El que ve a continuació és un rescat del passat que m'ha fet arribar un bon amic. És una mostra més per veure que el temps ens fuig, que no podem fer res més que aprofitar-lo i viure'l tan com el tenim, i per això el que segueix és tan vàlid ara com en el moment en que ho vaig escriure, tot just fa dos anys.
Comença l'hiver.
La tardor ens deixa.
Els moments de la fosca tenen els dies comptats.
L'hivern ens durà cap a la claror.
Cap a la claror personal.
Cap a la claror dels dies de primavera.
La tardor ens ha ajudat,
igual que ho ha fet amb els arbres,
a treure'ns les fulles de sobre.
Les fulles que ja no ens serveixen.
Les fulles que ja no hem de menester.
I nosaltres com els arbres,
lliures d'aquesta càrrega acumulada des de la darrera primavera,
hem deixat i deixam lloc per veure com neixen noves fulles.
Noves fulles que són noves il·luisons.
Noves fulles que són noves esperançances.
Noves fulles que són nous projectes.
Noves fulles que són noves decisions.
Noves fulles que són noves alegries.
És moment de pensar en quines són les noves fulles
que volem lluir a partir d'ara.
És moment de pensar què farem
per lluir les nostres millors fulles.
Anem amb passes fermes i segures per aquesta nova senda que volem seguir.
Espero que ens trobem en algun punt d'aquest camí
i puguem compartir la saviesa de les noves fulles adquirides.
Els meus millors desitjos per aquest any que està a punt de començar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario