domingo, 5 de enero de 2025
Sibil·la 2024 i Els Blauets de Lluc (23 de desembre de 2024)
Una cosa més per eliminar de la llista de coses que fer en aquesta vida. Assistir al cant de la Sibil·la de Lluc amb el cor dels Blavets.
Ha estat una molt grata experiència. Ha valgut la pena l'espera.
Gràcies a na Maria Antònia de l'escolania per oferir-me la possibilitat de poder ser a l'assaig general el dia abans.
Nou any (2025) amb un desig de vida complit: Iniciar l'any en el desert
Tenc la sort d'haver pogut complir un més dels meus somnis. Fa mooolts d'anys que deia que volia acabar un any, o començar-ne un de nou en el desert, i això ha passat en el trànsit del 2024 al 2025.
Si bé és cert que la massificació turística internacional ha fet que no fos amb la pau i el silenci que el tenia pensat, he de dir que ha estat bé.
Les dunes són espectaculars. El cel estrellat en una nit oberta i mooolt freda, són petits fanalets que il·luminen molt millor el canvi d'any. Són punts d'energia als quals adreçar-se per anar demanant desitjos. De fet, quasi no he demanat res, perquè vaig tenir la sensació que cada estrella que mirava sabia quin era el meu desig, el meu propòsit, la meva petició.
M'ha quedat més que clar que no puc esperar al fet que em venguin a cercar per fer el que vull, sino que he de tirar pel dret i és possible que la companyia arriba deprès.
Menció especial, i gràcies a na Maria Antònia, per compartir aquesta aventura en el desert, i l'aventura de compartir el canvi d'any fora de casa i lluny de la família.
domingo, 28 de abril de 2024
ABRIL 2024 - Consolidació laboral
Tenc 55 anys. Treballo ininterrompudament d'ençà que en tenia 18.
Son molys d'anys, de fet, quan reviso la vida laboral, fa por, especialment quan es llegeix el resum del format dels dies, pareix una sentància, jajaja
Bé, una mica de sentència si que té, perquè la socientat en la que ens ha tocat viure, ens fa necessari tenir una feina.
Però bé, sempre he dit, i espero que sigui sent així fins que arribi elfinal de la vida laboral, que he tengut molta sort, que les feines sempre m'han anat bé. Que els moments m'han afavorit.
Ha estat una sort poder fer sempre feina en jornada continuada. Tant a l'empresa privada , com a la pública.
Després de tants d'anys, i després de les ordres que Europa ha donat a Espanya, si vol rebre una partida presupostaria, ha arribat el moment de complir la llei i estabilitzar a les persones que fa mes de tres anys que estan ocupant el mateix lloc de feina i no han passat a contracte indefinit.
En el meu entorn, no ha estat ben bé així. L'administració ha estabilitzat places, enlloc de persones en la plaça que ha ocupat els darrers anys.
El procés ha estat un camí molt llarg, però tot l'esforç, i el temps dedicat ha tengut la seva recompensa.
S'han ahgut de presentar documents, revisar informació de puntuació, estar pendent de llistes provisionals i llistes definitives. Estar pendent de la comunitat i del ministerio.
Coneixer al srivals a les llistes. Ordenar opcions, ...
Hem demanat, hem pregat, i hem creuat els dits perquè el resutlat fos favorable. I ha estat, i molt.
El nomenament ofcial es va publicar al BOE: https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/13/
La plaça aconseguida en el concurs de trasllats es va publicar en el BOIB: https://www.caib.es/eboibfront/ca/2024/11906/seccio-ii-autoritats-i-personal/473
Dit tot això, només puc afegir un GRÀCIES.
Gràcies a la vida, gràcies a la gent que he tengut al costat en tot aquest camí, especialment, al meu company de feina, en Ramon, que ha tengut idees molt bones per anar repinyant punts per poder escalar llocs a la llista de sol·licitants del concurs de trasllats, que era obligatori, per ser el primer després d'assolir la condició de funcionari.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)