jueves, 9 de junio de 2022

CFGS Direcció de cuina - això ja està fet: Setembre 2018 - setembre 2022

 Ha estat un periple llarg, però ara arribat al seu final.

Fa 4 anys vaig decidir ser novament estudiant, i amb la meva companya de feina A.C. ens varem enrolar en aquesta aventura d'estudiar per aprendre que ès el món de la cuina.

He estat estudiant aquest cicle encara no sé ben bé perquè, però un cop dedins ja ha estat un repte, i com sempre, amb la intenció d'arribar al final amb l'objectiu complit.

Dos cursos de formació repartits en 4 anys acadèmics. 

Curs 2018-19 - Dada anecdòtica amb en Julian. El professor demana a l'alumna, que som jo, que li faci una valoració de la seva feina. GLUPS, em va caure el món a sobre, però la vaig fer.

Amb en Miquel G, ha estat un aprenentatge de vida d'estudiant espectacular. M'hi he deixat la pell a les seves matèries, però la recompensa ha estat una bona nota, i a més saber que ell s'esforça, ell dóna facilitats, però no perdona errades, ni valora no fer feina, però si la fas, i la fas ben feta, respon. Ara bé, a primer, per 0.1 décimes em vaig quedar amb un 8.

Curs 2019-20-->PANDÈMIA!!!!  una llàstima fer únicament PECU i per mor del coronavirus me falten els 3 mesos d'estar davant els fogons. Així que hauré de practicar a partir d'ara, jajaja





Curs 2020-21 - A tope de nou amb les matèries teòriques. He disfrutat d'estar amb en Claudio. Ha estat molt divertit anar a les classes de na Verónica. Ha estat un suplici tenir de professor a en Pere. Que males de passar han estat les seves 5 hores seguidos. Millor dit ha estat un infern estar amb ell i tenir-lo de professor. La seva substituta, na Maria ha fet el que ha pogut i sabut, i el més graciós es que un dels examens ha estat recomanació meva.

Curs 2021-22 - Enguany, la idea era tenir un curs dolç, no només pel fet de que l'únic mòdul erta pastisserai, sinó perque era/és l'any del final. I no ha estat així. Tenc la sensació de que m'ha explotat a la cara pel tema de no haver-me deixat fer les pràctiques en empresa d'una tirada acollint-me al període extraordinari.


Pràctiques FCT al resturant Botànic.


8 de juny de 2022 - presentació i defensa del projecte. considero que està més que superat i amb nota, ara només queda veure quina nota me posa na Laura. Profe que presenta mancances d'inexperiència, i que no ha volgut passar per damunt els seus companys, i que no ha tengut massa ma per saber conduir el projecte. Però ara ja està tot llest. Només demano que ho deixi tot perfecte per poder iniciar segon període de places i acabar definitivament.


https://sites.google.com/view/manducare-palma/inicio


domingo, 5 de junio de 2022

COVID 19 , me pillaste!

 Avui és diumenge, i hauria de ser a vorera de mar per celebrar l'arribada del mes de juny, que l'estiu és aprop, que els dies ja demanen desconnectar de la rutina, etc etc


Idò no, res més lluny de tot això. Som a casa i la única companyia és el que en el carrer s'anomena "el bicho".



Si, es tracta del virus del covid-19. Tot aquest mal són de l'arribada d'aquest virus va començar en el tercer trimestre del 2019. M'he protegit tot el que he pogut o he sabut. He anat esquivant ono rera ono, i mira tu per on, que ara que fa dos mesos que ja no duim mascareta, i que s'estan aixecant quasi toters les restriccions, ara va, i m'gafa.


És possible que m'hagi trobat amb un moment amb que les meves defenses no estan en el seu millor estat. L'estres que m'està provocant el final de cicle de FP amb les pràctiques i el projecte, que m'estan "robant" la vida personal, pens que és targeta de visita suficient per aquest virus.


Bé, no queda altra que esperar a que e debiliti i tornar a la vida de diari.


Tot va començar el dimarts, 31 de maig de 2022,vaig tenir tos a la feina, però no hi vaig fer gaire cas. Havia anat a fer feina amb moto, i havia passat fred, i l'aire acondicionat de la feina, ajudava a pensar que la tos estava provocada per aquests factors.

