Com entendre la medicina actual?

Realment el millor tresor que tenim i que hem de cuidar al màxim és la salut.
Malament anem quan aquesta és debilita o dona mostres d'alguna mancança.

Confessaré que no som molt donada a visitar al metge quan no em trobo bé, però la meva resistència està associada a la manera en que la medicina actual m'aten + una dosi de no acceptació del que el cos m'està dient. De fet un cop que he provat la medicina anomenda, bé o malament, alternativa, em costa apropar-me a la convencional.

Per què dic tot això? Doncs perquè aquests dies he hagut de visitar al metge i la sensació amb la que he partit de la consulta ha estat insatisfactòria. Que vull dir amb això? Doncs que els metges d'avui, bé, no generalitzaré, diré que els metges als que estic vinculada per un número de targeta sanitària i que m'atenen en les meves malaties cròniques, a més del meu metge de familia, tenen un tracte 100% impresonal cap al pacient.

Aquesta setmana els microbis s'han apoderat de mi provocant-me atacs de tos que me xapaven el pit i m'han regalat un riu de mucositats amb una força imparable. I el meu metge m'ha donat un xarop sense més (quasi ni ha tret el cap de darrera el monitor) i ha fet passar al següent pacient.
Avui mateix he hagut d'anar d'urgència al PAC, perquè l'esquena m'ha deixat doblegada i amb dificultats de movilitat. Jo he pensat amb una lumbàlgia i el metge mirant com caminva ha decidit que coincidia amb el meu parer i amb un nolotil i un valium injectables m'ha enviat a casa.
Pens que no és necessari donar més detalls del que entenc per medicina impersoalitzada. La part positiva que em queda d'això és que almenys el mal d'esquena ha quedat anestesiat. I espero millorar a poc a poc.

Pens que els metges han convertit la seva professió en un recordatori dels seus coneixements teòrics, que han de deixar ben recollits en una base de dades, que més endavant pot servir per oferir resultats estadístics, fent servir un ordinador que amb prou feines saben manejar. Una llàstima!

On ha quedat el metge que escolta al pacient?
On s'ha perdut el metge que toca al pacient, que l'osculta, que el palpa, que li demana, que s'interessa?
On ha quedat el metge proper al pacient?
Per què només es fa un diagnòstic a partir del que diu el pacient?
Per què només es mira de resoldre el que hi ha i no es cerca el focus del que passa?
Per què el metges convencionals rebutjen el fet de que la part física i l'emocional van juntes?

Diuen que em de deicar-nos a prevenir, però aquesta via tampoc funciona en la sanitat actual. Per tant he decidit cuidar-me el millor que pugui i sàpiga i evitar en la mesura que pugui haver de fer servir els serveis sanitaris.

Sabent que les malaties són resultats de debilitats i mancances emocionals i personals que el cos s'encarrega d'exterioritzar per avisar-nos de que alguna cosa no funciona correctament, espero i confio en que algun dia la medicina i molt més el seu personal, sàpiga entendre i associar aquests dos aspectes i faci un diagnòstic en funció del factor desencadenant i no atacant només a la simptomatologia concreta amb la recepta de medicaments.

I a tot això vull afegir que espero que jo i la resta de la població ens facem més conscients del que vivim i de com vivim per gaudir d'una vida millor i més saludable.

SALUT, molt i bona!!