el que tu vulguis, … ho hauré de treballar perquè acabis sentint el que jo dic.

Que no sentis els teus crits en els dolços moments de l’orgasme, … és increïble.


Ja he escrit molt. Molt més del que tenia pensat quan vaig començar. Així que acabo. Saps i sé que, com amant meu, em pots dir el que vulguis. Em pots compartir el que necessitis, i em pots continuar amant com ho has fet fins ara.


Igual que en els altres bocins, és moment de demanar, que expliquis com et sents com amant. Que t’ha fet arribar fins aquí. Que t’ha enganxat a aquesta aventura. Estic disposada a llegir tot el que crec que et toca dir.





La persona, l'amic, ...l'amant

 LA PERSONA


No et conec tan bé com per escriure segons què. La barrera de la teva vida privada és un element que no es pot traspassar. I així ha de seguir. Tot i que tu de la meva coneixes moltes coses. Però són les que t’he volgut contar, o les que en un moment donat, he tengut la necessitat de contar. 


Valoro molt, i segurament molt més del que et pots imaginar, el que els dos hem sabut estar a l’altura d’aquest pacte que es va sellar el primer dia que vàrem coincidir. Això, associat al respecte que ens hem tengut, diria que ha estat el pilar principal que ens ha permès haver d'arribar fins aquí, en la manera que ho hem fet.


Circumstàncies puntuals i personals, ens varen empènyer a sortir de la nostra zona de confort i abocar-nos a un món virtual cercant no sabem ben bé que. Almenys, en aquell moment, que ara em sembla molt llunyà, diria que els dos fugíem de coses que no ens agradaven del tot. Jo conec la meva versió. Vull suposar que tu recordes la teva. I si no és així, doncs, ara mateix crec que ja no té gens d'importància. Ens vàrem trobar a la xarxa. Ens vàrem atrevir a posar-nos cara. I vàrem decidir iniciar una aventura que  ha arribat fins avui.


La teva persona, i el que conec de tu, em duen a pensar que ets bona persona. Que estàs pendent dels que tens al teu costat. Que hi ets quan se’t necessita. Que no t’arrufes quan les coses no venen ben donades. Que saps trobar solucions als problemes. Que fas veure que les coses no són tan importants com la importància que els hi donem. Però, en el fons també et preocupen les coses del dia a dia.


No sé què ens té preparat la vida. No sé fins a on arribarem. Però estarà bé saber acceptar el pas del temps i saber lluir-lo. 


M’agradaria que al final d’aquestes línies, afegissis si vaig ben encaminada. Si el que dic és cert, o no. I si ets capaç, que puguis afegir alguna cosa de tu, que creus que no sé i que t’agradaria que sabés.







L’AMIC


Diu la cultura popular “Quien tiene un amigo, tiene un tesoro”.

I dic amic, i no conegut, perquè són relacions i condicions ben diferents. 

En la meva vida i en el meu entorn, tenc clar qui està a un lloc i qui a l’altre. Normalment, els amics són pocs i bons, i els coneguts són més i la bondat d’aquests, a vegades és qüestionable. Diria que a tu et passa el mateix o semblant. Però no és això el que m’ocupa ara.


Quan una persona passa de l’estatus de conegut a amic? Has de ser primer conegut, abans de ser amic? Bé, tampoc ho sé.


Com vares passar de desconegut a amic, passant per conegut, ha estat tot un procés,


Contactar amb una estranya. 

Establir un primer contacte que deixa la mel als llavis, però sense capacitat ni valor per tastar-la el primer dia. 

Amb la boca petita, demanar que ens agradaria tastar-la, i ens donam una segona oportunitat, i d’aquí un salt a l’infinit, perquè vàrem decidir llançar-nos a una aventura desconeguda, que avui dia encara és més viva que mai i alhora sembla completament desconeguda.


Hem avançat per uns territoris ocults i desconeguts cercant no sabem ben bé que. I a cada passa, hem mostrat un bocinet de nosaltres. Jo em considero una persona observadora. I mentre hem avançat, he observat. T’he observat. 


Les primeres passes eren tosques. Hi havia desconeixement i por. No saber qui tens al davant ja ho té això. Però agafarem certa confiança en poc temps. A la confiança i afegirem complicitat. Érem dues persones exposades que compartien moments de molta intimitat. 

No teníem dubtes. Érem allà perquè volíem. 

Érem allà perquè ens sentíem bé. 

Érem allà perquè volíem viure uns moments que no es vivien de cap altra manera.

Ens vàrem deixar dur. I varen aparèixer sensacions, emocions i alguna cosa més, que sé que sento, i a la que no hi sé posar paraules mentre escric això.


Ens han passat moltes coses. Però en els moments delicats, hi has sabut estar. I aquestes situacions delicades viscudes, i el teu saber fer, han estat el passaport cap al meu territori, en el qual jo t’he passat de conegut a amic.


Ets un amic especial. No pots ser una altra cosa. No et puc tractar com a la resta d’amics, perquè les circumstàncies són les que són. Però sé que puc comptar amb tu. Diria que tu sents cap a jo alguna cosa similar, com a persona, perquè em sembla que la paraula amiga, en femení, no es prodiga molt en el teu entorn. No sempre és fàcil que entre un home i una dona que no tenen una relació formal, es pugui establir una amistat, no és cosa habitual poder ser simplement amics. El concepte està molt pervertit per la societat. A la gent li agrada parlar i fer mal, i per això, ens hem de protegir.


Després de tant de temps, i de tantes situacions viscudes, només puc dir-te que gràcies per tot. 


No sé cap on ens durà la vida, ni ho vull pensar. Anirem passa a passa, però sento que podrem ser amics més enllà del temps i la distància que ens separa. I no serà quan arribem els dos a l’infern. 


I com a bon amic que ets, no puc acabar aquesta part de l’ escrit d’una altra manera que no sigui felicitant-te.


MOLTS D’ANYS!!

Que l’arribada a l’edat adulta et sigui favorable

Que aquest nou any estigui ple de coses bones, i que t’arribin quan les necessitis. 

I si puc compartir un bocinet de la teva dècada del cinc, estaré encantada.


Igual que a l’escrit de PERSONA, m’agradaria que afegissis quina opinió és la teva amb relació al que acabes de llegir. En quin lloc em col·loques dins la teva estructura i definició d’amics i coneguts.




Fuente:https://vietkidsiq.edu.vn/un-dibujo-sobre-la-amistad-d190ms4a/#google_vignette