jueves, 21 de mayo de 2015

Orient: Salt des Freu

A Mallorca tenim de tot. No molt de tot, però, encara que sigui a petita escala, ho tenim i una mostra n'és la cascada del salt del freu.

Aquest era un altre lloc que tenia pendent conèixer en un moment del seu màxim esplendor. La visita fou el passat dia 10 de febrer. El cap de setmana anterior havia fet una bona nevada (divendres passarem una ona de fred important) , deixant molts de cims ben blancs, i és clar amb dos dies de bon temps , aigua a les totes.

Penso que les imatges parlen per sí soles.
















Reunions de feina la voltant de la taula: Calçotada

Que fàcil es posar-nos d'acord ots el de l'equip per reunir-nos al voltant de la taula. Aquesta vegada l'excusa ha estat la temporada de calçots. Així que hem tengut convocatòria el 19 de febrer.

Jo els he anat a comprar i en Toni ens els ha preparat. Com sempre, treball col·laboratiu.
-- 5 persones i 80 calçots que quasi no han tocat voreres. -- 
Han estat deliciosos, i la salsa romesco espectacular. 

Bon profit!!


miércoles, 20 de mayo de 2015

Vacaciones en Mallorca / Vacances a Mallorca

Setmana Santa: Abril 2015.

La idea era passar les vacances al Marroc, però a vegades els plans no es consoliden ni es fan realitat.  Així que vaig canviar la meva destinació. Al final vaig passar les vacances a Mallorca. Si tothom vol venir cap aquí, perquè no experimentar que venen a cercar? que venen a disfrutar? que venen a veure? etc etc. i només puc dir que va ser una de les millors decissions que he près en els darrers temps.

L'experiència fou genial. La convivència perfecta. Els llocs visitats, són el paradís de Mallorca.

Palma, Arta, Ermita de Betlem, Parc Natural de Llevant, S'Arenalet, Alcudia, Serra de Tramuntana, Torrent d'Almadrà, Colonia de Sant Pere, Ca los Cans, Valldemossa.

Deixo el planning teòric que teníem previst, per poder recordar-lo cada vegada que passi per aquí.
Aquesta aventura la vaig fer acompanyada de n'Ignacio, un malagueny que va decidir venir cap aquí enlloc de jo anar cap allà.


Dia Mañana Mediodia / Tarde Noche
Jueves -------------------------- -----------------------------
  • Recogida aeropuerto 19:55
  • Cena
  • dormir
Viernes
  • Posible madrugón
  • Desayunamos juntos
  • Ruta coche 1h (Artà)
  • Cafetito o tentenpie
  • Inicio ruta albergue (PN Llevant) 20€ solo alojamiento.
Comida: Plan bocata (tal vez, nos podremos colar en la cocina y el comedor)
16:00 Ja podemos tomar posesión de nuestro alojamiento
Descanso
Ruta corta por la zona
Preparar cena
Descanso
Contemplar paisaje nocturno en medio de la nada
Sábado
    No hay hora de levantarse
  • Desayuno (ojalá haga solecito y se pueda estar en la terraza)
  • Ruta senderista por la zona
  • Tomar el sol en la playa.
  • Bañito (aguas casi siempre bravas)
Preparar comida
comer
Recoger todo
Ruta regreso (2horas a paso lento, tampoco hay prisa)
Cambio población 40 minutos (Alcudia)
Registrarse en albergue
18€ con desayuno
Posible paseo por la zona, cervecita o lo que apetezca
Salir a cenar algo
Regreso albergue


Domingo
    Madrugón
  • Depende de si hacemos el torrent
Torrent Almadrà
Comida plan bocata en la zona
Cambio población , 45 minutos C.S.Pere
Preparar cena, si hemos comprado algo en el super, o salir a cenar.

Lunes
    No hay hora para levantarse
  • Desayuno
  • Rutas por la zona
Volver a casa a comer
Siesta???
Paseo por alguna de las playas
Cervecita mientras se pone el sol???
Regreso a Palma


Martes
    Yo a trabajar
  • Tu a descansar
  • Desayunas por la zona
  • Paseas hacia el centro, por la zona maritima.con solecito es genial
Quedamos para comer
Ruta turística: Valldemossa/Deia
O cafetito en Orient




Regreso a Palma
Recogida equipaje
Aeropuerto

I per acabar d'arrodonir aquesta entrada , res millor que fer una aportació gràfica.









 






Los besos no se gastan

En uno de esos momentos en que me sumerjo en la red y me pierdo entre sus páginas, llegué a una en que hablaba de los besos. Que gracia, pensé en ese momento, y leí el artículo. Ese artículo hacia referencia a diferentes lecturas que de un modo u otro incluían el beso. Así que me decidí a ojear esas publicaciones.

