El que ve a continuació és un rescat del passat que m'ha fet arribar un bon amic. És una mostra més per veure que el temps ens fuig, que no podem fer res més que aprofitar-lo i viure'l tan com el tenim, i per això el que segueix és tan vàlid ara com en el moment en que ho vaig escriure, tot just fa dos anys.
Comença l'hiver.
La tardor ens deixa.
Els moments de la fosca tenen els dies comptats.
L'hivern ens durà cap a la claror.
Cap a la claror personal.
Cap a la claror dels dies de primavera.
La tardor ens ha ajudat,
igual que ho ha fet amb els arbres,
a treure'ns les fulles de sobre.
Les fulles que ja no ens serveixen.
Les fulles que ja no hem de menester.
I nosaltres com els arbres,
lliures d'aquesta càrrega acumulada des de la darrera primavera,
hem deixat i deixam lloc per veure com neixen noves fulles.
Noves fulles que són noves il·luisons.
Noves fulles que són noves esperançances.
Noves fulles que són nous projectes.
Noves fulles que són noves decisions.
Noves fulles que són noves alegries.
És moment de pensar en quines són les noves fulles
que volem lluir a partir d'ara.
És moment de pensar què farem
per lluir les nostres millors fulles.
Anem amb passes fermes i segures per aquesta nova senda que volem seguir.
Espero que ens trobem en algun punt d'aquest camí
i puguem compartir la saviesa de les noves fulles adquirides.
Els meus millors desitjos per aquest any que està a punt de començar.
domingo, 30 de diciembre de 2012
sábado, 1 de diciembre de 2012
Els colors de la tardor
Sempre m'ha agradat veure les imatges que oferixen alguns boscos quan arriba la tardor. Un canvi d'estació que la natura ens ho fa saber amb el canvi de color del fullam. El pas del verd als ocres és un regal per a la vista. És un espectacle natural de gran bellesa visual poder contemplar dia a dia com els ocres, marrons, grocs s'apoderen de tot el que fins aleshores havia estat un gran mant verd. A Mallorca pocs llocs hi ha on aquest fenòmen es pugui veure, i a Palma, ciutat on visc, encara molt menys. Just es poden veure els efectes de la tardor reconeguts amb la caiguda de les fulles dels arbres que viuen als nostres carrers.
sábado, 17 de noviembre de 2012
86 anys, tota una vida
Avui hem celebrat el 86è aniversari de'n Martí.
Qui és en Martí? A vosaltres que ara podeu estar llegint això us semblarà una persona qualsevol, però per jo que ho escric, en Martí és el meu referent paternal. En Martí és l'home que ha constituit la figura paterna a la meva vida. És l'home que ha estat sempre al meu costat. Ha estat vigilant-me, cuidant-me i protegint-me des de la sombra, des de l'anonimat.
Han passat molts d'anys en que jo no he estat conscient d'això, però ara ja en fa uns quants que ho tenc més clar que mai. És el meu tercer pare i he de dir que estic molt orgullosa de que hagi estat així.
El temps ha passat, i al llarg de tot aquest temps han passat moltes de coses, unes millors que d'altres, però totes han estat compartides. Totes són nostres, tant nostres que han anat deixant emprenta en el nostre dia a dia. I hem arribat a avui, dia en que hem pogut aixecar una copa tots plegats i brindar pel que som: una família.
El temps passa i nosaltres amb ell. Ens acompanya i estam contents d'anar afegint-lo a la nostra agenda que cada vegada està més plena de records. Però per en Martí aquests records es van esvaint. Ell es va deixant apagar, no te la il·lusió que li record des de que era nina fins fa uns cinc o sis anys. El cervell dona mostres dels anys que fa que està en marxa, i aquestes mostres, vistes per la gent més jove que l'envoltam, no són les que ens agradarien, però no ens queda altre que haver d'acceptar que són les que són, les que la vida ens té preparades a mesura que anam fent passes en el nostre camí.
El seu somriure està desdibuixat, en Martí està present i ausent alhora. El seu cos està dèbil. La malaltia el té agafat i ell no te ganes de lluitar. Estic segura que part de la seva vitalitat actual es manté gràcies a la vitalitat que desprenen els seus tres nets, que són la seva màxima alegria.
I jo, no puc fer altra cosa que retrer-li el meu petit homenatge des d'aquí amb les meves paraules i per això vull donar-li les gràcies.
GRÀCIES per haver estat al meu costat i espero poder estar al teu una estoneta més. Lluita fins on puguis i fes que quan arribi el teu darrer alè tots poguem dir que estam contents d'haver-te tengut al nostre costat.
Qui és en Martí? A vosaltres que ara podeu estar llegint això us semblarà una persona qualsevol, però per jo que ho escric, en Martí és el meu referent paternal. En Martí és l'home que ha constituit la figura paterna a la meva vida. És l'home que ha estat sempre al meu costat. Ha estat vigilant-me, cuidant-me i protegint-me des de la sombra, des de l'anonimat.
Han passat molts d'anys en que jo no he estat conscient d'això, però ara ja en fa uns quants que ho tenc més clar que mai. És el meu tercer pare i he de dir que estic molt orgullosa de que hagi estat així.
El temps ha passat, i al llarg de tot aquest temps han passat moltes de coses, unes millors que d'altres, però totes han estat compartides. Totes són nostres, tant nostres que han anat deixant emprenta en el nostre dia a dia. I hem arribat a avui, dia en que hem pogut aixecar una copa tots plegats i brindar pel que som: una família.
El temps passa i nosaltres amb ell. Ens acompanya i estam contents d'anar afegint-lo a la nostra agenda que cada vegada està més plena de records. Però per en Martí aquests records es van esvaint. Ell es va deixant apagar, no te la il·lusió que li record des de que era nina fins fa uns cinc o sis anys. El cervell dona mostres dels anys que fa que està en marxa, i aquestes mostres, vistes per la gent més jove que l'envoltam, no són les que ens agradarien, però no ens queda altre que haver d'acceptar que són les que són, les que la vida ens té preparades a mesura que anam fent passes en el nostre camí.
El seu somriure està desdibuixat, en Martí està present i ausent alhora. El seu cos està dèbil. La malaltia el té agafat i ell no te ganes de lluitar. Estic segura que part de la seva vitalitat actual es manté gràcies a la vitalitat que desprenen els seus tres nets, que són la seva màxima alegria.
I jo, no puc fer altra cosa que retrer-li el meu petit homenatge des d'aquí amb les meves paraules i per això vull donar-li les gràcies.
GRÀCIES per haver estat al meu costat i espero poder estar al teu una estoneta més. Lluita fins on puguis i fes que quan arribi el teu darrer alè tots poguem dir que estam contents d'haver-te tengut al nostre costat.
miércoles, 14 de noviembre de 2012
14N: Vaga General
Avui , 14 de novembre s'ha convocat una nova vaga general. La segona d'aquest any 2012.
Per segona vegada no l'he secundada. Tenc les meves raons, però no és le que vull comentar en aquest moment. Però si que he participat a la multitudinària manifestació que ha recorregut la ciutat, on pareix que ens hem concentrat entre 40.000 i 50.000 persones. Impressionant!! Som molts els que no estam d'acord amb el que ens està tocant viure en aquests temps i en volem deixar conastància.
Avui ha estat un dia de vaga important, però com sempre les dades són com les bales d'una batalla campal. Avui el colectiu al que pertanyo a nivell professional ha estat a l'alçada de dir basta amb força.
La incidència de la vaga ha estat important, la participació ha estat alta, tot i això, l'administració pública no ho pot consentir i acaba falsejant les dades. Una llàstima, perquè això no és altra cosa que un indicatiu més de que els qui comanden fan el que volen.
