30 desembre 2020: La darrera lluna plena de l'any.

 Una convidada particular a veure la lluna plena.

Cada un amb una idea de lloc, però m'he deixat dur per la situació de privadesa que requereixen determinats moments.

Tenia el lloc estudiat, del dia en qüestió i d'anys endarrera. L'hem visitat, però el fet de que arrivavem prest, que feia claror, que hi havia gent, ha fet que decidis donar la volta i anar al lloc que se m'havia oferit inicialment.

No he vist l'espectacle des de primera fila, però he viscut una sensació que m'ha agradat i que no he Uns braços que m'han envoltat. Un cos aferrat a la meva esquena per veure la llum de la nit, d'una nit màgica de desembre.

Després, el que ha passat, ja ha estat una altra cosa. Una fluixedat desconeguda, que no hi havia manera de recoduir a l0estat que als dos ens agrada, però certament tot ha estat molt estrany, i a més jo venia tocada per la situació d'ahir.

Així que me quedo amb la lluna i l'abraçada.