La primera que tuve frente a mi, perdió muy pronto el interés generado. Era un libro de poesía dedicado al beso, y no me llegaba. Ante este pequeño desarcierto, opté por hacerme con el segundo título. Quise hacer una búsqueda previa del contenido del libro y al instante estaba leyendo un titular que decía "Los besos no se gastan". Seguí la lectura y sin darme cuenta estaba leyendo una opinión de esa novela. En el primer párrafo algo me llamó la atención, y decidí parar la lectura en ese momento. Al día siguiente me fui a la biblioteca a recoger el libro. 





Hace mucho tiempo que no leo nada que no sean apuntes y manuales, así que no tenía muy claro si podría centrarme en un tipo de lectura diferente. Y si, ya digo que si. No solo centrarme, sino concentrarme , sumergirme y desaparecer de mi propia realidad para dar un salto al pasado en el que me sentía igual que las protagonistas.

El blog que me hizo tener ese libro en mis manos es "http://loslibrosyyo.blogspot.com.es/2012/07/los-besos-no-se-gastan.html".  Como he dicho antes, leí un pedacito de la opinion de su autora, y hasta hoy, (diez días despues de hacerme con el libro) no he retomado el texto y acabado de leer su aportación, y realmente he sabido muy bien porque agradeció haber leído el final del libro alejada del mundanal ruido.

Yo he acabado de leer el libro en la oficina, mientras esperara que se acabara la ejecución de un proceso, y de repente me he dado cuenta que se me nublaba la vista, y que algo rozaba mi mejilla. Una lágrima iba haciendose camino. No me lo podía creer, hacía muchísimo tiempo una lectura no me provocaba esto. Y me ha sorprendido, porque sentía el dolor de lo que estaba leyendo. O más que dolor, emoción. Me he sentido identificada con algo que me hubiera gustado vivir a mi. Es una lección de vida. Es una despedida de la vida con conciencia. Con los que te quieren, con los que quieres y de la mejor manera que en una situación dificil se puede.

Gracias, desde aquí, a la autora por llevarme con sus lineas a mis propias vivencias del pasado. Muchísismas  de ellas vividas exactamente igual que las protagonistas. A ella le dedico mis lágrimas, pues ha sabido escribir de manera dulce y suave un final que nadie quiere vivir en su propio entorno ni realidad. Però que es algo que pasa o que puede pasar. 

Es una lectura fácil y amena, realista y de muy buena conexión entre el pasado y el presente.

Besos para todos los que en un momento dado hayaís podido llegar hasta aquí.

lunes, 23 de febrero de 2015

Zumba, com passar-ho bé fent fent exercici seguint el ritme de la música

Estic flipant. No sabia ben be que era, però ja he agafat la idea. Que no el ritme, jajaja. Som un desastre, però a poc a poc me mouré millor i sobretot amb més gràcia. El cul encara pesa massa. Bé, ara que ho pens, crec que això no influeix massa, el que passa és que no es sap moure . Encara presenta massa rigidesa per moure's com ho fa la profe. Tot i tenir molles suficient per fer-lo anar de costat a costat.

Música, bon ambient, una professora que regala energies i somriures al llarg de tota l'hora que dura cada sessió. Així dóna gust cansar-se i suar.

A veure quan de temps puc seguir aquest ritme, perquè la classe és a darrera hora del dia, de 21 a 22, i la meva esquena realment és ressenteix.

No tenc imatges per afegir, però deixaré l'enllaç d'un vídeo de la cançó Taxi, que m'ha fet molta gràcia, primer perquè era la primera vegada que l'escoltava, i segon perquè té una mescla de so llatí i indi que em retorna als meus dies d'estada a la India.  A més la coreografia que ens fa fer amb aquesta cançó els trobo molts divertits.


domingo, 22 de febrero de 2015

London, a city full of life!

Pont de Sant Sebastià. Del 16 al 21 de gener de 2015.
Una nova escapada de les dones.

Una destinació que feia molt de temps que havia triat però que pareixia que mai arribava el moment d'anar-hi, i mira tu per on, que en una d'aquestes cerques que faig per curiositat, per plaer i per posar-me les dents llargues, vaig trobar un  vol tirat de preu, i per 40€ he arribat a Londres.

Londres és una locura. És una ciutat viva. Una ciutat plena de viva. La gent sembla que fa la vida al carrer,. Està ple de gent per tot. Riuades de gent per tot arreu. Mira que a mi això em sol agobiar una mica, però a Londres no he tengut aquesta sensació. Ben al contrari. M'he sentit molt a gust en tot moment.