Dimecres, estava aixi aixi, però vaig anar a Botànic, amb mascareta i vaig aguantar el torn. No vaig passar massa bon vespre.

Dijous, a la feina ja amb mascareta, el cos dolorit, tupat, cansat. El cap sense concentració i presionant. Tos. Malestar, etc etc. Aguanto fins a les 14 i ràpid a casa. Abans aturada a la farmàcia per comprar test. No te bona pinta, però he de confirmar,

Bufff, velocitat de la llum han tengut les gotes sobre el reactiu, POSITIU!!!!!

He estat tot l'horabaixa al sofà. Fred, calor, suor, febre, fins a 39, mal de cap, mal de cos, mal estar. Dormo , me desperto i me torn a dormir.


Divendres, no me donen opció a fer teletreball, aixi que cap a la feina. M'he despertat molt millor. Una bona dutxa i a puesto. He passat bastant bé el dematí. Però a les 14 cap a casa per tornar al sofà. No vaig a Botànic. 

Dissabte. Tot el dia a casa. La tos és persistent i molesta, especialment el vespre. En el moment d'adoptar postura horitzontal, les vies respiratòries s'embossen. En el decurs del dia em vaig trobant millor de simptomatologia, pero me sento cansada, sense energia.

Diumenge, que és avui, quan estic escribint. Em trobo bé. El vespre és millorable, però pareix que estic de remontada. Però....taxan...M'acabo d'adonar que pateixo un dels efectes secundaris. 


NO TENC OLFACTE.


Acabo de fer un café, i no he sentit ni l'olor, que és tant característica i que sempre omple la sala en estar fet.

Crec que és més que obvi, evident i verificat que el que estic vivint és la lluita delcovid amb les meves defenses.


Espero remontar en breu, i donc gràcies perquè la seva visita ha estat de les que es poden qualificar de lleus.

SALUT, molt i bona


53 53 53 53 53 53 53 53 .......

 

Repeteixo el número al títol, perquè certament no m'ho crec. Me costa creure que he arribat a aquesta xifra. I no sento que en tengui tants ( o tan pocs quan pugui llegir això en el 2050, jajaja)




13 de febrer de 2021 -- Caminant per Mallorca: Del Castell de Santueri al Puig de Sant Salvador

Un desitjat itinerari, que s'ha fet realitat.

Feia anys que comentava per fer aquesta ruta, però no hi havia manera de fer quadrar agendes o ganes de fer-la, i de cop i volta na Tonyi m'avisa per sortir a caminar i me proposa fer aquesta ruta. Certament un no, no podia ser, si hagués tengut algun altre esdeveniment a la meca agenda l'hagués anul·lat.

Pujam amb el cotxe fins al Castell, on podem aparcar sense problema i des d'allà anirem a cercar l'inici del camí, uns quantes metres bastant més avall i per asfalt, que a la tornada s'han fet feixucs.

Hem fet la ruta pràcticament totes soles, exceptuant el bocí apte per bicicletes de muntanya, que ha estat un poc estressant, baixen molt aviat i quasi no hi ha temps de reacció per aturar i apartar-se per tal d'evitar que ens atropellin. 

El dia està mig i mig. Sol i niguls, però fa bon caminar. El paisatge és molt particular, molt agradable a la vista i bo de dur. Cert és que hi ha una pujada pronunciada, però no ha estat tremenda. A mesura que pujam el paisatge es va obrint i quasi no hi ha horitzó. La situació geogràfica és excel·lent per poder contemplar quasi tota l'illa. Amb un dia clar, hagués estat redó.

Arribam al Puig, estam sorpreses, pareix que mai hi haguéssim estat. 

Guaauuu!!! les vistes són fabuloses.

Hi ha molta gent, i fins i tot tenim una mica d'espectacle, hi ha dos joves que intenten enlairar-se amb un parapente, però les corrents d'aire no els hi són favorables.

Guaitam a l'interior del monestir, cap a la capella. El lloc és preciós. Molt recollit i coquetó. Feim la visita i sortim. Cercam lloc per dinar aprop de l'entrada del monestir. Hem vist una màquina de café, ummm, podrem fer alguna cosa calenta abans de reprendre el camí de tornadda, ja que ara el vent comença a bufar fresquest, i els niguls ens han tapat el sol.

