Que 2026 sigui un bon any!

 Continuo pensant i dient, tot i els sotracs que també em trobo pel camí, que els anys que van passant estan sent bons. Que em regalen moltes coses. 

Que les coses no tan bones, m'han de fer aturar, pensar, i canviar. Això em costa moltíssim. Em dol l'ànima per haver de fer-ho. Sortir de la zona de comfort em fa peresa i por. Tot i que no ho vull reconèixer.

El propòsit per aquest nou any, el més important és treballar per tenir salud. Tant física com mental.

He de resoldre el tema dels genolls. S'han d'enfortir les cames i no aturar. He de guanyar a la resistència que hi ha ara amb la degeneració.

La vista, que es mantengui, que la catarata no avanci tant per a haver de ser reparada. Podem esperar un poc. almenys, que les noves ulleres acabades d'estrenar, tenguin un poc de recorregut.

Que el pes que s'ha aferrat al meu cos, pugui ser redirigit, i modificat. Això és part de la medicina que necessiten els meus genolls.

En aquest punt, reconec que he fet alguna passeta. Hem desinflat. Ara toca mantenir, i baixar. Fer exercici, i moderar la ingesta d'aliments. Sobretot reduir el menjar basura.

Si les mans han de ser reparades aquest 2026. El que demano es que tot surti bé, i que les pressions internes que s'han detectat i que no noto, quedin desdibuixades, permetent-me seguir fent feina de picar teclat i de cuidar el jardí.

La intenció mental es poder fer algun viatge més que en el 2025. Crec que ja estic en un moment de remuntada econòmica i puc donar-me el permís de fer-ho. Però el que m'atura es que no tenc companyia . Però igual es una prova de vida, i el que he de fer és superar aquest obstacle mental. Vull veure si som capaç d'anar a Gambia al març. I deixar-me de tonteries amb dies extra i augment de preu. He de ser més generosa amb mi mateixa.

He de reprendre les rutes senderistes. Tornam topar amb els genolls. Així, que a rotar i practicar. He de fer el contacte amb el GEM o grup similar. Som del Nord ha perdut l'estirada per sortir a caminar.

Vull fer curs de vela. 

Vull millorar el nivell d'anglès.

Vull anar a fer rafting a la primavera.

Vull conèixer gent, i si es dona algun company de viatge de vida, amb qui compartir històries i moments vitals. On ens permetem complementar-nos, compartir, i perquè no estimar i ser estimat.

Treballar la ment i 'ànima. Agafar la meditació com un hàbit.

Sortir a ballar i riure, i conèixer coses i llocs nous, a més de persones. Aprendre a ballar.

Ser més decidida amb saber aprofitar els moment a moment.

93,60 a mejorar.

Suposo que em deixo coses, però elles mateixes aniran guaitant i fent-se el seu lloc a mesura que vagin passant els dies

Un regal de reis avançat. Un nou objectiu assolit. Un nou cotxe per conduir

 Després d'una trajectòria de cerca de 3 mesos, he arribat a la decisió final. 

Ha estat un procés llarg, i molt farragós. Massa per triar. Dificultat per acotar la cerca.

Havia iniciat la cerca pensant amb un SUV, però el mercat està loco, i els preus disparats.

La idea inicial era un Arona, m'havia enamorat del disseny, petit per ser SUV, gran per cobrir les meves necessitats. Hi vaig afegir el Kia Stonic, però el concessionari no ha baixat per res l'oferta inicial.

La primera proba de conducció va ser  d'un VW T-Cross, oooh, quina meravella, però el primer. Vaig deixar escapar una bona oferta.

Hyundai Bayon va ser el primer que vaig visitar. Em vaig enamorar, però el tracte comercial ha estat tan xerec que he renunciat a seguir tenint aquesta opció dins el ventall de possibilitats. No se com encara es van atrevir a demanar-me opinió d'atenció.

Vaig arribar a Skoda de casulaitat. Quina llàstima que el meu pressupost no arribava al Kamiq, hagués estat genial. No obstant això he trobat el meu Fabia, que es una passada. Un Km 0, que he estrenat jo.

