Tenc ganes de deixar-les per escrit, però es tan fàcil que miri cap un altre costat i deixar-les passar, que al ginal del dia m'és quasi indiferent. El problema està en que l'endemà hi torn a pensar, i així un dia darrera un altre i ara he decidit que toca, que tenc temps i ganes.
- teletreball des del 17 de març
pensava que seria interessant,pareixia graciós, però certament és una esclavitud.
tot i que el treball és pràcticament el mateix, la sensació és totalment diferent.
treballar tota sola, no me satisfà gens. Ni tans sols m'omple. Ara més que mai es reduix tot a un
treball. Ara més que mai reforç el meu sentiment de la falta que em fa el contacte social,
l'intercanvi de paraules en el moment correcte, les rialles, els comentaris, bufar, despotricar, etc etc.
- ca meva.
els picapedres han seguit treballant. Hi va haver una aturada tècnica de dues setmanes, però varen
acabar els petits treballs la setmana passada. Ara fa una setmana que el meu confinament és
totalment individual.
Sort del contacte dijous i divendres amb el personal que ha vengut a mirar la casa i prendre mides
per fer la instal·lació del gas. Espero , confio i desig que a fial de maig això també estigui acabat i
a punt.
- la família
sabem que hi som, però certament hi ha molt poc contacte. Me sorpren i no me sorpren. És la nostra
manera de ser. Som poc donats a mostrar afectes, i sabent que estam bé, no ens fa falta la
comunicació. Agraeixo que tothom estigui bé de salut. I que els majors de la família tot i que
passen estones segur que difícils, estan aguantant molt bé.
- els cercles socials.
de moment responen bé. Al principi era un allau constant de missatges de tot tipus, la
gent es va sentir ofegada davant el tancament i pareixia que enviant missatges,
imatges, videos, i tonteries mil, estava dient SOM AQUÍ. Tot això ha anat afluixant.
Realment no es pot fer un seguiment de tot el que arriba. De fet, jo no he mirat ni un
0.1% del que m'arriba. Primer perque no me fa gràcia. SEgon perque no m'agrada ser
esclava d'haver de invertir el meu temps amb aiò, i tercer, perquè estic amb una quota
de megas contractats que amb les videocridades de la feina i els amics, mes les
connexions del dia a dia, me mengen pels peus.
- anar a fer la compra
surt només una vegada a la setmana.Sol ser els dissabtes, perquè és el dia de sempre,
imagino que és seguir el costum. Però qun torno a casa, ho faig enfadada. La gent no
respecte les mesures de seguretat. Això és un desastre. He optat per no anar més al
mercat de Pere Garau, perquè desprès de veure el desgavell que hi havia la setmana
passada, especialment a la zona del peix, fa que no hi vagis. He vist que a primera hora
el mercat de l'olivar està bastant bé, i cap allà que vaig. Hi vaig amb la bici.
-aplaudiments a les 20h
aquesta setmana no he sortit més que un dia, o m'aplega fent coses sense control sobre
l'hora, o estic a una videocridada, o simplement, no hi pens. Tot i això, en aquesta
barriada va molt magre quasei des del primer dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario