Gener 2024. Dia 19 per ser més concrets. Em posen les tires al nas amb el PRF.
Mentrestant, rehabilitació olfactiva, 6 mesos.
Avui, 28/01, diria que ja es nota certa millora, almenys, en el moment de cuinar, ja sento l'olor que deixa el flaire del cuinat a la casa.
En el moment de recollir la roba de l'estenedor, ja m'arriba un suau aroma del suavitzant.
Vaig per bon camí. Endavant les atxes!!
Abans de començar a escriure aquest tercer bloc, fent al·lusió al títol d’aquest escrit, que recull tres paraules (persona, amic, i amant), m’he entretingut cercant idees que m'ajudessin a posar-hi paraules.
He volgut començar per rellegir alguna cosa del blog de la nostra amiga, na Marta Aubó, i saps quina sorpresa me n'he duit? Doncs que ella va començar a escriure el mateix any que tu i jo vàrem coincidir. Això certament m’ha fet molta gràcia. I per fer-li un petit homenatge, comparteixo amb tu el text d’un dels seus primers escrits en què el títol m’ha encaixat perfectament amb el que és i suposa aquest escrit.
Tot serà el que nosaltres,
voldrem que sigui.
Dissimulat o enganyat,
en petits fets o paraules.
Vestit de misteris i petites intrigues.
Amistat que desitges,
es transformi en realitat,
d'aquell que sempre espera,
que l'amor truqui a la porta,
en un moment inesperat.
El que no entén de distàncies,
si no del batec del seu cor.
Estimar-te és més fàcil,
que dissimular-ne l'estat,
després de transmetre emocions
quan estic al teu costat.
Quan penso que el temps s'escapa,
més ràpid del que jo vull,
sento que ja t'enyoro,
des del primer minut.
L'amistat és disfressa,
i es posa una cuirassa,
per no tornar a patir.
Tenir-te és un instint,
que camuflat en amistat,
ha començat a créixer en mi.
Les trampes cacen,
a qui es deixa caçar.
Atrapa'm.
La presència ja no és suficient,
per tenir-te al meu costat.
D’ella, també he rescatat aquest escrit, en el que t’hi identifico en quasi tot el seu contingut:
I no saps les ganes que en tinc
de passejar-te la boca
per tot el cos,
sense deixar-me cap racó.
I recordar cada centímetre
de la teva pell
per quan em faci falta.
Olorar-te i tastar la poesia
que escrius al moure't,
per si mai amb tu,
em quedo sense paraula.
Resseguir el teu coll
passant per l'esquena,
besar-te la panxa.
Morir al lloc,
on el plaer ens mata.
Fer camí
fins que l'èxtasi arriba
i dir-te a cau d'orella
mentre et faig l'amor,
que tu, ets qui em dona vida.
Retenir-te en la mirada
i tenir-te nua,
nua d'ànima
on la pell es toca
sols de mirar-la.
Pararé el temps
en infinit orgasme
vestit de petons,
acariciant-te.
Per tornar a repetir
quan l'alè ens torni
per que d'això,
sempre en tenim ganes.
Tancaré els ulls i seré teu
com el foc,
cremant-me.
I quan tot s'acabi,
allargaré la mà
i tocaré el que amb el plaer s'excita
i dormiré als teus braços
fins que de nou
arribi el dia.
I no saps les ganes que tinc
de que això passi,
i no sigui un somni
sinó realitat de vida.
Quan faig l'amor amb tu
fins i tot,
respirar se m'oblida.
Ets amant, som amant. Som amics, som amants. I seguint un poc més la cerca, he trobat el següent text que diria que ens retrata.
Amants per gaudir del cos en estones furtives on només hi ha erotisme i pell. Amants per compartir la ment, gaudir d’un llenguatge oblidat pel pas dels anys o gaudir-ne d’un de nou.
Amants per fer més suportable una vida de tedi i rutines que ha estat tan difícil de construir que ara encara és més difícil de destruir.
