viernes, 19 de abril de 2019

Que som amics, que som amants!

En el moment en que ens trobam, no tenc altres paraules. Però penso que són les que hi encaixen.
No tenc paraules, per això les he copiades d'u altre lloc. Perquè no hi ha necessitat de fer l'esforç de cercar-les si algú abans ja ho ha fet per jo.
El següent extracte, que és de la web "https://www.guioteca.com/solteras/que-significa-realmente-ser-amantes/", me sembla que ho dit tot prou clar.


Los amantes se devoran con el anhelo, con el pensamiento, con la piel. Florecen, la mirada brilla, sonríen y hasta empiezan a acompasar los gestos en un preludio del acto sexual. La danza más íntima. Los amantes han existido siempre y son una realidad cotidiana. Si la palabra ha tomado una connotación negativa es porque un amante es el que ama fuera de la pareja institucionalizada. Amante denota amar por libre elección y bajo el riesgo y la adrenalina de lo prohibido.
Las relaciones entre amantes no son livianas y pasajeras. Muchas veces se crea un lazo indestructible y paralelo que dura años o toda una vida. Los amantes son cómplices, amigos y ponen su secreto en las manos del otro. Tener un amante es un ejercicio supremo de confianza.
Me vas a decir que el amante traiciona. Es cierto, incumple una palabra dada en una estructura que se va desmoronando poco a poco. La vida de los amantes suele tener dos carriles que no se tocan, a veces juntan el valor y comienzan un camino juntos, otras no quieren por diversos motivos
El amante no se busca, se encuentra, de pronto. Unos se resisten, otros menos, pero es un huracán muy difícil de dominar. También languidece una relación de amantes si se vuelve demasiado previsible y no hay nada más que la aventura y la adrenalina. Pero si resiste el suave descenso de la meseta del tiempo… si después de eso, los amantes siguen bebiendo de los ojos del otro, entonces no hay relación más cierta… 



miércoles, 15 de agosto de 2018

El dia comença a Capdepera

Moment de vacances, i dies per fer el que em ve de gust. Tenia una il·lusió, i s'ha fet realitat.
Feia temps que tenia ganes de repetir una sortida de sol des del far de Capdepera, un lloc màgic, majestuos, aïllat, amb unes vistes espectaculars. 
Així que dit i fet. Amb les nines amb decidit posar fil a l'agulla. Ha estat dur sentir el despertador, però ha valgut la pena, veure com en poc temps hem passat de tenir un cel ben fosc, on les estrelles ens deixaven veure. El final d'una nit tancada, on el far anava posant llum, i poc a poc el cel ha anat canviant de color. 
Comença una lleugera claror sobre la retxa de l'horitzó que envia la seva llum cap als niguls. I poc a poc el cel va canviant de color. 
El dia va arribant, i a les 6:54 un punt ple de lluentor roja guaita sobre la mar com si fos una espurna d'un gran foc. I talment, el sol comença a mostrar-se amb tot el seu esplendor. Un taronja potent en la immesitat del paisatge que ens envolta.

Bon dia tengueu, ens diu. Bon dia tenguem, li responem.

11/08/2018










miércoles, 11 de julio de 2018

50 CINQUANTAAAAAA!!!!!!

Ja son aquí. Ja han arribat.
Ja els tenc. Tota una vida.Tota la meva vida.
Tot i que la festa que vull fer per celebrar-los amb tots els que m'han acompanyat en aquest recorregut, de moment aquesta, haurà d'esperar.

Però mentrestant, ha estat un dia genial per celebrar-ho a bocinets des de que m'he aixecat.

Berenar a la feina.







Dinar amb G43
 








Berenar a ca meva
 -- na Tere va fer les fotos amb el seu mòbil, i abans d'enviar-les i poder descarregar-les, el mòbil se li ha mort, snif, snif--

Sopar amb la familia.









Un dia genial, intens i amb molta felicitat.
Ara, toca seguir i veure, viure i sentir tot el que me que m'espera. Amb alegria, il·lusió, felicitat i salut.

domingo, 26 de noviembre de 2017

Passejant per la costa de Mallorca: de Cala Morlanda a Cala Petita

24 de novembre, dia triat per compartir amb el grup de les superdones. Feia molt de temps que no coincidiem totes, i això ha fet que el dia tengues un caire més de grup, de proximitat, de bon fer, de bon caminar.

La previsió del temps era bona, es preveia sol i bona temperatura, i per dia 25 (que és avui, i que és quan escric) la preisió es de pluja, davallada en picat de la temperatura, i possible nevada al Puig Major ( ja veurem com es desenvolupa el dia, tot i que la pluja si que ja s'ha deixat veure).

Tot això de la metereologia nomçes es per indicar que hem acabat a ala mar. Si, una supernedada a Cala Petita. Quan hem arribat allà, pareixia un paradís particular que ens esperava. PAreixia que ens havíem preparat aquest escenari d'una bellesa natural increible perquè el poguessim degustar i assaborir. I com no podia ser d'altra manera, hem fet.

Hem aparcat al final del carrer que desemboca a Cala Morlanda. Hem fet una passejadeta peels voltants i hem començat el caminet cap a Cala Petita. Un camí molt senzill i totalment pla. Hem seguit les marques deixades per altres caminants, i a estones anavem quasi a vorera de mar, i d'altres anavem per la zona de mata, una mica més interior. Els dos camins ens han oferit vistes espectaculars. Un bocí de costa, gràcies a no se que o no se qui, encara verge (al 98%) i que omple la vista de blaus quan els ulls es dirigeixen cap a l'horitzó.

A mig camí, ens hem adonat que reconeixíem unes construccions. No sabíem quan havia estat, però ens era familiar el camí i les vistes. I hem acabat sabent-ho. Una passejada anterior fou la que sortia de Portocristo, i tenia final a Cala Morlanda. Però aquell dia no arrivarem a bon port. No teniem els ànims massa amunt, i decidire recular abans.

Poca cosa més a dir d'aquesta nova ruta. Com sempre el que li dóna suport són les imatges. I a continuació les deixo.