Fa uns dies em van convidar a passar uns dies a Menorca, una illa que està tan aprop com enfora. La proximitat fa que sigui una destinació a la que s'hi pot anar en qualsevol moment i aquesta mateixa excusa és la que fa que no arribi el moment de visitar-la.
Ja hi havia estat en altres ocasions, unes vegades per feina, cosa que no em permetia ni recórrer ni conèixer massa , i d'altres per aprofitar uns dies de descans, sempre en època d'estiu, i per tant per visitar les seves meravelloses platges i gaudir de la seva gastronomia i la seva oferta d'oci nocturn.
Però aquesta vegada ha estat totalment diferent. He complit un dels meus somnis, recórrer una petita part del camí de cavalls. Ha estat un regal poder contemplar els paisatges que he vist, els llocs que he conegut, els raconets que he descobert. Els ulls no donaven l'abast per captar tot el que la natura de cada espai lis oferien. El cor bategava amb força de la emoció de cada nou descobriment.
I a tota aquesta experiència hi he d'afegir la ruta feta per veure d'aprop o d'enfora els seus cincs fars. Construccions indispensables pels homes de la mar per orientar-se en tot moment que m'han deixat bocabadada amb la seva presència. Elements imponents sobre la costa, abrupta en un casos, camuflada entre les vivendes d'una població en altres. Cada un amb la seva màgia particular que hipnotitza a qualsevol visitant que arribi fins a ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario