London, a city full of life!

Pont de Sant Sebastià. Del 16 al 21 de gener de 2015.
Una nova escapada de les dones.

Una destinació que feia molt de temps que havia triat però que pareixia que mai arribava el moment d'anar-hi, i mira tu per on, que en una d'aquestes cerques que faig per curiositat, per plaer i per posar-me les dents llargues, vaig trobar un  vol tirat de preu, i per 40€ he arribat a Londres.

Londres és una locura. És una ciutat viva. Una ciutat plena de viva. La gent sembla que fa la vida al carrer,. Està ple de gent per tot. Riuades de gent per tot arreu. Mira que a mi això em sol agobiar una mica, però a Londres no he tengut aquesta sensació. Ben al contrari. M'he sentit molt a gust en tot moment.

Aquesta ha estat la meva tercera visita a la ciutat. I m'he sentit com si fos la primera. Crec que l'he descoberta, molt més que re-descoberta.
He al·lucinat per tot allà on he passat. Per tot el que he visitat. Per tot el que he recorregut, vist, sentit i experimentat.

Els dies han passat volant, i tant volant, que a la tornada quasi hem perdut el vol. I seguint amb la paraula volar, això és el que hem fet per aconseguir arribar a la cua d'embarcament i entrar a l'avió. Una anècdota que no oblidarem.

A la ciutat hem fet la visita als llocs típics. La part monumental ha estat increïble. He al·lucinat, Tot m'ha vengut de nou: Big Ben. Westminster Abbey. The Parliament.

Els "markets". Si, Londres és per anar de mercadeig. El primer, Portobello, perquè era el que recordava, i aprofitant que només es monta els dissabtes, feim la primera visita. Aquesta vegada no m'ha matat.

Candem. Si CANDEM, això si que és Londres. Quina passada!!!!

No hi havia estat mai i he quedat bocabadada. Quin ambient. Quin lloc més xulo. Carrers plens de tendes. Façanes decorades. Gent per tot arreu. Mercat central. El riu. Carrers tranquils a dos minuts de tot l'enrenou i xiu-xiueig. Passeig a Prim Rose Hill.

Ummmm, aquí se respira el típic Londres per tots els porus de  la pell. Em sento com una nina amb sabates noves. I parlant de sabates, aquí n'hi ha de xulíssimes. De fet em vaig quedar boja amb unes vermelles de floretes, que per cert, no vaig trobar, però bé, passejant per Palma, n'he trobades unes que li fan molt bé el pes. I ara si que és cert que som una nina amb sabates noves, jajaja.





La city. Quin canvi!!! Edificis impressionants. Disseny empresarial i econòmic. El centre neuràlgic de la ciutat en aquests dos mateixos aspectes. Edificis sobris i elegants. Edificis moderns que amaguen els petit edificis del Londres de les noveles. Algun pub que destaca entre els alts edificis li permet mantenir el punt romàntic i alhora nostàlgic.

La Tower Bridge. Impressiona. M'impressiona.

Visita a la Tate Modern. Quines vistes, i quin lloc més particular. A la darrera planta , a la cafeteria se respira un ambient de calma, de pau, de sossec, que contrasta amb tot l'enrenou i moviment constant que hi ha al carrer. Un petit refugi per escapar uns instants de lo quotidià i omplir-se de pau i tranquil·litat.

Sant Paul's Cathedral. Edifici Majestuos. Ubicat en un espai molt ample, el propi per fer-hi tota la volta i contemplar bé la seva arquitectura.

Menjar al carrer. Menjar pre-cuinat. Menjar entrepans. Cuina asiàtica. Cuina internacional. Xiringuitos per tot arreu on pots triar el que més t'agrada, o el que el seu aroma convida a ser tastat.

Trafalgar Square. Un gran espai. Un lloc de reunió. La National Gallery la vigila mentre en Nelson controla tot el que allà hi passa. L'Església de Sant Martin's, la nostra primera i única visita a un espai religiós. I mira tu per on que no tenia ni idea de que es un espai molt famós pels concerts que en ella s'hi fan.




Hem viscut a la zona 2, al barri de Shepherd's Bush, al carrer del mateix nom. Ca nostra ha estat l'hotel 65. Ha estat un espai agradable amb una bona relació qualitat-preu. Amb la parada del bus 295 just davant la porta (bus de 24h). I amb estacions de metro en sentit de la dreta i de l'esquerra. Shepherds' Bush i Hammersmith. Aquesta darrera és també una Bus Station.

Hem fet la foto típica a la cabina de telefon. Hem fet carreres per poder seure els seients de davant de tot al bus.

Aquesta vagada fins i tot hem participat en un tour guiat sobre Jack the ripper. Un avorriment a l'hora que un moment de moltes rialles.






Visita obligada. Els pubs. Bons moments per assaborir una cervesa en un bon ambient.
I un clàssic més. No partir de Londres sense veure un dels seus musicals de la gran oferta que tenen. Aquesta vegada ha estat Mamma mia. Un teatre petitet, i un espectacle de poc més de dues hores que en algun moment m'ha posat els pels de punta. He disfrutat de veure, i de cantar, jajaja.ç

Segurament falten coses, però ara mateix ja em sembla un bon resum del que ha estat aquesta visita.
Espero tornar-hi.

Enjoy your holiday time everywhere you go!

La màgia d'una nit doblement especial

My little hero!!

Un nin que m'ha donat una lliço magistral només amb cinc anys. Li desig el millor en el seu recorregut vital, s'ho  mereix.

D'Orient a Santa Maria, fent una aturada a l'Avenc de Son Pou

Una ruta més aconseguida. Aquesta també estaba a la meva llista de prioritats senderistes. I com sempre amb temps i paciència tot arriba.

Sortirem el dia de la segona festa de Nadal, era bon moment per estirar les cames, fer devallar l'excés de menjars i beures dels dies passats, desconnectar una mica de tot el trui familiar i nadalenc, i quedar amb els amics, gairebé per acomiadar l'any.

Ferem un bon grup, i a més tenguerem una nova incorporació, na Paula, un bitxet de 4 anys que no havia sortit mai d'excurssió i que va aguantar com una campiona. en arribar al poble, l'energía encara li vessaba per tot.

Pot ser si que som així

Text de na Marta Aubà, autora del blog Trossets del que penso,
No sé si el seu blog és un reflex de la seva vivència, però aquest trosset me'l faig meu perquè m'hi sento molt identificada,

Jo sols sóc 
una persona normal 
que es mulla amb la pluja
i camina descalça
esperant al destí, 
a la que li agrada la lluna
i somieja desperta
que potser algun dia,
els somnis,
la trobin dormint.
Jo sols sóc 
la que compta deu 
per no enfadar-se,
la que plora sense cap motiu,
aquella que al Nadal 
se li escapa una llàgrima
i sempre pren el sol a l'estiu.
Una més o una de tants,
un bocí d'un gran pedaç,
el sud d'algú que està al nord,
la dona,
la filla, 
la mare,
l'esquitx,
a vegades l'onada
que mor sense fer soroll,
i d'altres, l'huracà que fent l'amor,
no en té prou amb el llit.
Una personal normal
que camina descalça
i es mulla amb la pluja
esperant al destí,
a la que li agrada la lluna
i potser aquesta un dia,
amb una mica de sort,
la trobi amb tu dormint.
Jo sols sóc...

Cap al 2015

Un altre cim de més de 1000: Puig de Sa Rateta

Ara m'ha pegat la brusca de sortir a la muntanya cada vegada que pugui o que em trobi en condicions.  I així ho faig. La darrera sortida per la Serra de Tramuntana ha estat pujar al cim del Puig de Sa Rateta (14 de desembre), des d'on hi ha unes vistes espectaculars dels dos gorgs que abasteixen d'aigua a part de la població de l'illa. La llàstima ha estat que el dia no ha acompanyat. Ja hem sortit de Palma amb niguls, i niguls que des de la carretera es veien com anaven davallant. I en començar a pujar ja preveiem que les vistes serien pràcticament nul·les, i talment. En el moment en que hem fet cim la boira no ens ha permès veure res de res, quasi bé no es veia ni a la part del grup que havia coronat primer. La petita sort es que aquests han capturat alguna imatge abans que la boira fos la madona del cim.

La boira i el vent, que era gelat, ens han fet repensar el camí de tornada. No hem estat ni 10 minuts en el cim. Hem tornat pel mateix camí, però en algun moment hem perdut les fites de vista i hem arribat al camí camí, fent de cabretes per les roques i bosc. Però ha valgut la pena.

Per acabar, una aturada a l'àrea de descans de la font d'es Noguer per dinar aviadet,perquè el fred i la roba humida per la sor ens conviden a partir aviat.

Per acabar un cafetó al restaurant de la carretera i cap a cases.
A veure on faré el les següents passes.