Amants per poder sortir d’una relació i saltar en una aparent caiguda lliure, amb la xarxa de seguretat que suposa tenir algú al costat.
Amants per ser enamoradís i entusiasta de les persones i les seves diversitats.
Amants per saber-se, per reconèixer-se, per seguir tenint la capacitat d’atrapar mirades de desig que diuen que encara existim.
I després de tot això que la gent escriu, viu, sent i comparteix, podria deixar-ho aquí, o seguir, i aportar el meu propi text.
M’he decidit per la darrera opció. Ja és sabut que m’agrada escriure, opinar, i compartir pensaments traduïts a lletres.
Mentre llegeixes, et recomano que no perdis de vista que tu n’ets una part de la història
Mai a la vida havia pensat que podria ser amant. Tampoc que podria tenir un amat. Històries furtives, i fugaces, sí. Però una vivència de llarga durada com és aquesta, diria que era impensable. De fet, em costa creure que hagi passat, passi, i tal vegada, seguirà passant.
Haver-te trobat, ja he dit alguna vegada, que va ser com un nou despertar. Com un retorn a allò que estava arraconat, i descuidat. Una retrobada amb allò que havia perdut prioritat. Per això, no puc dir res més que no sigui, gràcies.
Ser amant ha despertat moltes coses.
Tenir un amant ha provocat molts de canvis en la ment i en el cos.
El que he viscut fent l’amor amb tu, ha estat com una carrera de fons. No se n'és conscient de la capacitat que es té per millorar fins que es comença. S’ha d’estar pendent de com s'avança, i s’ha de valorar a on s’arriba.
La por inicial. Els dubtes i el desconeixement de què podia passar no varen durar res.
Ben aviat, la complicitat es va fer present, i amb ella varen venir les ganes de repetir. De provar. De sorprendre. De gaudir. De jugar.
Els amants es troben. Els amants entren en una dimensió desconeguda. Els amants fan l’amor. Els amants desconnecten de la realitat quotidiana. Els amants juguen. Els amants creen plaer. Donen plaer. Gaudeixen del plaer. Aquests amants som tu i jo.
Ets el meu amant. Has triat ser-ho. T’hi has convertit. Em va bé. Et va bé. Ens va bé.
He volgut que siguis el meu amant. El llarg camí recorregut, des d’aquell encontre sota les arcades de l’ajuntament n’és la mostra.
Has volgut ser el meu amant. Tu has pogut triar, i has decidit ser-hi i seguir.
Ets un amant respectuós. Has sabut entendre moltes coses.
Ets un amant capaç d’adaptar-te a les circumstàncies i als moments. En aquest aspecte, jo, igual que tu.
Ets un amant disposat a jugar.
Ets un amat que no posa pegues. M’agrada que et deixis fer. M’agrada que vulguis experimentar.
Ets un amant que ha après a mirar.
Ets un amant que ha après a parlar. Tot i que encara ho has de treballar un poc més.
Ets un amant 365-4-7-24.
365, perquè la trajectòria amatòria suma anys. I ja són un bon grapat.
4, perquè no hi ha estació de l’any que se’ns resisteixi. Fred, calor, pluja, trons, neu, caiguda de fulles, foganya i ventilador.
7, perquè qualsevol dia de la setmana és bo per sentir el contacte dels nostres cossos provocant-se per gaudir un de l’altre.
24, són les hores del dia que tampoc han tengut límit. No recordo els, dies, però si moments i llocs que, sumats, fan que hàgim estat plegats les vint-i-quatre hores.
Som amats, que ens ajustam, com les mans als guants, i aconseguim fer meravelles amb les nostres agendes.
Som amats que es toquen, i fan l’amor
Som amants que fan l’amor i riuen.
Som amats que fan l’amor i criden.
Som amants que fan l’amor i senten més enllà d’una sensibilitat coneguda.
Som amants de moments delicats.
Som amants de moments locos.
Som amants, som addictes.
Com amant, algunes coses encara em fan gràcia o em desconcerten.
Que em demanis si et pots córrer, … no ho entenc.
