Pont de Sant Sebastià.
Del 16 al 21 de gener de 2015.
Una nova escapada de les dones.
Una destinació que feia molt de temps que havia triat però que pareixia que mai arribava el moment d'anar-hi, i mira tu per on, que en una d'aquestes cerques que faig per curiositat, per plaer i per posar-me les dents llargues, vaig trobar un vol tirat de preu, i per 40€ he arribat a Londres.
Londres és una locura. És una ciutat viva. Una ciutat plena de viva. La gent sembla que fa la vida al carrer,. Està ple de gent per tot. Riuades de gent per tot arreu. Mira que a mi això em sol agobiar una mica, però a Londres no he tengut aquesta sensació. Ben al contrari. M'he sentit molt a gust en tot moment.
Aquesta ha estat la meva tercera visita a la ciutat. I m'he sentit com si fos la primera. Crec que l'he descoberta, molt més que re-descoberta.
He al·lucinat per tot allà on he passat. Per tot el que he visitat. Per tot el que he recorregut, vist, sentit i experimentat.
Els dies han passat volant, i tant volant, que a la tornada quasi hem perdut el vol. I seguint amb la paraula volar, això és el que hem fet per aconseguir arribar a la cua d'embarcament i entrar a l'avió. Una anècdota que no oblidarem.
A la ciutat hem fet la visita als llocs típics. La part monumental ha estat increïble. He al·lucinat, Tot m'ha vengut de nou:
Big Ben. Westminster Abbey. The Parliament.
Els "markets". Si, Londres és per anar de mercadeig. El primer,
Portobello, perquè era el que recordava, i aprofitant que només es monta els dissabtes, feim la primera visita. Aquesta vegada no m'ha matat.
Candem. Si
CANDEM, això si que és Londres. Quina passada!!!!
No hi havia estat mai i he quedat bocabadada. Quin ambient. Quin lloc més xulo. Carrers plens de tendes. Façanes decorades. Gent per tot arreu. Mercat central. El riu. Carrers tranquils a dos minuts de tot l'enrenou i xiu-xiueig. Passeig a
Prim Rose Hill.
Ummmm, aquí se respira el típic Londres per tots els porus de la pell. Em sento com una nina amb sabates noves. I parlant de sabates, aquí n'hi ha de xulíssimes. De fet em vaig quedar boja amb unes vermelles de floretes, que per cert, no vaig trobar, però bé, passejant per Palma, n'he trobades unes que li fan molt bé el pes. I ara si que és cert que som una nina amb sabates noves, jajaja.
La city. Quin canvi!!! Edificis impressionants. Disseny empresarial i econòmic. El centre neuràlgic de la ciutat en aquests dos mateixos aspectes. Edificis sobris i elegants. Edificis moderns que amaguen els petit edificis del Londres de les noveles. Algun pub que destaca entre els alts edificis li permet mantenir el punt romàntic i alhora nostàlgic.
La
Tower Bridge. Impressiona. M'impressiona.
Visita a la Tate Modern. Quines vistes, i quin lloc més particular. A la darrera planta , a la cafeteria se respira un ambient de calma, de pau, de sossec, que contrasta amb tot l'enrenou i moviment constant que hi ha al carrer. Un petit refugi per escapar uns instants de lo quotidià i omplir-se de pau i tranquil·litat.
Sant Paul's Cathedral. Edifici Majestuos. Ubicat en un espai molt ample, el propi per fer-hi tota la volta i contemplar bé la seva arquitectura.
Menjar al carrer. Menjar pre-cuinat. Menjar entrepans. Cuina asiàtica. Cuina internacional. Xiringuitos per tot arreu on pots triar el que més t'agrada, o el que el seu aroma convida a ser tastat.
Trafalgar Square. Un gran espai. Un lloc de reunió. La
National Gallery la vigila mentre en Nelson controla tot el que allà hi passa. L'Església de Sant Martin's, la nostra primera i única visita a un espai religiós. I mira tu per on que no tenia ni idea de que es un espai molt famós pels concerts que en ella s'hi fan.
Hem viscut a la zona 2, al barri de
Shepherd's Bush, al carrer del mateix nom. Ca nostra ha estat l'hotel 65. Ha estat un espai agradable amb una bona relació qualitat-preu. Amb la parada del bus 295 just davant la porta (bus de 24h). I amb estacions de metro en sentit de la dreta i de l'esquerra. Shepherds' Bush i Hammersmith. Aquesta darrera és també una Bus Station.
Hem fet la foto típica a la cabina de telefon. Hem fet carreres per poder seure els seients de davant de tot al bus.
Aquesta vagada fins i tot hem participat en un tour guiat sobre Jack the ripper. Un avorriment a l'hora que un moment de moltes rialles.
Visita obligada. Els pubs. Bons moments per assaborir una cervesa en un bon ambient.
I un clàssic més. No partir de Londres sense veure un dels seus musicals de la gran oferta que tenen. Aquesta vegada ha estat Mamma mia. Un teatre petitet, i un espectacle de poc més de dues hores que en algun moment m'ha posat els pels de punta. He disfrutat de veure, i de cantar, jajaja.ç
Segurament falten coses, però ara mateix ja em sembla un bon resum del que ha estat aquesta visita.
Espero tornar-hi.
Enjoy your holiday time everywhere you go!
