Aquesta part de la costa mallorquina darrerament em té enamorada. No la coneixia gaire. Només els nuclis poblacionals, com ara Portocolom, que sempre deixa tan bon gust que convida a tornar-hi.
Per tant és moment de gastar sola de sabata per aquesta part de l'illa.
Com sempre el camí ens ha omplert de colors, de llum, i d'energia. Després de caminar poc més d'una hora, ens hem aturat a l'arribada a Cala Sa Nau perquè, tot i ser a principis de primavera, els dies de sol i calor conviden a anar a la platja, i així ho ha pensat tota la gent que hi havia a vorera de la mar. No teniem ganes de trui i de renou, i la sombra del pi on estam vegent l'entrada a la mar, ens ha convidat a fer la nostra aturada per dinar i fer una estoneta de becada. (Deixam pendent per una altra ocasió arribar a Cala Mitjana, tal vegada des de Cala D'Or).
Els blaus de la mar són infinits. La llum del sol mentre aquest es va desplaçant no és res més que un regal per contemplar tota aquesta diversitat. Igual que els verds de la vegetació que atrevessam, els grocs de la flora que es mostra intens, i el gris de la roca que ens va marcant el camí.
Tot això es mereix ser compartit, amb les següents imatges. Començant amb la ruta gràfica que ens comparteixen els amics de wikiloc.
Menció especial li donc a aquesta imatge. Quina meravella de lloc. Aquest reconet de la nostra costa es conegut com Cala Estreta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario