La màgia d'una nit doblement especial

My little hero!!

Un nin que m'ha donat una lliço magistral només amb cinc anys. Li desig el millor en el seu recorregut vital, s'ho  mereix.

D'Orient a Santa Maria, fent una aturada a l'Avenc de Son Pou

Una ruta més aconseguida. Aquesta també estaba a la meva llista de prioritats senderistes. I com sempre amb temps i paciència tot arriba.

Sortirem el dia de la segona festa de Nadal, era bon moment per estirar les cames, fer devallar l'excés de menjars i beures dels dies passats, desconnectar una mica de tot el trui familiar i nadalenc, i quedar amb els amics, gairebé per acomiadar l'any.

Ferem un bon grup, i a més tenguerem una nova incorporació, na Paula, un bitxet de 4 anys que no havia sortit mai d'excurssió i que va aguantar com una campiona. en arribar al poble, l'energía encara li vessaba per tot.

Pot ser si que som així

Text de na Marta Aubà, autora del blog Trossets del que penso,
No sé si el seu blog és un reflex de la seva vivència, però aquest trosset me'l faig meu perquè m'hi sento molt identificada,

Jo sols sóc 
una persona normal 
que es mulla amb la pluja
i camina descalça
esperant al destí, 
a la que li agrada la lluna
i somieja desperta
que potser algun dia,
els somnis,
la trobin dormint.
Jo sols sóc 
la que compta deu 
per no enfadar-se,
la que plora sense cap motiu,
aquella que al Nadal 
se li escapa una llàgrima
i sempre pren el sol a l'estiu.
Una més o una de tants,
un bocí d'un gran pedaç,
el sud d'algú que està al nord,
la dona,
la filla, 
la mare,
l'esquitx,
a vegades l'onada
que mor sense fer soroll,
i d'altres, l'huracà que fent l'amor,
no en té prou amb el llit.
Una personal normal
que camina descalça
i es mulla amb la pluja
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i potser aquesta un dia,
amb una mica de sort,
la trobi amb tu dormint.
Jo sols sóc...

Cap al 2015

Un altre cim de més de 1000: Puig de Sa Rateta

Ara m'ha pegat la brusca de sortir a la muntanya cada vegada que pugui o que em trobi en condicions.  I així ho faig. La darrera sortida per la Serra de Tramuntana ha estat pujar al cim del Puig de Sa Rateta (14 de desembre), des d'on hi ha unes vistes espectaculars dels dos gorgs que abasteixen d'aigua a part de la població de l'illa. La llàstima ha estat que el dia no ha acompanyat. Ja hem sortit de Palma amb niguls, i niguls que des de la carretera es veien com anaven davallant. I en començar a pujar ja preveiem que les vistes serien pràcticament nul·les, i talment. En el moment en que hem fet cim la boira no ens ha permès veure res de res, quasi bé no es veia ni a la part del grup que havia coronat primer. La petita sort es que aquests han capturat alguna imatge abans que la boira fos la madona del cim.

La boira i el vent, que era gelat, ens han fet repensar el camí de tornada. No hem estat ni 10 minuts en el cim. Hem tornat pel mateix camí, però en algun moment hem perdut les fites de vista i hem arribat al camí camí, fent de cabretes per les roques i bosc. Però ha valgut la pena.

Per acabar, una aturada a l'àrea de descans de la font d'es Noguer per dinar aviadet,perquè el fred i la roba humida per la sor ens conviden a partir aviat.

Per acabar un cafetó al restaurant de la carretera i cap a cases.
A veure on faré el les següents passes.

           

Ses Fonts Ufanes

També conegudes per SES UFANES. Fonts localitzades al municipi de Campanet, ben aprop del nucli urbá i al costat de l'ermita de Sant Miquel i les Coves de la localitat.

Anys i anys fent el mateix comentari, sempre després d'haver vist l'article al diari. Ja han tornat brollar i jo sense poder anar-hi. Però com tot, arriba el dia en que els comentaris i els desitjos es fan realitat. Aquesta tardor pareix que es vol acomiadar passada per aigua, i tanta d'aigua a fet que les fonts ens regalessin aquest espectacle de la natura.

Un llit pedregós per on l'aigua discorre amb molta força, energia, soroll de vida...em vaig quedar bocabadada contemplant aquella meravella de la naturalesa. Aigua que cau del cel, i que retorna la terra perquè empeny tan fort que no pot quedar continguda a la capa freàtica.
La saviesa de la natura ha creat el seu propi camí, que deixarà que l'aigua acabi el seu recorregut a la nostra estimada albufera.

Després de molts de dies de niguls i pluja, el dissabte 6 de desembre va sortir el sol, i aprofitant que era el primer dia d'un cap de setmana llarg, cap allà vaig partir, perquè com es sol dir, "Cap allà que falta gent". Però realment el que va passar es que en sobrava, jajaja. Però entenc que un espectacle d'aquesta magnitud atreu a milers de visitants.

Aquesta és la meravella que varen gaudir tots els meus sentits.