COSTITX, fira de les FLORS

Primer de maig de 2013, dia assoleiat i perfecte per sortir de ciutat, especialment per tots els dies de maltemps, pluja constant, vent i davallada de tempertures que hem tengut aquesta setmana. I he deicidit anar fins a Costitx a veure que ofereix la seva fira de maig dedicada a les flors.

He volgut anar fins allà per comprar uns planters d'aufabeguera, però no he tengut sort, ja que el que he trobat a Costitx no era el que imaginva. Jo pensava que totes les paradetes serien de plantes, flors, llavors, agricultura ecològica, jardineria, etc etc,i no, les paradetes eren les típiques de sempre, però això no m'ha importat gens ni mica perquè el que m'he trobat ha estat molt millor.

Quina sorpresa! M'he trobat amb un poble que s'ha preparat per rebre a tots els foranis que s'hi han volgut acostar. I amb això la primera cosa bona, estaven ben preparats i organitzats per rebre la caravana de cotxes que fins allà han arribat.
Una curta caminadeta des del parking ens ha conduït a l'entrada del poble. Quina gentada!! Cosa normal, hem arribat a l'hora dels senyors. 

I hem començat a passejar, i de s'obte m'he donat compte que per totes bandes hi havia ramells. Els espais del finestram de les cases amb cossiols de flors, les portes amb ornaments florals, els carrers convertits en jardins. Ha estat entrar en una altra dimensió i sentir el que ens regala la natura en aquesta épòca de l'any.

Hem anat passejant per tot el poble i cada carrer ens oferia una idea, una ambientació, una manera de convidar al vianant a adintrar-se fins al final del carrer per veure, sentir i descobrir la il·lusió d'uns veïnats que han treballat de valent per deixar el seu poble com un autèntic jardí.

Branques de níspero de colors, flors fetes amb globus, espectaculars, la plaça adornada amb parigües amb flors gegants, els balcons engalanats amb mantilles, cossiols amb hermoses i colorides flors, jardins improvisats en diferents carrers, elements de reciclatge convertits en flors de plàstic. Tassons de plàstic convertits en copes d'arbres. Plats i botelles han passat a ser bolets d'un petit bosc encantat. etc. I com aquestes moltes més coses que imagino podria afegir però que ara no recordo, o que tal vegada se m'han escapat a la vista.

El que més m'ha agradat de tot això, ha estat veure la complicitat, la col·laboració, la motivació i la imaginació d'un ploble que ha treballat junt per gaudir d'un dia de festa i per voler compartir-ho amb qualsevol que fins allà hagi volgut passejar.