Ara estam sota el manament d'una majoria absoluta que ens vol fer creure el que vol, però després penso en altres convocatòries anteriors i reconec que l'actuació dels dirigents del moment va ser la mateixa. No importa el color del partit que està al front de les institucions públiques, les maneres de fer són les mateixes. Que trist!
Ens volen vendre de tot en campanya. Ens volen fer creure en la seva capacitat de feina i de canvi per treballar per defensar els drets dels ciutadans sempre que calgui i al final, tot això no és res més que una cortina de fum, que desapareix a l'endemà d'unes eleccions, on cada un de nosaltres continua amb el seu dia a dia. Igual que ho fan els polítics que just acaben de ser triats, que s'obliden dels que els han triats per dedicar-se a veure que en poden treure de tota aquesta situació pel seu propi benefici.
És una llàstima haver de posar a tota la classe política en el mateix sac, però a dia d'avui no hi ha nigú que destaqui per fer alguna cosa diferent, per millorar les situacions insostenibles, per estar pendent dels votants. O sigui, una vergonya! No hi ha canvis ni en el sector dels dirigents ni en el de l'oposició. Estam en una època on manquen les idees? O estam en un moment en que no hi ha ganes de fer feina?
Estam immersos en una crisi galopant, però ..., serem capaços de veure, sentir i viure que hem de canviar les maneres de fer si realment volem obtenir resultats diferents? Estam disposats a canviar? Espero i desitjo que si. Mentre intentaré canviar el que pugui en les meves maneres de fer per arribar a noves coses. I tot això acompanyat d'un somriure, paciència i bon humor
Per segona vegada no l'he secundada. Tenc les meves raons, però no és le que vull comentar en aquest moment. Però si que he participat a la multitudinària manifestació que ha recorregut la ciutat, on pareix que ens hem concentrat entre 40.000 i 50.000 persones. Impressionant!! Som molts els que no estam d'acord amb el que ens està tocant viure en aquests temps i en volem deixar conastància.
Avui ha estat un dia de vaga important, però com sempre les dades són com les bales d'una batalla campal. Avui el colectiu al que pertanyo a nivell professional ha estat a l'alçada de dir basta amb força.
La incidència de la vaga ha estat important, la participació ha estat alta, tot i això, l'administració pública no ho pot consentir i acaba falsejant les dades. Una llàstima, perquè això no és altra cosa que un indicatiu més de que els qui comanden fan el que volen.
Ara estam sota el manament d'una majoria absoluta que ens vol fer creure el que vol, però després penso en altres convocatòries anteriors i reconec que l'actuació dels dirigents del moment va ser la mateixa. No importa el color del partit que està al front de les institucions públiques, les maneres de fer són les mateixes. Que trist!
Ens volen vendre de tot en campanya. Ens volen fer creure en la seva capacitat de feina i de canvi per treballar per defensar els drets dels ciutadans sempre que calgui i al final, tot això no és res més que una cortina de fum, que desapareix a l'endemà d'unes eleccions, on cada un de nosaltres continua amb el seu dia a dia. Igual que ho fan els polítics que just acaben de ser triats, que s'obliden dels que els han triats per dedicar-se a veure que en poden treure de tota aquesta situació pel seu propi benefici.
És una llàstima haver de posar a tota la classe política en el mateix sac, però a dia d'avui no hi ha nigú que destaqui per fer alguna cosa diferent, per millorar les situacions insostenibles, per estar pendent dels votants. O sigui, una vergonya! No hi ha canvis ni en el sector dels dirigents ni en el de l'oposició. Estam en una època on manquen les idees? O estam en un moment en que no hi ha ganes de fer feina?
Estam immersos en una crisi galopant, però ..., serem capaços de veure, sentir i viure que hem de canviar les maneres de fer si realment volem obtenir resultats diferents? Estam disposats a canviar? Espero i desitjo que si. Mentre intentaré canviar el que pugui en les meves maneres de fer per arribar a noves coses. I tot això acompanyat d'un somriure, paciència i bon humor
martes, 6 de noviembre de 2012
Re-descobrir MENORCA
Fa uns dies em van convidar a passar uns dies a Menorca, una illa que està tan aprop com enfora. La proximitat fa que sigui una destinació a la que s'hi pot anar en qualsevol moment i aquesta mateixa excusa és la que fa que no arribi el moment de visitar-la.
