Anys i anys fent el mateix comentari, sempre després d'haver vist l'article al diari. Ja han tornat brollar i jo sense poder anar-hi. Però com tot, arriba el dia en que els comentaris i els desitjos es fan realitat. Aquesta tardor pareix que es vol acomiadar passada per aigua, i tanta d'aigua a fet que les fonts ens regalessin aquest espectacle de la natura.
Un llit pedregós per on l'aigua discorre amb molta força, energia, soroll de vida...em vaig quedar bocabadada contemplant aquella meravella de la naturalesa. Aigua que cau del cel, i que retorna la terra perquè empeny tan fort que no pot quedar continguda a la capa freàtica.
La saviesa de la natura ha creat el seu propi camí, que deixarà que l'aigua acabi el seu recorregut a la nostra estimada albufera.
Després de molts de dies de niguls i pluja, el dissabte 6 de desembre va sortir el sol, i aprofitant que era el primer dia d'un cap de setmana llarg, cap allà vaig partir, perquè com es sol dir, "Cap allà que falta gent". Però realment el que va passar es que en sobrava, jajaja. Però entenc que un espectacle d'aquesta magnitud atreu a milers de visitants.
Aquesta és la meravella que varen gaudir tots els meus sentits.