Anyoro els cafès dels dijous!!! (covid-19 faràs que els hagi de fer caducats)

Aquesta part del confinament se'm fa també molt estranya.

Aquest curs acadèmic, el dia de les quedades ha estat el dijous, i he de dir que els anyoro.
La intensitat que es vivia i que estava creixent de manera exponecial, ha caigut en picat.
No sé si tans sols això podrà tornar a una certa normalitat.
Reconec que he tengut moments en que he pensat que aquest parèntesi a lo millor és un acomiadament. No ho sé, el temps i l'evolució de la situació ho dirà.

Ara bé, he de reconèixer que sentir la seva veu me puja la moral i l'anim.
Va ser de l'altre costat la primera cridada.
I el que me va anar mel, fou que diumenge passat me telefonas sense més. I dic això perque estant a casa la cosa és molt complicada. I dic això perquè diumenge passat estava xof, els pensaments eren a l'altre costat de l'illa, sentia certa nostàlgia que va tenir el seu caramel, i vaig poder continuar amb certa alegria.

Anyoro coses i deixo veure com puc que és així. No m'atreveixo a demanar si sent el mateix, però és una pregunta que m'agradarà fer, i ojalà tengui resposta.

Les coses bones deixen tan bon sabor de boca, que quan les perds, els records no són suficients per mantenir viva la flama, però ara mateix és el que hi ha, i amb això ens em de conformar. Bé, m'he de conformar jo.

Ha estat Sant Jordi, i tot i que no tenim costum del regal de rosa i llibre, si que es cert que normalment sempre hi ha una trucada o un missatge. I enguany no estat diferent. Hi ha hagut missatge, i roses virtuals.

Son petits detalls que fan més alegre aquest moment de confinament.

GRÀCIES, G43!!!

Te dec un cafè.