Que em diguis que hi ha coses que només et passen quan estàs amb jo,... em desconcerta
Que embogessis per menjar-me, em sorprèn.
Que no indiquis que t’agrada rebre i com, … és mal d’entendre.
Que escoltis el que tu vulguis, … ho hauré de treballar perquè acabis sentint el que jo dic.
Que no sentis els teus crits en els dolços moments de l’orgasme, … és increïble.
Ja he escrit molt. Molt més del que tenia pensat quan vaig començar. Així que acabo. Saps i sé que, com amant meu, em pots dir el que vulguis. Em pots compartir el que necessitis, i em pots continuar amant com ho has fet fins ara.
Igual que en els altres bocins, és moment de demanar, que expliquis com et sents com amant. Que t’ha fet arribar fins aquí. Que t’ha enganxat a aquesta aventura. Estic disposada a llegir tot el que crec que et toca dir.
LA PERSONA
No et conec tan bé com per escriure segons què. La barrera de la teva vida privada és un element que no es pot traspassar. I així ha de seguir. Tot i que tu de la meva coneixes moltes coses. Però són les que t’he volgut contar, o les que en un moment donat, he tengut la necessitat de contar.
Valoro molt, i segurament molt més del que et pots imaginar, el que els dos hem sabut estar a l’altura d’aquest pacte que es va sellar el primer dia que vàrem coincidir. Això, associat al respecte que ens hem tengut, diria que ha estat el pilar principal que ens ha permès haver d'arribar fins aquí, en la manera que ho hem fet.
Circumstàncies puntuals i personals, ens varen empènyer a sortir de la nostra zona de confort i abocar-nos a un món virtual cercant no sabem ben bé que. Almenys, en aquell moment, que ara em sembla molt llunyà, diria que els dos fugíem de coses que no ens agradaven del tot. Jo conec la meva versió. Vull suposar que tu recordes la teva. I si no és així, doncs, ara mateix crec que ja no té gens d'importància. Ens vàrem trobar a la xarxa. Ens vàrem atrevir a posar-nos cara. I vàrem decidir iniciar una aventura que ha arribat fins avui.
La teva persona, i el que conec de tu, em duen a pensar que ets bona persona. Que estàs pendent dels que tens al teu costat. Que hi ets quan se’t necessita. Que no t’arrufes quan les coses no venen ben donades. Que saps trobar solucions als problemes. Que fas veure que les coses no són tan importants com la importància que els hi donem. Però, en el fons també et preocupen les coses del dia a dia.
No sé què ens té preparat la vida. No sé fins a on arribarem. Però estarà bé saber acceptar el pas del temps i saber lluir-lo.
M’agradaria que al final d’aquestes línies, afegissis si vaig ben encaminada. Si el que dic és cert, o no. I si ets capaç, que puguis afegir alguna cosa de tu, que creus que no sé i que t’agradaria que sabés.
L’AMIC
Diu la cultura popular “Quien tiene un amigo, tiene un tesoro”.
I dic amic, i no conegut, perquè són relacions i condicions ben diferents.
En la meva vida i en el meu entorn, tenc clar qui està a un lloc i qui a l’altre. Normalment, els amics són pocs i bons, i els coneguts són més i la bondat d’aquests, a vegades és qüestionable. Diria que a tu et passa el mateix o semblant. Però no és això el que m’ocupa ara.
Quan una persona passa de l’estatus de conegut a amic? Has de ser primer conegut, abans de ser amic? Bé, tampoc ho sé.
Com vares passar de desconegut a amic, passant per conegut, ha estat tot un procés,
Contactar amb una estranya.
Establir un primer contacte que deixa la mel als llavis, però sense capacitat ni valor per tastar-la el primer dia.
Amb la boca petita, demanar que ens agradaria tastar-la, i ens donam una segona oportunitat, i d’aquí un salt a l’infinit, perquè vàrem decidir llançar-nos a una aventura desconeguda, que avui dia encara és més viva que mai i alhora sembla completament desconeguda.
