Duia uns dies, bé, unes setmanes pensant en que la regla havia decidit partir per no tornar, i me venia el pensament de que no havia tengut de despedir-me , de donar-li les gràcies per la seva feina, la seva ajuda, i el seu acompanyament.
Aquesta setmana, ha decidit venir, no sé si per celebrar el seu aniversari, o per dir que aquesta es la darrera visita. Sigui com sigui li estic molt agraïda.
No coincidiem des de gener, i realment l'anyorava, així que aquests dies l'estic vevint en plenitud. Estic mirant el seu color, la seva intensitat, el seu moviment intern sobre el meu cos, pitja intensament la meva part abdominal inferior, i sé que està allà, recorrent tots els meus condutces interns per arribar a la sortida i mostrar-se, i recordar-me que estic més viva que mai.
Sé que estam en el compte enrera, però a partir d'ara, cada possible tornada serà més que un regal, serà una bendició per al meu cos que anirà reconeixent que en breu ella ja no tornarà, ja no compartirà els seus gran moments de vermell intens amn jo.
A més, aquests dies de confinament, han quedat a la vista les canes, que en altres moments prefereixo tenir cobertes de fals color, i sento que amb l'arribada de la regla, o la senyora de vermell, com la coneixem en el meu petit comité o a la meva bombolla particular de la màxima intimitat, la meva bellesa ha aflorat. Vull dir que al mirarme al mirall, veig una cara que m'agrada més. Com amb més llum, no no sé ni definir ni descriure, però se que és la meva cara moment regla, jajaja.
Mirrant cap enrera, recordo que em va visitar per primera vegada als 13 anys, i era també un me d'abril. Han passat 38 anys, i ho recordo com si fos avui. Ha tengut un llarg recorregut pel que ha passat per diferents etapes. Hi ha hagut alguns anys de dolor i pastilles per alleugera-lo, però un dia vaig conèixer el reiki, i les mans ho varen arreglar tot. I des de fa uns anys cap aquí, diria que des dels 40, moment en que la meva vida va fer un canvi radical, s'ha portat cada vegada i millor, i per això també li donc les gràcies.
En el que dura la relació amb G43, un gran susto fa ara quasi 10 anys, me va posar davant la primera aturada a la meva vida. El moment va ser molt delicat i viscut amb molta por, però finalment tot va quedar en un ensurt, una aturada tècnica provocada per la pastilla del dia després. Un parell d'anys després 2 sustos seguits, me varen tenir amb un nus al coll, fins que arribà de nou. No hi va haver aturada, però si por. Gràcies per haver ajudat al meu cos en aquells moments.
Ara fa 4 anys, una lesió al uter, pens que va ser l'inici del compte enrere. Fins aleshores el meu cos havia tingut una precissió igual de bona que un rellotge suïs, però de llavors ençà, hem passat a 24, 28, 32 dies de descans entre visites.
Està tot dins la normalitat.
La menopausa comença a dir que vendrà, que ja te comprat el bitllet d'anada però no sapben bé quan la deixaran venir. Jo he de reconèixer que no tenc pressa, que no seré jo que l'animi a venir, però en arribar, també serà benvinguda, perquè ens haurem de conèixer i fer companyia. Només espero que vengui de tan bon talant o més que la senyora de vermell.
Al gener del 2019, hi va haver la primera interrupció. 2 mesos, i després normalitat.
Al gener del 2020, hi ha hagut un tall de 3 mesos. Ara 23 d'abril ha decidit passar-se a saludar, a veure com anirà d'ara endavant.
De totes maneres i per si acàs no torna, crec que ara ja estaré més tranquil·la, amb aquestes lletres, crec que les dues podem entendre que hem tengut una bona convivència i que si això és un comiat, només me queda desitjar-nos el millor a cada una pel camí que agafam per separat.
MOLTES GRÀCIES per la teva companyia,saviessa, i bon treball corporal.
Ha estat unplaer compartir tot aquest camí amb tu.
Gràcies per ser tan generosa.
