Más vale tarde que nunca: Nupur - Resposta després de 2 anys.

 Hola Dada! Que tal? Se que no t'esperes aquest missatge pero acab de llegir el teu diari del viatge a la India, no se perque havia tardat tant de temps, supos que no trobava el moment, m'he emocionat molt, es el millor regal que me podies haver fet, encara que no ens vegem molt sempre se i he sabut que tenim una conexio i que t'estim moltisim, per estar  i ajudarme sempre, que no t'ho digui no vol dir que no ho senti i que valor que m'escriguis de tant en quant per veure com estic encara que tardi mil anys en contestar-te, m'en vaig a dormir molt agraida, emocionada i contenta, moltes gracis per tot! 💓

He de reconèixer que no esperava aquest escrit. I reconec que m'ha agradat molt. També m'he emocionat. 

He de reconèixer que en el seu moment, o millor dit en el seu dia, em va sorprendre, i diria que també em va doldre, no tenir resposta. Però bé, ho vaig deixar passar perquè jo ja havia complert el meu desig. Fer-li el regal pel seu 18 aniversari.

He de reconèixer que en aquell quadern em vaig despullar fins a l'ànima. Ojalà ho hagi entès. Ojalà ho tengui present en el seu recorregut vital.

Ara per ara, al 2025, i en tot el que ha passat a l'etapa tan rebel i destroyer, m'agradaria que trobés el seu camí, el que vulgui fer. Que estigui en un ambient saludable, Que remonti la situació amb sa mare. No sé.

És complicat.

******************

Resposta. 

Estic moooolt agraïda per les teves paraules. Ni t'ho imagines. He de reconèixer que et vaig donar el quadern perquè penso, que ningú millor que tu, pot ser la persona que el tengui. 

Reconec que em vaig sorprendre, i desil·lusionar un poc quan te'l vaig donar i no em vares dir res. Sé que no era obligatori, però sempre és agradable tenir un retorn.

El que hi ha escrit és un recull de molts de moments, de moltes emocions. Un recull de vivències i experiències que només les persones que hi érem sabem el que vàrem viure i sentir en tot moment. O sigui, ta mare i jo, 

Sempre que recordo quan em vares dir dada se m'estreny el coret, perquè aquesta paraula ha crescut amb tu. Perquè és com una paraula màgica de la connexió que tenc amb tu. 

Per jo ets una persona especial. Com bé dius, no coincidim molt, però no perdis mai de vista, que hi som. Que si necessites res en el que et pugui ajudar, em tens. I que si un dia quedam per fer una canya, també em va bé. I afegit a això, reitero que també t'estimo molt.

Estic contenta de saber de tu, per això et vaig escrivint de tant en tant. Perquè sé que tu no ho faràs motu proprio, "Somos las generaciones mayores las que damos por saco a las jovenes, jajaja". 

No és qüestió de saturar, però és bo i m'agrada saber com et van les coses. Per això, sempre et dic que em contestis. I no tens excusa, que sempre dus el mòbil damunt, jajaja.

Espero que el camí de la vida que tens al davant per recórrer et sigui molt favorable. Que siguis una persona amb seny. Que sàpigues que és el que vols, i treballis per aconseguir-ho. I que mai falti el respecte en tot allò que dius i fas. Quan es perd el respecte, es perd tot.

Una abraçada molt forta. I disfruta de la vida.