LA PERSONA
No et conec tan bé com per escriure segons què. La barrera de la teva vida privada és un element que no es pot traspassar. I així ha de seguir. Tot i que tu de la meva coneixes moltes coses. Però són les que t’he volgut contar, o les que en un moment donat, he tengut la necessitat de contar.
Valoro molt, i segurament molt més del que et pots imaginar, el que els dos hem sabut estar a l’altura d’aquest pacte que es va sellar el primer dia que vàrem coincidir. Això, associat al respecte que ens hem tengut, diria que ha estat el pilar principal que ens ha permès haver d'arribar fins aquí, en la manera que ho hem fet.
Circumstàncies puntuals i personals, ens varen empènyer a sortir de la nostra zona de confort i abocar-nos a un món virtual cercant no sabem ben bé que. Almenys, en aquell moment, que ara em sembla molt llunyà, diria que els dos fugíem de coses que no ens agradaven del tot. Jo conec la meva versió. Vull suposar que tu recordes la teva. I si no és així, doncs, ara mateix crec que ja no té gens d'importància. Ens vàrem trobar a la xarxa. Ens vàrem atrevir a posar-nos cara. I vàrem decidir iniciar una aventura que ha arribat fins avui.
La teva persona, i el que conec de tu, em duen a pensar que ets bona persona. Que estàs pendent dels que tens al teu costat. Que hi ets quan se’t necessita. Que no t’arrufes quan les coses no venen ben donades. Que saps trobar solucions als problemes. Que fas veure que les coses no són tan importants com la importància que els hi donem. Però, en el fons també et preocupen les coses del dia a dia.
No sé què ens té preparat la vida. No sé fins a on arribarem. Però estarà bé saber acceptar el pas del temps i saber lluir-lo.
M’agradaria que al final d’aquestes línies, afegissis si vaig ben encaminada. Si el que dic és cert, o no. I si ets capaç, que puguis afegir alguna cosa de tu, que creus que no sé i que t’agradaria que sabés.
L’AMIC
Diu la cultura popular “Quien tiene un amigo, tiene un tesoro”.
I dic amic, i no conegut, perquè són relacions i condicions ben diferents.
En la meva vida i en el meu entorn, tenc clar qui està a un lloc i qui a l’altre. Normalment, els amics són pocs i bons, i els coneguts són més i la bondat d’aquests, a vegades és qüestionable. Diria que a tu et passa el mateix o semblant. Però no és això el que m’ocupa ara.
Quan una persona passa de l’estatus de conegut a amic? Has de ser primer conegut, abans de ser amic? Bé, tampoc ho sé.
Com vares passar de desconegut a amic, passant per conegut, ha estat tot un procés,
Contactar amb una estranya.
Establir un primer contacte que deixa la mel als llavis, però sense capacitat ni valor per tastar-la el primer dia.
Amb la boca petita, demanar que ens agradaria tastar-la, i ens donam una segona oportunitat, i d’aquí un salt a l’infinit, perquè vàrem decidir llançar-nos a una aventura desconeguda, que avui dia encara és més viva que mai i alhora sembla completament desconeguda.
Hem avançat per uns territoris ocults i desconeguts cercant no sabem ben bé que. I a cada passa, hem mostrat un bocinet de nosaltres. Jo em considero una persona observadora. I mentre hem avançat, he observat. T’he observat.
Les primeres passes eren tosques. Hi havia desconeixement i por. No saber qui tens al davant ja ho té això. Però agafarem certa confiança en poc temps. A la confiança i afegirem complicitat. Érem dues persones exposades que compartien moments de molta intimitat.
No teníem dubtes. Érem allà perquè volíem.
Érem allà perquè ens sentíem bé.
Érem allà perquè volíem viure uns moments que no es vivien de cap altra manera.
Ens vàrem deixar dur. I varen aparèixer sensacions, emocions i alguna cosa més, que sé que sento, i a la que no hi sé posar paraules mentre escric això.
Ens han passat moltes coses. Però en els moments delicats, hi has sabut estar. I aquestes situacions delicades viscudes, i el teu saber fer, han estat el passaport cap al meu territori, en el qual jo t’he passat de conegut a amic.
Ets un amic especial. No pots ser una altra cosa. No et puc tractar com a la resta d’amics, perquè les circumstàncies són les que són. Però sé que puc comptar amb tu. Diria que tu sents cap a jo alguna cosa similar, com a persona, perquè em sembla que la paraula amiga, en femení, no es prodiga molt en el teu entorn. No sempre és fàcil que entre un home i una dona que no tenen una relació formal, es pugui establir una amistat, no és cosa habitual poder ser simplement amics. El concepte està molt pervertit per la societat. A la gent li agrada parlar i fer mal, i per això, ens hem de protegir.
Després de tant de temps, i de tantes situacions viscudes, només puc dir-te que gràcies per tot.
No sé cap on ens durà la vida, ni ho vull pensar. Anirem passa a passa, però sento que podrem ser amics més enllà del temps i la distància que ens separa. I no serà quan arribem els dos a l’infern.
I com a bon amic que ets, no puc acabar aquesta part de l’ escrit d’una altra manera que no sigui felicitant-te.
MOLTS D’ANYS!!
Que l’arribada a l’edat adulta et sigui favorable
Que aquest nou any estigui ple de coses bones, i que t’arribin quan les necessitis.
I si puc compartir un bocinet de la teva dècada del cinc, estaré encantada.
Igual que a l’escrit de PERSONA, m’agradaria que afegissis quina opinió és la teva amb relació al que acabes de llegir. En quin lloc em col·loques dins la teva estructura i definició d’amics i coneguts.
Fuente:https://vietkidsiq.edu.vn/un-dibujo-sobre-la-amistad-d190ms4a/#google_vignette