Aquesta ha estat la meva tercera visita a la ciutat. I m'he sentit com si fos la primera. Crec que l'he descoberta, molt més que re-descoberta.
He al·lucinat per tot allà on he passat. Per tot el que he visitat. Per tot el que he recorregut, vist, sentit i experimentat.

Els dies han passat volant, i tant volant, que a la tornada quasi hem perdut el vol. I seguint amb la paraula volar, això és el que hem fet per aconseguir arribar a la cua d'embarcament i entrar a l'avió. Una anècdota que no oblidarem.

A la ciutat hem fet la visita als llocs típics. La part monumental ha estat increïble. He al·lucinat, Tot m'ha vengut de nou: Big Ben. Westminster Abbey. The Parliament.








Els "markets". Si, Londres és per anar de mercadeig. El primer, Portobello, perquè era el que recordava, i aprofitant que només es monta els dissabtes, feim la primera visita. Aquesta vegada no m'ha matat.


Candem. Si CANDEM, això si que és Londres. Quina passada!!!!

No hi havia estat mai i he quedat bocabadada. Quin ambient. Quin lloc més xulo. Carrers plens de tendes. Façanes decorades. Gent per tot arreu. Mercat central. El riu. Carrers tranquils a dos minuts de tot l'enrenou i xiu-xiueig. Passeig a Prim Rose Hill.

Ummmm, aquí se respira el típic Londres per tots els porus de  la pell. Em sento com una nina amb sabates noves. I parlant de sabates, aquí n'hi ha de xulíssimes. De fet em vaig quedar boja amb unes vermelles de floretes, que per cert, no vaig trobar, però bé, passejant per Palma, n'he trobades unes que li fan molt bé el pes. I ara si que és cert que som una nina amb sabates noves, jajaja.





La city. Quin canvi!!! Edificis impressionants. Disseny empresarial i econòmic. El centre neuràlgic de la ciutat en aquests dos mateixos aspectes. Edificis sobris i elegants. Edificis moderns que amaguen els petit edificis del Londres de les noveles. Algun pub que destaca entre els alts edificis li permet mantenir el punt romàntic i alhora nostàlgic.

La Tower Bridge. Impressiona. M'impressiona.
Visita a la Tate Modern. Quines vistes, i quin lloc més particular. A la darrera planta , a la cafeteria se respira un ambient de calma, de pau, de sossec, que contrasta amb tot l'enrenou i moviment constant que hi ha al carrer. Un petit refugi per escapar uns instants de lo quotidià i omplir-se de pau i tranquil·litat.

Sant Paul's Cathedral. Edifici Majestuos. Ubicat en un espai molt ample, el propi per fer-hi tota la volta i contemplar bé la seva arquitectura.

Menjar al carrer. Menjar pre-cuinat. Menjar entrepans. Cuina asiàtica. Cuina internacional. Xiringuitos per tot arreu on pots triar el que més t'agrada, o el que el seu aroma convida a ser tastat.

Trafalgar Square. Un gran espai. Un lloc de reunió. La National Gallery la vigila mentre en Nelson controla tot el que allà hi passa. L'Església de Sant Martin's, la nostra primera i única visita a un espai religiós. I mira tu per on que no tenia ni idea de que es un espai molt famós pels concerts que en ella s'hi fan.




Hem viscut a la zona 2, al barri de Shepherd's Bush, al carrer del mateix nom. Ca nostra ha estat l'hotel 65. Ha estat un espai agradable amb una bona relació qualitat-preu. Amb la parada del bus 295 just davant la porta (bus de 24h). I amb estacions de metro en sentit de la dreta i de l'esquerra. Shepherds' Bush i Hammersmith. Aquesta darrera és també una Bus Station.

Hem fet la foto típica a la cabina de telefon. Hem fet carreres per poder seure els seients de davant de tot al bus.

Aquesta vagada fins i tot hem participat en un tour guiat sobre Jack the ripper. Un avorriment a l'hora que un moment de moltes rialles.






Visita obligada. Els pubs. Bons moments per assaborir una cervesa en un bon ambient.
I un clàssic més. No partir de Londres sense veure un dels seus musicals de la gran oferta que tenen. Aquesta vegada ha estat Mamma mia. Un teatre petitet, i un espectacle de poc més de dues hores que en algun moment m'ha posat els pels de punta. He disfrutat de veure, i de cantar, jajaja.ç

Segurament falten coses, però ara mateix ja em sembla un bon resum del que ha estat aquesta visita.
Espero tornar-hi.

Enjoy your holiday time everywhere you go!