Una ruta molt recomanable.



lunes, 29 de marzo de 2021

Aventura de los implantes: los años no perdonan

Tras varios años, que son muchos meses, intentantdo sobrevivir con las piezas postizas, llega un  momento en que estas caen por su propio peso, y entonces ya no hay más tiempo para dejar pasar. Hay que pasar a la acción.


Durante el confinamiento de marzo-mayo 2020, cayó el apaño del lado derecho. al final del verano, cayó la funda del izquierdo. Y aunque se hizo un nuevo apaño, el mensaje fue claro: Es el último, hay que tomar una decisión.

Y esa fue y ha sido decantarme or los implantes. 

Aunque son 4 las piezas que me faltan, 2 a cada lado de la mandíbula superior, sólo serán 3 los implantes, pues en el lado izquierdo, con los años y un hueco, ha habido un desplazamiento del resto de piezas que han ocluido el espacio de la 4 en discordia. No pasa nada, son muchos años sin ella. Y eso ayuda también a tener el presupuesto un poco más controlado,

Tras evaluar presupuesto, y aceptarlo, hoy ha sido el día del primer paso en firme.

Se ha procedido a la extracción de los restos de pieza, raiz en su mayoría, de  las piezas 15 y 24. Acto seguido se ha hecho una regeneración osea de los dos espacios. Puntos de sutura, cemento dental, antiinflamatorio infiltrado y listos. A esperar la correcta evolución.


Tot anirà bé!!!!








Anyorança -- Ser-hi -- Dubtes -- Pensaments

 

Atracció, secret ben guardat, i al dia següent aparèix l'home misteriós.


En aquell moment la vida tranquila de bons amics, la ilusió per la feina, la llar, la familia,... queda abandonada, en un segon plà.
Es llença de cap a una atracció apassionant i molt perillossa.
D'una manera obsessiva, es deixa portar pels plaers de l'amor, seducció i sensualitat, que fan que oblidi per instants tot allò que l'envolta.
Sopar senzill, diàgles fluits, somriures discrets, mirades penetrants, contacte pell a pell i sexe. Una explosiva barreja de sensacions que acaben essent un antídot ideal per tornar a creure en la passió, l'amor i les relacions.
Quatre partes guandant el secret, la pujada a la muntanya russa més vertiginosa a la que ha pujat.
Perill a la vista, allunyament, fredor i cors trencats en un futur no molt llunyà.


Tornarà a pujar a la apassionant muntanya russa a la que s'ha acostumat?....
font: https://relatsencatala.cat/relat/amor-dolc-i-perillos/1061762


Feim una pausa
    font: https://www.pinterest.es/pin/305681893444828245/

Un whatsapp, m'ha tornat a la realitat. Gràcies per posar calma als meus pensaments.

domingo, 14 de febrero de 2021

14 de febrer de 2021: Deu anys després d'una sorpresa inesperada, la passió segueix viva

 

Realitat augmentada. Percepcions reals.


Sensacions i percepcions que van molt més enllà del que la ment havia pogut imaginar mai.

Som dos cossos. Som dues ments. Som dos universos totalment diferents en la llunyania, però molt conscients de que en estar aprop només pensen en ser una única cosa.

La proximitat física ens porta a abandonar la realitat. És un salt a una dimensió diferent. La nostra. Aquella en que només som dues ànimes que se cerquen, que se comuniquen i que comparteixen tot allò que no poden fer en el món terrenal que viu més enllà de la porta que acabam de creuar.

Tan aviat com hem pres consciència de la presència real i respectiva, cada un de l'altre, la maquinaria de les reaccions es posa en marxa.

Dins el silenci d'unes mirades de complicitat i d'una timidesa inicial que convida a apropar-se, destaca l'evidència pròpia i natural de la resposta que el cos comença a mostrar.

Atrets per aquest moviments es comença a orquestrar el que se convertirà en una nova experiència dins aquest petit univers que ens hem construït.

El joc ens agrada molt, però no el necessitam d'inici, perquè sabem que la nostra juguera és infinita i la sabem present en tot moment.

Necessitam tenir millor perspectiva un de l'altre, i això fa que les teles que amaguen la nostra vertadera identitat surtin volant com les plomes d'una lluita de coixins.

Ara ja som tal qual les estàtues de l'època renaixentista. Dos cossos nus mostrant la seva personalitat, voluptuositat, i senyals inequívoques del que genera un a l'altre.

Ambient especial, atmosfera ideal, cossos ansiosos per trobar-se. No cal esperar res. Seguir els impulsos i viure al màxim tot el que ens pugui passar.

Un puja, l'altre prepara el seu espai per rebre al convidat.

Un mira per l'ull de la ferradura, l'altre es disposa a obrir la porta.

Un saluda tímidament i l'altre li fa una càlida abraçada de benvinguda.

I un suau gemec surt dels llavis dels dos per confirmar que estan encantats de veure's al temps que es dona permís a tothom per posar-se còmode.

Es convida a fer una passejada per la llar a l'erecte convidat, i tan encantada estic jo de mostrar com ell de passejar, veure i descobrir.

Portes que s'obren, llums que s'encenen, passadissos que es recorren, i mentre es van fent aturades per contemplar millor cada raconet, i tocar el material del mobiliari, veure com funcionen els mecanismes instal·lats al llarg del recorregut, i decidir voler anar fins al darrer espai que hi hagi per mostrar.


https://www.redbubble.com/es/i/lamina-fotografica/Contemplando-la-vagina-de-TheNihilist/63134040.6Q0TX


La casa es màgica, i la propietària coneix les preferències del convidat i sap on el pot dur perquè se senti a gust. L'amfitriona, està encantada, sabia de la predisposició del visitant, però no imaginava que seria una companyia tan cordial, fins al punt de fer-li sentir una excitació ruboritzant, que li provoca moviments reflexos espontanis. I el cavaller s'atura, vol sentir en la seva pell el ressò d'aquest esclafit inesperat.

Estam avisats, i estam preparats pel que pugui venir fins arribar al final de la visita guiada.

El cavaller amb el cap ben alt i amb un gest de cordialitat indica que pot seguir el recorregut, i l'amfitriona molt dolça i amablement li mostra el camí, s'acomoda de manera que puguin estar cada vegada més junts, dins la foscor de la casa ajuda el sentir-se un al costat de l'altra, i això fa que la visita sigui molt més emocionant. Especialment si hi ha un nou tremolor que faci trontollar l'estructura de la casa.

Ambdós es senten a gust compartint el moment. Ambdós han entès que estant junts no hi ha por de res. Podria arribar la fi del món, i moririen amb un somriure de felicitat dibuixat els seus llavis.

Passam a un altre pla de la casa, hem pujat de nivell, aquí les coses són diferents, és un espai que convida a rompre esquemes. Tot és ple de sensibilitat i qualsevol petit frec és una explosió de sensacions que fa que la passejada agafi un altre caire. Això és el que l'amfitriona recorda al seu cavaller. Aquest en pren bona nota i no vol sortir d'allà sense experimentar el significat del que li acaben de dir. Així que decideix canviar el ritme de les seves passes i inicia una espècie de joc on un s'amaga i l'altre l'ha de trobar. L'amfitriona entra al joc. Està arreplegada i quieta, i deixa que sigui el cavaller que mogui fitxa primer. El cavaller es mou com si l'haguessin convidat a un ball de gala que el condueix a desplaçar-se per tot l'ample i llarg de la sala. Quin gust passa l'amfitriona de mostra tot el seu espai, però de cop tot tremola, el moviment del ball s'intensifica, de fons un alè palpitant que s'identifica amb el moviment, que està passant? Que m'estàs fent es diuen un a l'altre? No som jo ets tu. No t'aturis, avança, queda poc per acabar la visita. Impressionant, pareix que la casa ha de caure, pareix que el cavaller ha de morir, i de sobte un crid que clama al cel, i un impàs curt i a l'hora etern, on tot s'atura, i l'amfitriona estreny al cavaller quasi ofegant-lo dins el seu propi plaer.

Exhausts i sense paraules, una mirada de perplexitat a la que segueix un esplet de rialles que indiquen que el joc ha superat qualsevol expectativa.

En voler podem tornar a la realitat.