La màgia de l'arribada dels reis

Aquest nit de Reis, a nivell personal, no és una festa que m'hagi agradat massa cel·lebrar. És una nit en que els records dels meus anys d'infantesa surten d'allà on reposen tot l'any i me porten imatges de moments tristos, de moments de dolor, de moments de soletat.
Aquest sentiment no l'he expressat mai en veu alta, però avui i ara em sembla un bon moment per deixar-lo sortir i potser aquesta vegada surti i s'allunyi de mi per sempre.


Tot i això, des de fa uns anys, 10 com a molt, hi ha unes personetes a la meva vida que fan que la tristor del records minvi any rere any. Aquests personetes són els nins dels meus ulls, són els meus nebots, són els meus REIS particulars.

Amb ells he recuperat la il·lusió per anar a veure desfilar la cavalcada dels reis. Me deixo contagiar per la seva inocència, màgica i pura, mentre veuen passar davant d'ells als tres Reis en les seves carrosses. La brillantor dels seus ulls, els crits als mags per indicar-lis qui són i a on viuen, els nervis per partir cap a casa i anar a dormir prest són el millor regal que puc rebre.

Veure a tots els nins i nines vivint l'emoció que els hi generen aquests personatges és increible. És la màgia dels infants en el seu estat més pur. Això es capaç de fer contactar als adults amb el seu nin interior i reconèixer que l'hem relegat a un lloc on no molesti però que en certa mesura anyoram més del que pensam i que vivim aquesta anyorança en silenci.

En la desfilada, els meus ulls no deixan d'observar i mirar d'un costat a l'altre a tots els nins i és impressionant sentir tant d'aprop tanta il·lusió junta, tantes ganes de confirmar que s'ha estat bon al·lot, tantes ganes de que acabi la nit per saber que haurà passat mentre dormien. I tot això és realment l'autèntica màgia d'una nit tan especial com la d'avui.


Aquest és el meu petit homenatge als meus tres nins per agraïr-lis que m'hagin ajudat a recuperar la il·lusió que regna en una nit com la d'avui.

Gràcies Martí.          Gràcies Suri.          Gràcies Nupur.

Binissalem, 5 de gener de 2013