24 de novembre, dia triat per compartir amb el grup de les superdones. Feia molt de temps que no coincidiem totes, i això ha fet que el dia tengues un caire més de grup, de proximitat, de bon fer, de bon caminar.
La previsió del temps era bona, es preveia sol i bona temperatura, i per dia 25 (que és avui, i que és quan escric) la preisió es de pluja, davallada en picat de la temperatura, i possible nevada al Puig Major ( ja veurem com es desenvolupa el dia, tot i que la pluja si que ja s'ha deixat veure).
Tot això de la metereologia nomçes es per indicar que hem acabat a ala mar. Si, una supernedada a Cala Petita. Quan hem arribat allà, pareixia un paradís particular que ens esperava. PAreixia que ens havíem preparat aquest escenari d'una bellesa natural increible perquè el poguessim degustar i assaborir. I com no podia ser d'altra manera, hem fet.
Hem aparcat al final del carrer que desemboca a Cala Morlanda. Hem fet una passejadeta peels voltants i hem començat el caminet cap a Cala Petita. Un camí molt senzill i totalment pla. Hem seguit les marques deixades per altres caminants, i a estones anavem quasi a vorera de mar, i d'altres anavem per la zona de mata, una mica més interior. Els dos camins ens han oferit vistes espectaculars. Un bocí de costa, gràcies a no se que o no se qui, encara verge (al 98%) i que omple la vista de blaus quan els ulls es dirigeixen cap a l'horitzó.
A mig camí, ens hem adonat que reconeixíem unes construccions. No sabíem quan havia estat, però ens era familiar el camí i les vistes. I hem acabat sabent-ho. Una passejada anterior fou la que sortia de Portocristo, i tenia final a Cala Morlanda. Però aquell dia no arrivarem a bon port. No teniem els ànims massa amunt, i decidire recular abans.
Poca cosa més a dir d'aquesta nova ruta. Com sempre el que li dóna suport són les imatges. I a continuació les deixo.