Ja hi havia estat en altres ocasions, unes vegades per feina, cosa que no em permetia ni recórrer ni conèixer massa , i d'altres per aprofitar uns dies de descans, sempre en època d'estiu, i per tant per visitar les seves meravelloses platges i gaudir de la seva gastronomia i la seva oferta d'oci nocturn.
Però aquesta vegada ha estat totalment diferent. He complit un dels meus somnis, recórrer una petita part del camí de cavalls. Ha estat un regal poder contemplar els paisatges que he vist, els llocs que he conegut, els raconets que he descobert. Els ulls no donaven l'abast per captar tot el que la natura de cada espai lis oferien. El cor bategava amb força de la emoció de cada nou descobriment.
I a tota aquesta experiència hi he d'afegir la ruta feta per veure d'aprop o d'enfora els seus cincs fars. Construccions indispensables pels homes de la mar per orientar-se en tot moment que m'han deixat bocabadada amb la seva presència. Elements imponents sobre la costa, abrupta en un casos, camuflada entre les vivendes d'una població en altres. Cada un amb la seva màgia particular que hipnotitza a qualsevol visitant que arribi fins a ells.
Ja hi havia estat en altres ocasions, unes vegades per feina, cosa que no em permetia ni recórrer ni conèixer massa , i d'altres per aprofitar uns dies de descans, sempre en època d'estiu, i per tant per visitar les seves meravelloses platges i gaudir de la seva gastronomia i la seva oferta d'oci nocturn.
Però aquesta vegada ha estat totalment diferent. He complit un dels meus somnis, recórrer una petita part del camí de cavalls. Ha estat un regal poder contemplar els paisatges que he vist, els llocs que he conegut, els raconets que he descobert. Els ulls no donaven l'abast per captar tot el que la natura de cada espai lis oferien. El cor bategava amb força de la emoció de cada nou descobriment.
I a tota aquesta experiència hi he d'afegir la ruta feta per veure d'aprop o d'enfora els seus cincs fars. Construccions indispensables pels homes de la mar per orientar-se en tot moment que m'han deixat bocabadada amb la seva presència. Elements imponents sobre la costa, abrupta en un casos, camuflada entre les vivendes d'una població en altres. Cada un amb la seva màgia particular que hipnotitza a qualsevol visitant que arribi fins a ells.
domingo, 21 de octubre de 2012
A vegades basta una paraula
M'ha costat molt decidir-me a obrir aquest espai, però a vegades un està en el lloc i en el moment adequat i es produeix alguna cosa que fa de detonant i aleshores comença alguna cosa nova. Un canvi de pensament, un canvi d'actitud, no ho sé explicar, però sé que això és només la primera passa d'un camí que tenc ganes de veure cap a on me dur. Un camí en el que vull sentir tot allò que em passi. Un camí on vull ser capaç de viure amb la màxima intensitat tot el que la vida em posi al davant.
El detonant per iniciar-me en aquest espai va ser Satish Kumar amb la seva intervenció en unes jornades d'Educació per a la vida, que es feren al claustre de Santo Domingo de Pollença fa uns dies. La força i el convenciment de les seves paraules no deixen indiferent, i això és el que em va passar. El seu missatge fou molt clar <<ACTUA!>>
Queda patent , idò, que a vegades basta una paraula.
El detonant per iniciar-me en aquest espai va ser Satish Kumar amb la seva intervenció en unes jornades d'Educació per a la vida, que es feren al claustre de Santo Domingo de Pollença fa uns dies. La força i el convenciment de les seves paraules no deixen indiferent, i això és el que em va passar. El seu missatge fou molt clar <<ACTUA!>>
Queda patent , idò, que a vegades basta una paraula.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)