Ara només desitjar que em porti tan lluny com volguem i necessitem, i que disfruti de la conducció. Es petit però suficient. És nou, però no és el darrer model. Inclou tota la tecnologia de seguretat, però no té totes les prestacions electròniques de la gamma superior.

Estic contenta. A veure si és tan bo i durader com en Toni Marselo 

Si tiene solución para que preocuparse. Si no tiene solución para que preocuparse.

 Aquesta és la frase que em va calmar la ment.

Fa dos dies vaig rebre una carta del centre de detecció precoç del càncer de mama i còlon. Vaig pensar que era la carta que em digueren que rebria quan em vaig fer la mamografia, el passat 31 de maig. I no. No era la carta. Era una opció per fer-me una prova preventiva de colon.

Davant això, vaig decidir telefonar al servei de prevenció i reclamar la carta. Allà m'havien dit que si no hi havia res, rebria una carta, i si hi havia res, em cridarien. 

La sorpresa va ser quan em digueren que no hi havia carta, i que el més estrany és que ningú hagués contactat amb jo. 

La persona que em va atendre em va indicar que faria una reclamació a infermeria, per avançar el protocol, i que per part meva, si d'aquí al setembre no havia rebut cap notícia, contactés amb el servei d'atenció al pacient per fer una reclamació.

La sorpresa, i majúscula, va ser quan ahir em varen cridar de Son Espases per dir-me que m'havien de fer una nova mamografia amb biòpsia i que després havia d'anar al ginecòleg a rebre els resultats.

Vaig fer alguna pregunta, però no em varen poder respondre perquè la persona que cridava era administrativa, no sanitària.

La paraula biòpsia, per si sola ja no pinta bé. Em vaig emparanoiar, i vaig començar a cercar per internet. La prova es fa per confirmar que si s'ha vist alguna cosa que no agrada, que no siguin cèl·lules no desitjades. 

Bufff, el capet es va posar loco. No deixava de pensar i acabar allà mateix. No vaig quasi ni dinar. No podia està mirant la tele, ni podia desviar l'atenció ni jugant al candy crush. Fatal.

Vaig decidir anar a fer un bany i ficar el cap a l'aigua. Refrescar les idees i calmar-me.

Ho volia dir a algu, però al mateix temps pensava que primer fer la prova.

Vaig treure el pèndul i vaig començar a fer preguntes. Ell m'ho dona tot per no passar pena.

Després vaig voler pensar que té a veure anb l'estructura mamària que em varen trobar la primera vegada que en feren una mamografia.

Res que no hi havia manera d'aturar.

Vaig fer el bany i despres vaig aprofitar per escoltar el video que na tonyi m'havia pasast del Lama Rinchen. Tractava de la felicitat. i en un moment del discurs va pronunciar la frase que agafa per títol aquesta entrada.

Si tiene solución para que preocuparse. Si no tiene solución para que preocuparse.

Vaig escoltar i seguir escoltant. I vaig passar alguns vídeos més. I em vaig calmar. Vaig escoltar atentament. I tenia raó en tot el que deia. I jo respirava i afluixava.

He dormit bé.

Avui havia quedat amb en G43. I li volia dir, però he pensat que millor fer la prova i després en parlarem. És curiós, ell va ser una de les primeres persones que em va venir al cap-

De moment basta que estic controlant el tema de càndides. Que no sé que me l'ha provocat aquesta vegada. Només he fet servir coco. A veure si ha funcionat. Però em sembla que està ja al tracte digestiu, i el bucal, alerta.

Bé. Després de tot el mati i part de l'horabaixa de jugar a l'hamaca, quan em tocava i em pitjava els pits o els mugrons, una sensació estranya apareixia, però ha estat molt fugaç. M'he centrat en el joc. En el fet de rebre i el de donar. I per descomptat en l'equilibri a l'hamaca.

El pròxim dia 20, mamografia amb biòpsia-el dia 4 de setembre, ginecòloga.

Encreuaré els dits perquè no hi hagi cap resultat pel qual m'hagi de preocupar 🙏. Vull estar bé. I seguir el dia a dia sense preocupació de salut. Tot i tenir una agenda plena de cites entre l'agost i el setembre. Vaja ITV que passarà el meu cos, jajaja

Si, jajaja, espero poder riure, i deixar aquesta situació com un a prova de seguretat i que la vida continuï tan bé com fins ara.

