Confinament i videocridada amb les Superdones

TIRADA DE CARTES

En una de les videocridades, crec que va ser la de dia 4 d'abril, vaig proposar al grup fer una tirada de cartes, cosa que feim habitualment quan quedam.

Na Maria les tenia a ma, i varem treballar amb unes petites i allargades que contenen una paraula o una frase molt breu, i quina me va tocar a jo??? 

ESCRIBE

Thot: Ha sacado esta carta para recordarle, concretamente, que debe escribir. REcientemente ha mostrado varias señales referidas al hecho de que le era preciso escribir e incluso usted mismo ha sentido la necesidad de hacerlo. Acepte que esta carta le anima a pasar decididamente a la acción. ( I avui es veu que ha arribat el moment de la inspiració i les ganes, Gràcies).

Por ahora, refleje en el papel sus pensamientos y sus sentimiento a medida que invadan su cuerpo y su mente.

Anote cada día sis sentimientos y experiencias en un diario. ( Encara que no tenc regularitat, ni constància, ni obrir el blog quan tenc alguna cosa a dir, el que està clar  és que aquest és el meu espai per fer això). 

Deje constancia por escrito de sus intenciones, sus objetivos y sus deseos.

Canalice los mensajes que le envían sus guías y sus angeles. 

Escriba, ya que eso forma parte de su  misión en la vida. Redacte un artículo o un libro.

Invoque a Thot cuando sienta la necesidad de obtener ayuda para concretar un proyecto de escritura o para comprender mejor y dominar los principios de la manifestación simbólica.

COVID-19: El nostres cuidadors es mereixen més que un aplaudiment

Al carrer, cada dia a les 20h hi ha una sortida al balcons i se dedica un aplaudiment a totes aquelles persones que mouen el món, més enllà de les nostres finestres, que exposen la seva vida per què la nostra estigui segura.
Els sanitaris estan fent una feina excepcional.
Els venedors de les tendes d'alimentació, es mreixen com a mínim un gràcies cada vegada que anam a comprar.
Les forces de seguretat, tot i que no són del meu agradao, estan fent una bona feina controlant a tots aquells que no poden/volen mantenir un confinament al peu de la retxa.
És increïble veure com la gent s'està reinventant.  Les xarxes socials bullen. 
Hi ha molt de moviment, ens omplim la boca de bones paraules, i gestos.
Només espero que això no s'oblidi. 
Tot passa per qualque cosa, i és necessari que tots aprenem alguna cosa d'aquesta situació real, estranya, diferent, i fins i tot dificil.

   

COVID-19: Els dies passes, hi passen coses

Tot va començar a l'hivern, ara ja som a primavera. 

Esperem no arribar en aquestes condicions a l'estiu. 


Tot va començar un dimecres, on tot l'equip de feina es va preparar per poder partir a casa i fer teletreball. No es varen deixar partir fins al dimarts 17 de març.
A casa es fa feina de manera frenètica. Tot i que la feina és la amteixa, el ritme no té res a veure.
Els centres es veuen desbordats. 
Les famílies ara tenen pressa per tenir credencials d'accés a l'aplicatiu.
Els companys de desenvoluapament no han pogut partir fins bastant més tard, i fan feina amb unes condiciones que estan molt enfora de ser les que hauria de tenir un equip capdevanter. Segurament en algun païs dels que s'anomenen en vies de desenvolupament ho tenen millor que nosaltres. Em fa pena. Ës una vergonya veure com l'administració s'omple la boca sobre la connectivitat i comuicació, i és la que va més enrere.

Sort de les noves tecnologies de comunicació. Estan ajudant a pasar molt millor el temps. Jocs, series, entreteniment en general. Encara que segurament seria millor que la gent aprofitàs per retrobar-se amb la lectura.

Les relacions socials part fonamental de la gent en el seu dia a dia, segurament és el que portam més malament, o amb més dificultad. 

No poder abraçar als pares que són majors i s'han hagut de quedar a casa.

No poder besar i abraçar a la parella que tot just acabava de aparèixer a la teva vida.

No poder anar a fer una passaejada per qualsevol espai de la natura, mar o muntanya.

No poder compartir una cervessa gelada amb els amics en una terraça davant la mar i prenent el sol.

No poder fer la xerrada amb el que te ven el pa, perquè hi ha coa de gent que espera.

I un llarg etcetera de coses que segurament aniran desfilant en altres entrades del bloc.

I tot això ho intentam resolder amb el que es diu i és la videocridada, triant qualsevol de les opcions que ofereix el mercat. Skype, en el meu entorn no l'hem fet servir, Hangouts, ara l'hem repres, Zoom, lareix ha estat el gran trionfador del moment, però ja es passegen notícies de robatori de dades, com si els altres no fecin el amteix, Jitsi, de programari lliure, que no he emprat ni conec, i que l'ha recomanat en Benet i que m'agradaria dedicar-li una estoneta, (quan me quedin ganes d'estar davant l'ordinador només per això).

I he de reconèixer que a mi me "salven" la vida per poder mantenir el contacte amb els que normalment tenc aprop. 

COVID-19, el món en "stand by"

Avui fa un mes que se'n parlava, i al final va ser cert, el 15 de març de 2020, Espanya declara l'estat d'alarma, i obliga a tothom que no sigui personal professional essencial a que es quedi dins ca seva.

El virus ha arribat amb força al nostre territori geogràfic, allò del que varem riure, i molt, els dies que varem viure immerses en el carnaval de Cadis, ara és una realitat.

El contagi és ferotge. La infecció té un índex de mortalitat molt elevat.
És espantós el que està passant arreu del món.

És un virus que no té miraments. Arrassa per tot allà on va.
No coneix edat, ni sexe.
No coneix religió, ni política.
No coneix nord, ni sud, ni est, ni oest.

No hi ha ningú que estigui exclòs de risc.
Les mesures de prevenció pareixen exagerades, però certament, en algun moment pareixen insuficients.

Va arribar al món el desembre de 2019, va començar a donar les seves primeres passes a la Xina, a una ciutat que segurament ja mai oblidarem el seu nom, o si, que és Wuhan. Ni idea d'on està en el mapa, però si que és en boca de tothom.

Més enllà de les fronteres asiàtiques, ha costat molt que el món entengues que era una situació d'alarma. Alguns diuen que les mesures es varen prender massa tard, però bé, sempre val més tard que mai.

Coronavirus, que és el seu nom inicial, i que després no sé perquè han batejat com COVID-q9, va pegar un gran bot fins a Europa, i va caure sobre Itàlia. Uy, uy, uy, això ja està milt aprop. Iiiiii tant, ja que darrera aquest país del sud europeu, varem venir nosaltres, Espanya. I aquí ha arribat per quedar-se i fer mal de veres.

Durant quasi tot el temps que duim d'estat d'alarma, som el segons païs del món en mal resultats. És a dir, amb número de contagiats i de morts, ja hem superat a Itàlia. Hem estat capdevanters durant una bona estona, i certament, anar els primers amb lo dolent, en aquest cas, no fa gens de gràcia. Ara fa una setmana, els Estats Units ens ha adelantat. Els seus números si que fan por.

Això és una barbaritat. Un virus, una cosa que no es veu però sabem que hi es. Una cosa que no parla, però si que fa callar, ja que mata. Una cosa que ningú vol, però que tots compartim. Una cosa que té agafa i costa de mollar. Una cosa que potser portis, però no desenvolpis. Una cosa que no ens deixar estar aprop dels que estimam, del que coneixem, dels que ens necessiten. Una cosa que té nom propi i en majúsculas. una cosa que té al món en "jaque" i que hem d'esperar a veure que decideix sobre el que serà el nostre futur com humanitat, ja que tot és tan incert, que parlar de futur es quasi una cosa snse sentit.

El món està aturat.
La gent està confinada a casa.
L'economia s'està enfonsant.
El camp ara reivindica el seu lloc, i amb més raó que mai.

No sé. Crec que a nivell de saber estar i esperar, això més que mai significa Viure aquí i ara.

Tot el meu desig perquè això acabi bé, i acabi tan aviat com sigui possible. I com diu la meva amiga Marcia, Mil bendiciones!!

Repetimos, i no són natillas

2020, vint-vint un nou any que espero sigui molt positiu i favorable

Que som amics, que som amants!

En el moment en que ens trobam, no tenc altres paraules. Però penso que són les que hi encaixen.
No tenc paraules, per això les he copiades d'u altre lloc. Perquè no hi ha necessitat de fer l'esforç de cercar-les si algú abans ja ho ha fet per jo.
El següent extracte, que és de la web "https://www.guioteca.com/solteras/que-significa-realmente-ser-amantes/", me sembla que ho dit tot prou clar.

Los amantes se devoran con el anhelo, con el pensamiento, con la piel. Florecen, la mirada brilla, sonríen y hasta empiezan a acompasar los gestos en un preludio del acto sexual. La danza más íntima. Los amantes han existido siempre y son una realidad cotidiana. Si la palabra ha tomado una connotación negativa es porque un amante es el que ama fuera de la pareja institucionalizada. Amante denota amar por libre elección y bajo el riesgo y la adrenalina de lo prohibido.

Las relaciones entre amantes no son livianas y pasajeras. Muchas veces se crea un lazo indestructible y paralelo que dura años o toda una vida. Los amantes son cómplices, amigos y ponen su secreto en las manos del otro. Tener un amante es un ejercicio supremo de confianza.

Me vas a decir que el amante traiciona. Es cierto, incumple una palabra dada en una estructura que se va desmoronando poco a poco. La vida de los amantes suele tener dos carriles que no se tocan, a veces juntan el valor y comienzan un camino juntos, otras no quieren por diversos motivos

El amante no se busca, se encuentra, de pronto. Unos se resisten, otros menos, pero es un huracán muy difícil de dominar. También languidece una relación de amantes si se vuelve demasiado previsible y no hay nada más que la aventura y la adrenalina. Pero si resiste el suave descenso de la meseta del tiempo… si después de eso, los amantes siguen bebiendo de los ojos del otro, entonces no hay relación más cierta…