Hem avançat per uns territoris ocults i desconeguts cercant no sabem ben bé que. I a cada passa, hem mostrat un bocinet de nosaltres. Jo em considero una persona observadora. I mentre hem avançat, he observat. T’he observat.
Les primeres passes eren tosques. Hi havia desconeixement i por. No saber qui tens al davant ja ho té això. Però agafarem certa confiança en poc temps. A la confiança i afegirem complicitat. Érem dues persones exposades que compartien moments de molta intimitat.
No teníem dubtes. Érem allà perquè volíem.
Érem allà perquè ens sentíem bé.
Érem allà perquè volíem viure uns moments que no es vivien de cap altra manera.
Ens vàrem deixar dur. I varen aparèixer sensacions, emocions i alguna cosa més, que sé que sento, i a la que no hi sé posar paraules mentre escric això.
Ens han passat moltes coses. Però en els moments delicats, hi has sabut estar. I aquestes situacions delicades viscudes, i el teu saber fer, han estat el passaport cap al meu territori, en el qual jo t’he passat de conegut a amic.
Ets un amic especial. No pots ser una altra cosa. No et puc tractar com a la resta d’amics, perquè les circumstàncies són les que són. Però sé que puc comptar amb tu. Diria que tu sents cap a jo alguna cosa similar, com a persona, perquè em sembla que la paraula amiga, en femení, no es prodiga molt en el teu entorn. No sempre és fàcil que entre un home i una dona que no tenen una relació formal, es pugui establir una amistat, no és cosa habitual poder ser simplement amics. El concepte està molt pervertit per la societat. A la gent li agrada parlar i fer mal, i per això, ens hem de protegir.
Després de tant de temps, i de tantes situacions viscudes, només puc dir-te que gràcies per tot.
No sé cap on ens durà la vida, ni ho vull pensar. Anirem passa a passa, però sento que podrem ser amics més enllà del temps i la distància que ens separa. I no serà quan arribem els dos a l’infern.
I com a bon amic que ets, no puc acabar aquesta part de l’ escrit d’una altra manera que no sigui felicitant-te.
MOLTS D’ANYS!!
Que l’arribada a l’edat adulta et sigui favorable
Que aquest nou any estigui ple de coses bones, i que t’arribin quan les necessitis.
I si puc compartir un bocinet de la teva dècada del cinc, estaré encantada.
Igual que a l’escrit de PERSONA, m’agradaria que afegissis quina opinió és la teva amb relació al que acabes de llegir. En quin lloc em col·loques dins la teva estructura i definició d’amics i coneguts.
Fuente:https://vietkidsiq.edu.vn/un-dibujo-sobre-la-amistad-d190ms4a/#google_vignette
És l’any en què el cinc ens fa companyia. N'estam envoltats, i això és motiu de celebració. És el nostre millor amic. El nostre aliat, el nostre confident. En resum, és el nostre any.
Un número a la vida que, associat a la nostra biologia humana, representa haver despertat molts de dies. Però posar el número cinc al davant d’una nova dècada, representa quelcom més.
Poder estrenar el cinquanta és un luxe. Viure bé els cinquanta, i els que vendran després, és una aventura. Una tasca complexa. Tot és nou. O tot és vell. Però el que compte és la voluntat de continuar gaudint dels dies que vendran, amb les mateixes ganes, il·lusions i energies que han fet que arribis fins aquí.
Com a persona que arriba a la maduresa cultural i social, només puc dir que estàs d’enhorabona. I que et desitjo el millor a la vida.
Com a persona que un dia es va creuar en el meu camí, puc afegir que podem seguir caminant una estona més plegats. Serà interessant veure que passa a mesura que anam sumant, siguin anys o siguin moments.
Has arribat a la teva cinquena dècada. I saps que he pensat? Saps que m'ha passat pel cap? Que he fet un bon bocí de tot aquest temps, molta prop teu. I pareix que fa dos dies que estàvem fent una coca cola.
Saps que tenc corda per estona, però aquí i ara només et vull regalar, el que podria ser una trilogia de paraules que tenen a veure amb tu.