Que els que em protegiu, i em vetllau, m'ajudeu. Ajudeu al meu cos a seguir sa i estalvi. Gràcies,

https://www.youtube.com/watch?v=JrGAIKfnerw

font: https://www.youtube.com/watch?v=JrGAIKfnerw

Va sortir tot bé. Duc el marcador definitiu, però el resultat ha sortit negatiu. GRÀCIES!!!!! L'espera s'ha fet molt llarga i ha generat preocupació, però el resultat és el que importa

Carta als reis de la sensualitat 2025

 Carta als reis de la sensualitat i sexualitat

Benvolguts reis dels sentits i la sensibilitat, per al nou any els meus desitjos i peticions també hi són. No vull res que no sigui possible. Però tot el que sigui possible, ho vull. Tot i que és possible que allò que potser pugui pensar que no és possible, arribi a ser també realitat.

Sé que la màgia dels desitjos existeix. I que va molt més enllà del que es pot aconseguir amb la làmpara màgica del compte d’Aladin.

https://www.youtube.com/watch?v=1ClZt844Cu8

Per poder rebre, s’ha de saber demanar. Ara bé, s’ha de saber demanar amb detall. S’ha de saber posar paraules al desig. Així segur que l’èxit està garantit.

No es tracta de pensar molt, sinó de deixar fluir i sentir com, una ona de plaer recorre tot el cos quan a aquest se li regala alguna sensació.

El meu cos generalment és molt agraït, però ho és molt més quan se’l tracta dolçament i suaument. Ja sigui amb les mans, amb els llavis, amb algun objecte, amb el frec de pell contra pell. És un cos savi, i vol treure’n sempre el màxim del que rep.

Soc amant de les carícies i espero que les mans que conec i em coneixen i em recorren de tant en tant, continuïn fent-ho. 

Soc una enamorada del joc. I m’encanta conèixer jocs nous. I explorar tots els seus efectes sobre el meu cos i sobre el cos de qui em pot acompanyar en el lloc. Espero que ben aviat, n’arribi algun de nou.

Aprofito per fer una crida d’atenció, i al mateix demanar que es compleixi el meu desig. Ja fa molt de temps que espero un inici de cafè amb una coreografia que em faci posar els pèls de punta, mossegar-me els llavis, morir-me de ganes de què em toquin, generar tensió en el meu cos perquè sigui alliberada per la persona que estarà ballant. El ball generarà desig, incitarà, despertarà sensacions i emocions. Serà tot un estímul. Molt millor que el sucre que es podria afegir al cafè.

Tenc una fantasia que és possible que es faci realitat. Però s’està desenvolupant. Encara està als seus inicis. Serà un tema a parlar entre totes les parts. I tothom hi ha d’estar d’acord.

En el moment de posar-se a taula i menjar a discreció. El desig és innovar. Joc de mans. Jocs de dits. Moviments diferents. Intensitats. Llavis i llengua, cercant i descobrint, estimulant, deixant rastre. Dits que entren i surten. Dits i mans que pressionen en llocs puntuals en moments puntuals. Afegeix joc. Afegeix elements. Cerca, investiga, i duu-ho a la pràctica. Ja decidiré si vas per bon camí. I si ho fas bé, en demanaré més.

Vull viure un moment on cada un estimuli el seu cos, i quan estiguin els dos cossos a un punt de no retorn, que hi hagi un xoc de trens, i que l’explosió sigui millor que qualsevol castell de focs artificials.

Vull viure un moment “efecte mirall”. Un farà al cos de l’altre, i l’altre ho replicarà sobre el cos del primer. Ulls tapats, i moviments molt subtils, sensuals i provocadors. Sense poder anar a les parts més sensibles fins que no ens arribin senyals d’excitació intenses.

Ha de ser possible trobar un lloc o espai que mai fins ara hàgim fet servir, i explorar-lo per saber quines possibilitats ens regala.

Em demano un massatge suau i delicat començant pel cap i no anant més avall dels pits, fins que el meu cos estigui tan esvalotat que ja avisarà per continuar davallant.

