Passejant per la costa de Mallorca: De Betlem a Es Caló

Dia 1 de maig. Quedada amb les Majorettes per iniciar la temporada de bany,
La climatologia ens ha estat adversa. Hem partit de casa amb el cel encapotat, ple de niguls grisos que pareixien disposats a no deixar passar al sol. 
Avançam per la carretera i arribant a la zona nord la pluja s'ha deixat veure. Això ha fet que els nostres comentaris fossin poc positius, tot i que a la llunyania es veia el sol intentant fer-se lloc entre niguls.
Hem arribat a "Sa Coloni", que era el lloc de trobada. Avui hem arribat tots a l'hora, així que ni temps per davallar del cotxe, directes cap a Betlem.

Aparcam cotxes i començam la passejada. 
Niguls i clars per arrencar, però en un no res el sol guanya i ens acompanya tot el camí. Quina sort, encara posarem el cul en remull hem pensat uns quants que venim disposats a fer-ho.

La passejada ha estat ràpida. I les nostres il·lusions fugaces. El vent bufa amb ganes i fa que les ones arribin molt esvalotades a la vorera. O les fa rompre amb massa força contra les roques. Així que avui és dia de contemplació del paisatge. Un paisatge com pocs en aquesta roqueta nostra. Espero que el conservem aixi per molts d'anys.

Com sempre, gràcies als amics de wikiloc pel seu detall de la ruta.

Passejant per la costa de Mallorca: De Portocolom a Cala Murada

Tot i que la ruta havia estat consultada a wikiloc i consensuada amb les que hi participavem, les condicions de salut que patim aquests dies no ens han acaompanyat gaire i hem fet només una passejada o el que se podria dir que ha estat la versió curta d'aquesta ruta, i segurament la còmoda, perquè hem anat i tornat pel camí interior. Que ara que hi pens, no li he fet cap foto, i això que era mereixedor de més d'una. És igual, em quedo amb el que la meva retina ha guardat de la vegetació tan generosa que ens ha acompanyat al llarg del camí.

A Cala Murada aturada per fer un mos, descansar una estoneta sobre l'arena calenteta que ha estat un regal pels nostres cossos ja que el dia ha estat ventós i fresquet. Cosa normal, perquè els dos dies abans les temperatures havien davallat 10 graus de cop, i havíem tengut pluges.

Tot i això, i com en entrades anteriors, he de repetir i insitir ( i no me cansa fer-ho perquè és la realitat) que el color de les aigües de la nostra part de la Mediterrànea no te competència. Em som una enamorada. Cert que hi ha aigües semblants arreu del món, però no val la pena partir d'aquí per cercar aquest aspecte geològic, perquè aquí anam sobrats. Això no lleva que combrego en que hi ha que veure món per enriquir la nostra capacitat d'opinió i el nostre coneixement de les variants geolòqiques i geogràfiques. 

Les imatges del dia d'avui venen a continuació, amb la ruta gràfica gentilesa dels amics de wikiloc.


La ruta inicial

La nostra ruta

I aquí imatges recollides de Cala Murada

Passejant per la costa de Mallorca: De Cala Marçal a Cala Sa Nau

La idea inicial era fer el recorregut des de Cala Marçal fins a Cala Mitjana (15/04/2017). El dia havia despertat ben assoleiat i la temperatura era més que agradable. Començarem la ruta amb màniga llarga i ben avait ja anavem només amb una camiseta de màniga curta.

Aquesta part de la costa mallorquina darrerament em té enamorada. No la coneixia gaire. Només els nuclis poblacionals, com ara Portocolom, que sempre deixa tan bon gust que convida a tornar-hi. 

Per tant és moment de gastar sola de sabata per aquesta part de l'illa.

Com sempre el camí ens ha omplert de colors, de llum, i d'energia. Després de caminar poc més d'una hora, ens hem aturat a l'arribada a Cala Sa Nau perquè, tot i ser a principis de primavera, els dies de sol i calor conviden a anar a la platja, i així ho ha pensat tota la gent que hi havia a vorera de la mar. No teniem ganes de trui i de renou, i la sombra del pi on estam vegent l'entrada a la mar, ens ha convidat a fer la nostra aturada per dinar i fer una estoneta de becada. (Deixam pendent per una altra ocasió arribar a Cala Mitjana, tal vegada des de Cala D'Or).

Els blaus de la mar són infinits. La llum del sol mentre aquest es va desplaçant no és res més que un regal per contemplar tota aquesta diversitat. Igual que els verds de la vegetació que atrevessam, els grocs de la flora que es mostra intens, i el gris de la roca que ens va marcant el camí.

Tot això es mereix ser compartit, amb les següents imatges. Començant amb la ruta gràfica que ens comparteixen els amics de wikiloc.

Menció especial li donc a aquesta imatge. Quina meravella de lloc. Aquest reconet de la nostra costa es conegut com Cala Estreta.

Passejades per la costa de Mallorca: Camí de s'Estalella

Feia ja molts de dies que teníem aquest dia reservat per a nosaltres. I realment ha estat una jornada molt guapa. Un dia molt agradable per encetar aquest mes d'abril. Sol, caloreta, paratges naturals de gran bellesa. Construccions com la de sa torre de l'Estalella, que en el seu dia fou més que emblemàtica i que a dia d'avui encara podem gaudir.

Diria que la ruta d'avui ha estat energetitzant, meditativa i amb converses molt especials. Això ja ho afavoreix estar en un lloc que permet sentir-se part d'ell mateix. Un moment especial ha estat estar asseguda a l'acantilat i contemplar com la llum del sol feia ballumes sobre les tranquil·les aigues de la mar mentre aquestes arribaven a les roques molt suament, tant, que pareixia que no volien interrompre el moment.

En aquesta ruta, s'ha d'incloure obligatòriament la menció a la nostra estimada Cabrera, que avui no es deixa veure en tot el seu esplendor per les calitges, però sempre es un plaer tenir-la de companya des de l'altre costat.

El dia ha  donat molt de si, i com sempre el vull acompanyar amb alguna imatge que servirà pel record. I per començar, la ruta gràfica que ens regalen els amics de wikiloc.Gràcies una vegada més.