Realitat
augmentada. Percepcions reals.
Sensacions
i percepcions que van molt més enllà del que la ment havia pogut
imaginar mai.
Som
dos cossos. Som dues ments. Som dos universos totalment diferents en
la llunyania, però molt conscients de que en estar aprop només
pensen en ser una única cosa.
La
proximitat física ens porta a abandonar la realitat. És un salt a
una dimensió diferent. La nostra. Aquella en que només som dues
ànimes que se cerquen, que se comuniquen i que comparteixen tot allò
que no poden fer en el món terrenal que viu més enllà de la porta
que acabam de creuar.
Tan
aviat com hem pres consciència de la presència real i respectiva,
cada un de l'altre, la maquinaria de les reaccions es posa en marxa.
Dins
el silenci d'unes mirades de complicitat i d'una timidesa inicial que
convida a apropar-se, destaca l'evidència pròpia i natural de la
resposta que el cos comença a mostrar.
Atrets
per aquest moviments es comença a orquestrar el que se convertirà
en una nova experiència dins aquest petit univers que ens hem
construït.
El joc
ens agrada molt, però no el necessitam d'inici, perquè sabem que la
nostra juguera és infinita i la sabem present en tot moment.
Necessitam
tenir millor perspectiva un de l'altre, i això fa que les teles que
amaguen la nostra vertadera identitat surtin volant com les plomes
d'una lluita de coixins.
Ara ja
som tal qual les estàtues de l'època renaixentista. Dos cossos nus
mostrant la seva personalitat, voluptuositat, i senyals inequívoques
del que genera un a l'altre.
Ambient
especial, atmosfera ideal, cossos ansiosos per trobar-se. No cal
esperar res. Seguir els impulsos i viure al màxim tot el que ens
pugui passar.
Un
puja, l'altre prepara el seu espai per rebre al convidat.
Un
mira per l'ull de la ferradura, l'altre es disposa a obrir la porta.
Un
saluda tímidament i l'altre li fa una càlida abraçada de
benvinguda.
I un
suau gemec surt dels llavis dels dos per confirmar que estan
encantats de veure's al temps que es dona permís a tothom per
posar-se còmode.
Es
convida a fer una passejada per la llar a l'erecte convidat, i tan
encantada estic jo de mostrar com ell de passejar, veure i descobrir.
Portes
que s'obren, llums que s'encenen, passadissos que es recorren, i
mentre es van fent aturades per contemplar millor cada raconet, i
tocar el material del mobiliari, veure com funcionen els mecanismes
instal·lats al llarg del recorregut, i decidir voler anar fins al
darrer espai que hi hagi per mostrar.
https://www.redbubble.com/es/i/lamina-fotografica/Contemplando-la-vagina-de-TheNihilist/63134040.6Q0TX
La
casa es màgica, i la propietària coneix les preferències del
convidat i sap on el pot dur perquè se senti a gust. L'amfitriona,
està encantada, sabia de la predisposició del visitant, però no
imaginava que seria una companyia tan cordial, fins al punt de fer-li
sentir una excitació ruboritzant, que li provoca moviments reflexos
espontanis. I el cavaller s'atura, vol sentir en la seva pell el
ressò d'aquest esclafit inesperat.
Estam
avisats, i estam preparats pel que pugui venir fins arribar al final
de la visita guiada.
El
cavaller amb el cap ben alt i amb un gest de cordialitat indica que
pot seguir el recorregut, i l'amfitriona molt dolça i amablement li
mostra el camí, s'acomoda de manera que puguin estar cada vegada més
junts, dins la foscor de la casa ajuda el sentir-se un al costat de
l'altra, i això fa que la visita sigui molt més emocionant.
Especialment si hi ha un nou tremolor que faci trontollar
l'estructura de la casa.
Ambdós
es senten a gust compartint el moment. Ambdós han entès que estant
junts no hi ha por de res. Podria arribar la fi del món, i moririen
amb un somriure de felicitat dibuixat els seus llavis.
Passam
a un altre pla de la casa, hem pujat de nivell, aquí les coses són
diferents, és un espai que convida a rompre esquemes. Tot és ple de
sensibilitat i qualsevol petit frec és una explosió de sensacions
que fa que la passejada agafi un altre caire. Això és el que
l'amfitriona recorda al seu cavaller. Aquest en pren bona nota i no
vol sortir d'allà sense experimentar el significat del que li acaben
de dir. Així que decideix canviar el ritme de les seves passes i
inicia una espècie de joc on un s'amaga i l'altre l'ha de trobar.
L'amfitriona entra al joc. Està arreplegada i quieta, i deixa que
sigui el cavaller que mogui fitxa primer. El cavaller es mou com si
l'haguessin convidat a un ball de gala que el condueix a desplaçar-se
per tot l'ample i llarg de la sala. Quin gust passa l'amfitriona de
mostra tot el seu espai, però de cop tot tremola, el moviment del
ball s'intensifica, de fons un alè palpitant que s'identifica amb el
moviment, que està passant? Que m'estàs fent es diuen un a l'altre?
No som jo ets tu. No t'aturis, avança, queda poc per acabar la
visita. Impressionant, pareix que la casa ha de caure, pareix que el
cavaller ha de morir, i de sobte un crid que clama al cel, i un impàs
curt i a l'hora etern, on tot s'atura, i l'amfitriona estreny al
cavaller quasi ofegant-lo dins el seu propi plaer.
Exhausts i sense
paraules, una mirada de perplexitat a la que segueix un esplet de rialles que indiquen que el joc ha
superat qualsevol expectativa.
En voler podem tornar a la realitat.