Crec que ara per ara, hi ha material per cercar, investigar i posar en pràctica. Però és una llista oberta, que es pot ampliar en voler… 

Más vale tarde que nunca: Nupur - Resposta després de 2 anys.

 Hola Dada! Que tal? Se que no t'esperes aquest missatge pero acab de llegir el teu diari del viatge a la India, no se perque havia tardat tant de temps, supos que no trobava el moment, m'he emocionat molt, es el millor regal que me podies haver fet, encara que no ens vegem molt sempre se i he sabut que tenim una conexio i que t'estim moltisim, per estar  i ajudarme sempre, que no t'ho digui no vol dir que no ho senti i que valor que m'escriguis de tant en quant per veure com estic encara que tardi mil anys en contestar-te, m'en vaig a dormir molt agraida, emocionada i contenta, moltes gracis per tot! 💓

He de reconèixer que no esperava aquest escrit. I reconec que m'ha agradat molt. També m'he emocionat. 

He de reconèixer que en el seu moment, o millor dit en el seu dia, em va sorprendre, i diria que també em va doldre, no tenir resposta. Però bé, ho vaig deixar passar perquè jo ja havia complert el meu desig. Fer-li el regal pel seu 18 aniversari.

He de reconèixer que en aquell quadern em vaig despullar fins a l'ànima. Ojalà ho hagi entès. Ojalà ho tengui present en el seu recorregut vital.

Ara per ara, al 2025, i en tot el que ha passat a l'etapa tan rebel i destroyer, m'agradaria que trobés el seu camí, el que vulgui fer. Que estigui en un ambient saludable, Que remonti la situació amb sa mare. No sé.

És complicat.

******************

Resposta. 

Estic moooolt agraïda per les teves paraules. Ni t'ho imagines. He de reconèixer que et vaig donar el quadern perquè penso, que ningú millor que tu, pot ser la persona que el tengui. 

Reconec que em vaig sorprendre, i desil·lusionar un poc quan te'l vaig donar i no em vares dir res. Sé que no era obligatori, però sempre és agradable tenir un retorn.

El que hi ha escrit és un recull de molts de moments, de moltes emocions. Un recull de vivències i experiències que només les persones que hi érem sabem el que vàrem viure i sentir en tot moment. O sigui, ta mare i jo, 

Sempre que recordo quan em vares dir dada se m'estreny el coret, perquè aquesta paraula ha crescut amb tu. Perquè és com una paraula màgica de la connexió que tenc amb tu. 

Per jo ets una persona especial. Com bé dius, no coincidim molt, però no perdis mai de vista, que hi som. Que si necessites res en el que et pugui ajudar, em tens. I que si un dia quedam per fer una canya, també em va bé. I afegit a això, reitero que també t'estimo molt.

Estic contenta de saber de tu, per això et vaig escrivint de tant en tant. Perquè sé que tu no ho faràs motu proprio, "Somos las generaciones mayores las que damos por saco a las jovenes, jajaja". 

No és qüestió de saturar, però és bo i m'agrada saber com et van les coses. Per això, sempre et dic que em contestis. I no tens excusa, que sempre dus el mòbil damunt, jajaja.

Espero que el camí de la vida que tens al davant per recórrer et sigui molt favorable. Que siguis una persona amb seny. Que sàpigues que és el que vols, i treballis per aconseguir-ho. I que mai falti el respecte en tot allò que dius i fas. Quan es perd el respecte, es perd tot.

Una abraçada molt forta. I disfruta de la vida.

Espectacles de llum: Contrallum -Sineu // Inca + OpenHouse (apertura de portes d'edificis emblemàtics) --- novembre i desembre 2024

 

Sibil·la 2024 i Els Blauets de Lluc (23 de desembre de 2024)

 Una cosa més per eliminar de la llista de coses que fer en aquesta vida. Assistir al cant de la Sibil·la de Lluc amb el cor dels Blavets.

Ha estat una molt grata experiència. Ha valgut la pena l'espera. 

Gràcies a na Maria Antònia de l'escolania per oferir-me la possibilitat de poder ser a l'assaig general el dia abans.